Revolució Nacional Indonèsia: diferència entre les revisions

|imatge= [[Fitxer:COLLECTIE TROPENMUSEUM Militaire kolonne tijdens de eerste politionele actie TMnr 10029134.jpg|350px|Soldats d'una columna militar holandesa durant l'Operació Product, el 1947.]]

|territori= [[Indonèsia]] / [[Índies Orientals Neerlandeses]]

|general1= {{bandera|Indonèsia}} [[Sukamo]]<br />{{bandera|Indonèsia}} [[Sudirman]]<br />{{bandera|Indonèsia}} [[Suharto]]

La [[invasió japonesa a Indonèsia|invasió japonesa]] i l'ocupació subsegüent, durant la [[Segona Guerra Mundial]], donaren fi al govern [[Països Baixos|neerlandès]],<ref>{{ref-publicació |article=Dutch Attitudes towards Colonial Empires, Indigenous Cultures, and Slaves |publicació=Eighteenth-Century Studies |volum=31 |exemplar=3 |autor=Gert Oostindie and Bert Paasman |pàgines=349–355 |any=1998 |url= http://muse.jhu.edu/journals/eighteenth-century_studies/v031/31.3oostindie.html |doi=10.1353/ecs.1998.0021}}; {{ref-llibre |cognom=Ricklefs |nom=M.C. |títol =History of Modern Indonesia Since c.1300, second edition | editorial=MacMillan |any=1993 |lloc=London |pàgines= |isbn=0-333-57689-6}}</ref> i encoratjaren el moviment independentista indonesia que havia estat suprimit anteriorment.

Dos dies després de la rendició del Japó el 1945, [[Sukarno]] un líder nacionalista influent, declarà la independència de la nació ('''Revolució Nacional Indonèsia''') i en fou designat president.<ref>{{ref-publicació |article=Indonesia |autor=H. J. Van Mook |enllaçautor=Hubertus Johannes van Mook |publicació=Royal Institute of International Affairs |any=1949 |volum=25 |exemplar=3 |url= http://links.jstor.org/sici?sici=0020-5850%28194907%2925%3A3%3C274%3AI%3E2.0.CO%3B2-P |pàgines=274–285}}</ref><ref>{{ref-publicació |article=Independence the Issue |publicació=Far Eastern Survey |autor=Charles Bidien |volum=14 |exemplar=24 |url= http://links.jstor.org/sici?sici=0362-8949%2819451205%2914%3A24%3C345%3AITI%3E2.0.CO%3B2-S|pàgines=345–348 |data=5 desembre 1945 |doi=10.1525/as.1945.14.24.01p17062}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom =Taylor|nom =Jean Gelman|títol =Indonesia: Peoples and History| editorial =Yale University Press|any =2003|lloc =|pàgines =325|isbn = 0-300-10518-5 }}</ref><ref>Reid (1973), page 30</ref> Els Països Baixos provaren de reinstaruar el seu govern; la lluita armada i diplomàtica subsegüent acabà el desembre de 1949, quan, atesa la pressió internacional, els Països Baixos reconegueren formalment la independència indonèsia,<ref>{{ref-publicació |article=Independence the Issue |publicació=Far Eastern Survey |autor=Charles Bidien |volum=14 |exemplar=24 |url= http://links.jstor.org/sici?sici=0362-8949%2819451205%2914%3A24%3C345%3AITI%3E2.0.CO%3B2-S|pàgines=345–348 |data=5 desembre 1945 |doi=10.1525/as.1945.14.24.01p17062}}; {{ref-web |url= http://www.globalsecurity.org/military/world/war/indo-inde.htm | títol = Indonesian War of Independence" | consulta = 2006-12-11 | editor = GlobalSecurity.org |obra=Military}}</ref>

Es tracta d'una de les majors revolucions més importants del {{segle |XX}}, la lluita es va perllongar durant més de quatre anys i va comportar conflictes armats esporàdics, però importants, desordres interns en la política indonèsia, i dues grans intervencions diplomàtiques internacionals. Les forces holandeses no eren prou fortes per fer dominar els rebels indonesis però si per resistir l'expulsió. Malgrat les forces holandeses podien controlar als pobles i ciutats com els bastions republicans de [[Java]] i [[Sumatra]], no podien controlar els pobles i el camp. En aquest estat de situació, la ''República d'Indonèsia'' va fer prevaler en última instància els seus drets tant a través de la diplomàcia internacional com ho va fer mitjançant la determinació d'Indonèsia en els conflictes armats en Java i altres illes.

{{ORDENA:Revolucio Nacional Indonesia}} <!--ORDENA generat per bot-->