Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí: diferència entre les revisions

El 730 Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí va enviar l'exèrcit cap al nord, però es creu que va donar seguretats a [[Odó el Gran]] que mantindria la treva. Les forces musulmanes van respectar el territori aquità i van avançar per la ruta d'[[Anbassa ibn Suhaym al-Kalbí]], seguint la vall del [[Roine]], devastant la regió d'[[Avinyó]] i l'[[Usès]].

La incursió del [[730]] es va repetir el [[731]] arribant a la [[ciutat d'Autun]], que va ser assetjada sense que pogués ser presa. Aquitània es va mantenir al marge de la lluita, la qual cosa va ser considerada una traïció pel [[majordom de palau|majordom]] de la cort [[Dinastia Merovíngia|merovingia]], [[Carles Martell]].

Només iniciar-se la guerra entre Carles Martell i Odó, aquest va obtenir una gran victòria diplomàtica quan ''Munusa'', que era berber, es va rebel·lar, i va concertar un tractat de pau i una aliança formal amb Odó. El duc aquità s'assegurava així una rereguarda tranquil·la, o potser fins i tot un suport en la seva lluita contra el majordom franc. Munussa, per la seva part, s'assegurava la tranquil·litat a la seva esquena per tal de fer enfront a les forces del [[valí de l'Àndalus]]. A més, en cas de necessitat, podia obtenir suport, protecció o refugi a Aquitània. L'acord entre ambdós es va segellar amb l'enllaç de Munussa amb Lampègia, filla d'Odó, que probablement va tenir lloc a Bordeus (a on es va desplaçar Munuza).

El 732 es va escollir la ruta de [[Pamplona]] i [[Roncesvalls]] per penetrar en el ducat aquità, tot avançant per l'antiga via romana cap a Bordeus, ciutat que va ser presa i ocupada després de la [[batalla de Bordeus]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=Poitiers AD 732: Charles Martel Turns the Islamic Tide |url= http://books.google.cat/books?id=3VG_6McX9u8C&pg=PA45&dq=732+Bordeaux&hl=ca&sa=X&ei=TCpLUtCvKoLcswbm5YGoBQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=732%20Bordeaux&f=false |llengua=anglès | editorial=Osprey Publishing |data=2008 |pàgines=45 |isbn=184603230X}}</ref> Tot el país al sud del riu [[Garona]], o a la vora d'aquest riu, va ser saquejat amb virulència durant algun temps. Odó [[batalla de la Garona|els va sortir a l'encontre]] quan els invasors creuaven la Garona, però va ser derrotat. Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí va avançar imparable cap a [[Angulema]] i [[Poitiers]], ciutat que va ser saquejada. El duc aquità es va veure precisat a recompondre la seva relació amb Carles Martell, al qual no solament va sol·licitar la pau, sinó que li va oferir la submissió i li va demanar ajuda per fer front als musulmans. Carles Martell, que ja s'havia retirat del ducat (probablement avançat l'any 731), va enviar ràpidament un exèrcit.

Després de saquejar la regió de Poitiers, Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí va prosseguir cap al nord el seu avanç, en direcció a l'abadia de [[Sant Martí de Tours]]. Però en el camí entre Poitiers i Tours, a uns 20 &nbsp;km al nord-est de Poitiers, li van sortir a l'encontre les forces del duc Odó, que ja s'havien reunit amb els reforços enviats per Carles Martell, i es va lliurar la batalla coneguda com a [[batalla de Tours]] (o de Poitiers) pels cristians, i batalla del [[Balat aix-Xuhadà]] (del Camí dels Màrtirs) pels musulmans, l'[[octubre]] del [[732]] ([[ramadà]] del 114 H.). Les tropes àrabs van ser derrotades i Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí hi va trobar la mort. Els sobrevivents es van retirar en desordre cap a Narbona. La data de la batalla és incerta, car per a uns es va lliurar el dia 8 d'octubre, mentre altres asseguren que va ser a finals de mes.

{{Filera de successions|títol= [[Llista de valís de l'Àndalus|valí de l'Àndalus]] |abans= [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní]] |després= [[Anbassa ibn Suhaym al-Kalbí]] |anys= [[721]]<br />(interinament)}}

{{Filera de successions|títol= [[Llista de valís de l'Àndalus|valí de l'Àndalus]] |abans= [[Muhàmmad ibn Abd-Al·lah al-Aixjaí]] |després= [[Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí]] |anys= [[730]]–[[732]]}}