Laristan: diferència entre les revisions

La població és de substrat iranià als que al {{segle |XIII}} es van afegir poblacions asssenyalades com a mongoles i al {{segle |XIV}} turcmans. Al {{segle |XVI}} es constata la presència de nòmades, [[qashqais]], [[baharlu]], basiris, nafars, i altres nòmades turcmans; àrabs sedentaris vivien a la costa, especialment a [[Bandar Linga]] on es van establir els [[Kawasim]] (localment ''Djawasim''), a [[Bandar Abbas]], i a l'interior a Djahangiriyya o Djuhungira (els xeics de [[Bastak]]); també hi havia comerciants hindús anomenats [[banyans]] o multanis (a Bandar Abbas i a [[Bandar Kung]]); alguns africans s'esmenten a la costa, i jueus a Lar, Gilar, Djahrum i Ormuz; al {{segle |XVII}} un jueu convers de nom Abu l-Hasan Lari va obtenir mesures de discriminació contra els jueus, que es van estendre a tota Pèrsia; al {{segle |XIX}} hi va haver [[pogrom|pogroms]]s, expulsions i conversions forçades i els jueus van emigrar a [[Shiraz]].

La religio tradicional era l'islam sunnita estès per les confraries (''tariqes'' o ''tarikes'') Ishakiyya (Murshidiyya), Dinyali, Banu Abbasi i algunes altres. Els [[safàvides]] van imposar el [[xiïsme]] [[duodecimans|duodecimà]] però no va arribar a ser predominant; al {{segle |XVIII}} i XIX hi va haver conflictes entre les comunitats. Avui dia encara moltes comunitats urbanes són sunnites [[xafiïtes]], els àrabs del sud són sunnites i només els turcmans són pràcticament tots xiïtes; els africans fan encara pràctiques animistes.

La seva història anterior al {{segle |XIII}} és desconeguda. Hi ha indicis arqueològics dels [[sassànides]]. J. Aubin<ref>J. Aubin, ''Les princes d'Ormuz du XIIIe au XVe siècle'', 1953</ref> ofereix una llista de prínceps locals de la família de Gurgin Milad que segons la tradició hauria rebut el territori del mític sobirà [[kayànida]] [[Kay Khusraw]] quan es va retirar del món i va repartir els països iranians entre els seus dignataris; fins al [[1198]] les dades no esdevenen precises. Entre el {{segle |XIII}} i el XVI es van succeir quinze emirs de pare a fill. [[Ibn Batutta]] presenta un testimoni divergent, ja que segons ell a Lar regnava un sultà turcman i no un milàdida (descendent de Gurgin Milad), i aquesta circumstància té alguns suports en altres fonts. Al {{segle |XVI}} els cinc darrers regnats són de cronologia imprecisa.

Segons Aubin el desenvolupament de l'illa de [[Kays]] va desplaçar el comerç cap a l'est de les rutes i els ports del [[golf Pèrsic]] i això va provocar el sorgiment de noves metròpolis al ''garmsirat'' de Fars, primer Fal o Bal, on probablement es van replegar els habitants de l'arruïnada Siraf, amenaçats pels pirates per la costa i pels nòmades tribals per l'interior; després va sorgir Khundj a un nus de rutes a l'eix Kays-Xiraz amb transversal cap a Lar i Ormuz. Els [[fadlawàyhides]] kurds que dominaven Fars oriental van dominar Lar al {{segle |XIII}} i es van estendre cap a [[Kirman]]; aquest episodi Aubin l'atribueix a la lluita entre els shabankara i els [[salghúrides]] quan Abu Bakr ibn Sad, el salghúrida, va intentar dominar el golf i va xocar amb altres poders locals com Muzaffar al-Din Shabankarai, o l'illa de Kays. Segurament fou el 1230/[[1231]] quan Muzaffar al-Din es va apoderar de Lar i del territori fins a la costa del golf fins al Kawristan, frontera amb el [[regne d'Ormuz]] (a l'est). No se sap quant de temps va durar el seu domini. Vers el 1300 els dervixos de Khundj van obtenir dels comerciants de [[Tibi (ciutat aràbiga)|Tibi]] (els tibis) la cessió de l'illa de Djarun a Ormuz i aquestos sempre van agrair el favor. Vers [[1330]] Kays fou ocupada per Ormuz i a aquesta ciutat es va desplaçar el comerç del golf; la ruta Kays-Xiraz fou abandonada.

[[Ibn Battuta]] que va visitar Lar el [[1347]], la descriu com una vila pròspera, però sembla que no va jugar un paper polític rellevant. [[Mustawfi]] confirma l'apreciació d'Ibn Battuta. Tota la vida a la ciutat estava organitzada en funció del comerç. Els xeics hereditaris de la ''zawiya'' de Lar eren originaris de Khundj on al {{segle |XIII}} s'havia establert un ''khanakak '' del qual el ''murshid'' era Shaykh Danyal afiliat a la ''tarika'' Murshidiyya (o Ishakiyya); el va succeir Abu Dulaf Muhammad. Quan va visitar la ciutat Ibn Battuta esmenta una ''zawiya'' [[xafiïta]] indeterminada. La ''zawiya'' de Danyal va caure en decadència al {{segle |XV}} però va prosperar la de d'Abu Nadjmi (potser la que va veure Ibn Battuta, però Muwahhid diu que aquest va visitar la zawiya dels Banu Abbasi dirigida per Hadjdj Shaykh Abd al-Salam Khundji Kutb al-Awliya (+ [[1345]]/[[1346]]).

