Els estàndards de facto solen tenir el seu origen en l'àmplia acceptació al mercat d'un determinat producte comercial. OcorreEs genera quan un fabricant introdueix una innovació que fa impensable (per als seus consumidors) l'existència del producte sense aquesta innovació. De manera que aquesta és imitada per absolutament tots els fabricants del mercat. Per tant, un estàndard de facto requereix una àmplia acceptació per tots els consumidors i un rebuig cap a productes que no incorporen aquest estàndard.<ref name="Ulmann">{{Plantilla:Cite book|first=Edna|last=Ullmann-Margalit|title=The Emergence of Norms|location=Oxford|publisher=Clarendon Press|year=1977|isbn=0-19-824411-8}}</ref>
Un altre possible origen dels estàndards de facto són els ''acords d'indústria'', onquan un consorci o agrupació de fabricants decideixen posar-se d'acord per incorporar característiques comunes i consensuades als seus productes. Aquests acords solen ser beneficiosos per al consumidor ja que faciliten la interoperabilitat i la substitució d'un producte per un altre. Això deriva en la mateixa situació d'àmplia acceptació del cas anterior.<ref name="Ulmann">{{Plantilla:Cite book|first=Edna|last=Ullmann-Margalit|title=The Emergence of Norms|location=Oxford|publisher=Clarendon Press|year=1977|isbn=0-19-824411-8}}</ref>
