Tetuan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Després del acord de > Després de l'acord de |
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XV → {{segle|XV}} , segle XVII → {{segle|XVII}} , segle XVIII → {{segle|XVIII}} (2), segle XII → {{segle|XII}} , segle XI → {{segle|XI}} , segle III → {{segle AWB |
||
Línia 36:
}}<!--Fi de la taula-->
[[
'''Tetuan''' (en [[àrab]] {{gran|تطوان}} ''Tetwān'', del [[tamazight]] ''Tittāwīn'' i originalment ''Tetteiguin'') és una ciutat del nord del [[Marroc]], la capital de la regió [[Tànger-Tetuan]], i l'antiga capital del [[Protectorat Espanyol al Marroc]] (1913-1956). El nom original berber vol dir 'ulls' o 'fonts'.
Direcció llevant hi ha la ciutat pesquera d'[[Azla]]. Es troba al flanc de les muntanyes al-Darsa que són part de la cadena del Rif, i a la desembocadura del riu Martil (Wad Ras, antic Wad Madjaka).
==Història==
La presència humana a la regió està testimoniada al Neolític (5.000 aC) segons resulta de les troballes d'indústries lítiques ibero-mauritanes a la cova de Taht El Ghar al sud de la ciutat i a El Ghar Lakhal prop de [[Ceuta]].
Els fenicis hi van establir una factoria comercial a la desembocadura del riu Martil. Com a població existeix des del {{segle
El lloc és esmentat per primer cop el 828 en la successió d'[[Idris II]], i després pel geògraf andalusí Abu Ubayd al-Bakri al {{segle
El 1286 el sultà marínida va fundar la ''kasaba'' i una mesquita, però no se sap si la fortalesa fou una nova fundació o una restauració. El [[21 de juny]] de [[1308]] el sultà Abu-Thàbit Àmir ibn Yússuf va fundar un camp fortificat anomenat al-Afrag, per lluitar contra els [[dinastia nassarita|nàsrides]] de [[Regne de Granada|Granada]] que havien ocupat Ceuta. Després de la caiguda d'aquesta a mans dels portuguesos el 1415 va tornar a tenir un paper principalment militar. El cronista portuguès Azurara afirma que els portuguesos van desmantellar el 1437 les fortificacions de Tittawin i la ciutat va quedar abandonada i va restar deserta fins a 1484/1485.
Caiguda Granada (fins al 1492) el príncep de Shafshawan ([[Xauen]]) Ali ibn Rashid va acollir refugiats andalusins i va poder restaurar Tittawan i una segona restauració es va iniciar amb els darrers exiliats a partir del 1493, dirigida per Ali al-Madhari un dels darrers defensors de Granada la família del qual va governar Tittawan durant algunes generacions aliat als prínceps de [[Xauen]]. El successor d'Ali al-Madhari es va casar es va casar amb la princesa Sayyida al-Hurra que va governar la ciutat del 1525 al 1541 (amb algunes interrupcions) i va organitzar la lluita contra els portuguesos; aquestes activitats van provocar la reacció portuguesa; portuguesos, castellans i marroquins van negociar amb Sayyida. Finalment el triomf de la [[dinastia sadita]] va posar fi al poder dels madharites i la ciutat va passar a la família Naksi, fidel a la nova dinastia. Els Naksis, la família dels Ashash i finalment la dels Riffi van governar la ciutat en els següents segles, lleials a la dinastia però de fet autònoms.
La prosperitat iniciada al {{segle
Després de l'acord de la [[Conferència d'Algesires]] (1906) que repartia el protectorat del Marroc, definit pel tractat hispano-francès de [[1912]], Tetuan va passar a ser la capital del Marroc espanyol; un ''khalifa'' hi fou designat per representar al sultà. L'administració espanyola va ser combatuda políticament pels nacionalistes locals del Partit de la Reforma Nacional (''Hizb Al Islah Al Watani''), dirigits per Abdelkhalek Torrès. Després de la independència el 1956 la ciutat va perdre aquest estatus de mitja capital.
==
* [[Muhammad al-Haik al-Andalusí]], compilador de textos musicals del segle XVII.
* [[Esther Bendahan]].
* [[Sebastián López Serrano]], futbolista.
== Referències ==
{{Referències}}
|