Revisió del 11:23, 14 abr 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: - l'acompanyarien el la + l'acompanyarien en la ← Edició anterior		Revisió del 13:40, 22 abr 2016 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m https://ca.wikipedia.org/wiki/Tema:T25fw6j4bf87vm4g Edició següent →
Línia 45: Quan van arribar a Wagadu es van trobar amb una ciutat imponent on hi havia comerciants de tot arreu. Hi havia una gran muralla però estava mal conservada. Van demanar audiència amb el rei de Wadugu que era del clan dels Cissé i li van explicar a través d'un intèrpret tot el que els havia passat. Per sorpresa seva el rei els va contestar en el seu propi idioma amb un to molt familiar i conciliador deixant-los viure a la seva cort com si fos casa seva, ja que els maninques i els wadugu eren com cosins. A més, només veure a Sunjata ja va reconèixer que tenia alguna cosa especial i el va alabar dient que seria un bon rei. Van estar un temps vivint allí i van adoptar la moda de Wagadu, però Solomon no va trobar el repòs que buscava i va caure malalta. Per tant, el rei Sumaba Cissé va enviar-los a Mema, a la cort del seu cosí Tunkara. La ciutat estava situada a prop del riu Djoliba, els aires del riu ajudarien a la millora de Sogolon. Quan van arribar a Mema els esperava una gran rebuda organitzada per la germana del rei Tunkara, Masiran. El rei no hi era perquè estava en la campanya anual contra els muntanyesos, unes tribus de les muntanyes que atacaven els seus pobles de tant en tant. Quan Musa Tunkara va tornar victoriós de la campanya va acceptar-los, ja que havien estat recomanats pel seu estimat cosí. Durant un llarg període ~~de temps~~ Tunkara, un gran guerrer, va instruir a Sunjata en l'art de la guerra. Sunjata es va convertir en un fort guerrer, ja adult i va participar en diverses campanyes contra els muntanyesos. Va aconseguir un pes i una estima tal per part dels habitants de Mema i del mateix rei, que no tenia descendència, que va ser nomenat Kan-Koro-Sigui, és a dir, Virrei de Mema. Sogolon per la seva part havia aconseguit recuperar-se gràcies als aires propers al riu Djoliba però amb els anys havia envellit i veient que ja havia complert amb la seva missió va dir a Sunjata que ara començava el seu camí, però que no es fes il·lusions perquè el seu lloc no era a Mema sinó al Manding, on havia de tornar. Un dia, quan una de les seves germanes estava al mercat de Mema va trobar que un mercader venia productes típics del Manding i els va convidar a conèixer la seva mare. Aquests mercaders en realitat eren enviats de Niane que fent-se passar per mercaders buscaven a Sunjata. Després que aquests expliquessin la situació en la qual es trobava Mandé, Sunjata va decidir abandonar tots els poders que havia aconseguit a Mema i tornar al seu país i així li ho va fer saber al rei de Mema que a disgust al final va acceptar deixar-lo marxar així com enterrar a Solomon, que havia traspassat recentment, a Mema. A més li va donar part de l'exèrcit de Mema i li va recomanar demanar ajuda al rei de Wagadu. Aquest va rebre notícies de Sunjata i també li va donar la meitat del seu exèrcit perquè anés a enfrontar-se amb Sumaoro Kanté. L'exèrcit avançava cap al Manding i ja tothom sabia i coneixia de Sunjata fins i tot abans d'haver entrat en batalla. Així els rumors van arribar a orelles de Sumaoro Kanté que va enviar el seu fill a bloquejar-los el camí en direcció a Tabon, antics aliats de Nare Magan que s'havien sublevat a Sumaoro i que l'acompanyarien en la guerra. La batalla va ser ràpida i es va decidir en favor de Sunjata que va vèncer quan el fill de Sumaoro, Soso-Bala, va fugir davant la imminent derrota provocant la desbandada de les seves tropes. L'exèrcit de Tabon va arribar acabada la batalla i es va unir al de Sunjata.

Sundiata Keïta: diferència entre les revisions