Revisió del 21:56, 7 juny 2015 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: A meitat del segle > A mitjan segle ← Edició anterior		Revisió del 23:12, 21 abr 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.849 edits m Canvis menors, neteja, replaced: segle X → {{segle\|X}} , segle IX → {{segle\|IX}}, segle VIII → {{segle\|VIII}}, segle I → {{segle\|I}} AWB Edició següent →
Línia 1: [[~~File~~Fitxer:Marinid dynasty 1258 - 1420 (AD).PNG\|thumb\|Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana]] Els '''zenetes''', '''zenates''' o '''zanates''' (en [[amazic]], '''''Iznaten'''''; també, modernament, Igzenaten, Ituzinaten o Iznassen; en [[àrab]], '''زناتة''', ''zanata''), són un dels grans grups tribals dels [[amazics]]. Van dominar el [[Magreb\|Magrib]] al {{segle \|X}} i dels segles XIII al XVI. Viuen principalment a [[Tunísia]], [[Algèria]] i el [[Marroc]]. Haurien format part de les tribu Libu esmentades pels antics egipcis, i dels [[meshwesh]]. [[Tàcit]], en els seus ''Annals'' esmenta els ''cinithii'', que vivien al sud de la província d'[[Àfrica (província romana)\|Àfrica]] i diu que no eren una simple tribu sinó un poble nombrós. Modernament, també se'ls associa amb el [[gètuls]] de l'època romana; els [[garamants]] podrien haver estat, tanmateix, zenetes. Al {{segle \|VIII}}, la majoria dels berbers foren [[kharigites]] i van participar en la revolta de [[Maysara]]. [[Al-Masudi]], al {{segle \|IX}}, els situa en el segon rang entre 27 grups berbers. Al segle X, [[al-Bakri]] diu que dominaven el Magrib central amb nucli a [[Tlemcen]], però també a [[Tahart]] i a [[Sigilmasa]] (que van dominar des del 976/977). Llavors, el subgrup dels [[Maghrawa]] era el que tenia el major poder amb els Ibn Atiya, els [[Banu Khazar]] i els [[Banu Ifran]]. Abu Yazid, [[L'Home de l'Ase]], era un zeneta que va dirigir la gran revolta contra els [[fatimites]], que tenien el suport dels berbers [[sanhadja]]; els zenetes es van desplaçar a l'oest i van estar sovint vinculats als omeies de [[califat de Còrdova\|Còrdova]]. A mitjan segle XI, els zenetes van ser substituïts pels sanhadja [[almoràvits]] (1150-1147) i després pels [[Masmuda\|masmudes]] [[almohades]] (1130-1269). Els zenetes foren ocasionals aliats dels almoràvits i dels almohades. En l'enfonsament d'aquesta darrera dinastia, els Banu Wasin zenetes van reprendre la iniciativa política amb la dinastia dels [[abdalwadites]] de [[Tlemcen]] (1248-1554) i els [[Banu Marin]] de [[Fes]] (1235-1465); tot i ser dues dinasties del mateix origen, es van enfrontar repetidament; un tercer grup zeneta, els [[Banu Wattas]], van formar la dinastia [[wattàsida]] a la caiguda dels [[benimerins]]. Foren el darrer grup zeneta a tenir el poder. Els intents àrabs de donar als zenetes origen àrab basant-se en les seves pròpies genealogies no mereix ser considerat, ja que la filiació patrilineal és incompatible amb l'organització social i política dels parentius berbers. No obstant això, fins i tot el berber [[Ibn Khaldun]] va contribuir a difondre l'erroni origen àrab dels zenetes; Ibn Khaldun assegurava que parlaven una llengua pròpia dins els berbers; el seu ancestre epònim, segons Ibn Khaldun, fou Madghacen; el mausoleu de Madghacem (del {{segle \|I aC\|-\|s}}), el més antic mausoleu zeneta (a la moderna [[Algèria]], a Madghis, prop de [[Batna]]) correspondria a un antic rei [[númida]]; eren coneguts per la seva habilitat com a cavallers; la paraula catalana "genet" i la castellana "''jinete''" deriven de "zeneta". ==~~Referència~~ Bibliografia == * [[Ibn Khaldun]], ''Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale'', 1852-1856, traducció de William Mac Guckin de Slane, Imprimerie du Gouvernement, Alger, volums [http://books.google.fr/books?id=H3RBAAAAIAAJ I], [http://books.google.fr/books?id=7sLjxy3gq2EC II] i [http://books.google.fr/books?id=FIXFsDnp-K8C III]. {{Autoritat}} {{Esborrany d'Àfrica}} [[Categoria:Grups humans del Marroc]] [[Categoria:Grups humans d'Algèria]]

Zenetes: diferència entre les revisions