Durant el {{segle |XIV}} els ''garmsirats'' del Fars van quedar dividits en dues formacions polítiques: el Bilad Lar i el Bilad Khundj-u-Bal (o Fal). Aquest darrer va tenir relacions amistoses amb el [[regne d'Ormuz]], mentre l'altre era el seu enemic i fins i tot va intentar conquerir Ormuz. Bilad Khundj-u-Bal tenia com a família més notable als ''rais'' Fali, més tard visirs a Ormuz (final del {{segle |XV}} quan Khund havia entrat en decadència) i ho van restar fins al final del domini portuguès. Bilad Lar mancava de militars i intel·lectuals per l'emigració cap a l'[[Índia]], però una família de maliks li va assegurar una cohesió política interna. A la segona meitat del {{segle |XV}} s'hi va formar una classe de notables cultivats. Al {{segle |XV}} es troben a Lar monedes [[muzaffarides]] i [[timúrides]].

A causa de terratrèmols (especialment el de [[1440]] combinat amb inundacions), els canvis d'aliances, la ruïna de Karzin (en la ruta Khundj-Xiraz). el desenvolupament com a centre religiós de Djahrum abans del 1500, i la fundació d'una comunitat de dervixos a Ikhwanabad (després Kutabad) en un encreuament de les rutes de Xiraz-Fasa-Lar, dirigida per Kutb al-Din Muhammad ibn Muhyi al-Din Kushknari conegut com a Kutb-i Muhyi, van afavorir a l'eix Ormuz-Lar-Djahrum-Xiraz. En els ''garmsirats'' del [[Fars]] només els ''rais'' Fali de Fal van conservar influència al golf on tenien Shilaw. Els prínceps de Lar van aprofitar la seva posició d'etapa de la ruta comercial per estendre la seva autoritat al litoral i a les valls intermèdies. Lar i Ormuz vivien del comerç amb l'Índia i es complementaven però el conflicte era inevitable i va esclatar el [[1498]]/[[1499]] quan el príncep de Lar va intentar afavorir una revolta beduïna a [[Djulfar]] contra Ormuz. Abu Bakr Lari va fer una expedició contra l'illa Djarun però fou rebutjat per Khʷadja Ata, un ''[[ghulam]]'' de Salghur Shah d'Ormuz. Un temps després, al morir Salghur Shah ([[1505]]) els laris van tornar a intervenir en els afers d'Ormuz tornant a atacar l'illa de Djarun. Però el nou governant d'Ormuz, Khʷadja Ata, hi va posar fi suprimint al rei infant nascut de Salghur Shah i d'una princesa de Lar. Però els prínceps de Lar van seguir estenent-se per la costa; els seus vassalls, els emirs d'Ilud, van fer pressió sobre el Lashtan, el rerepaís de l'illa de [[Kishm]] a Naband.; un emir es va apoderar del Lahstan el [[1546]]. Tot i l'establiment del poder dels [[safàvides]] tot el {{segle |XVI}} Lar i Ormuz van seguir sent concurrents.

Al segle XVI, amb l'arribada dels portuguesos (després del [[1507]]) els mercaders i mercenaris laris van emigrar de manera massiva al [[Dècan]]. En aquest temps la moneda local de plata, el ''lari'' o ''larin'',corria per tot l'[[oceà Índic]]. Els arcs fabricats a Lar eren famosos arreu i eren exportats a Índia i a l'Iraq. Després de Fal (amb el ''[[Nom àrab|làqab]]'' Dar-al-Fassa, "Llar de la Puressa") i Khundj (amb el ''làqab'' Dar-al-Awliyà, "Llar dels Sants") arribava el torn a Lar que va rebre el ''làqab'' de Dar-al-Madalat ("Llar de l'Equitat").

El [[1508]] representants de Lar i Ormuz van anar a fer homenatge al xa safàvida [[Ismail I]]. Els prínceps de Lar van esdevenir tributaris dels safàvides amb el títol d'''Amir-i Diwan''. El [[1523]]/[[1524]] una ambaixada portuguesa a Pèrsia va passar per Lar. Un relat detallat és donat per António Tenreiro. El venecià Michele Membré va anar de Xiraz a Ormuz via Lar i en va donar una descripció i diu que el rei, vassall dels safàvides, era anomenat Soprassi (sic) i que duia la caputxa dels [[duodecimans]]. El rei local Anushirvwan ibn Abi Said ibn Ala al-Mulk conegut per Shah Adil, fou assassinat (24 de juny de 1541). Li va succeir Ibrahim Khan que no va anar a fer homenatge al xa safàvida [[Abbas el Gran]] quan aquest va anar a Xiraz, i les relacions es van degradar, ja que si van afegir altres coses com el maltractament de recaptadors perses d'impostos, recaptacions extraordinàries als mercaders i viatgers, i altres. El 1601 i 1602 el xa va enviar dues expedicions a Lar manades per Allah Wirdi Khan, ''beglerbegi'' de Fars. A la segona expedició Lar fou ocupada i Ibrahim fou portat a Xiraz i els seus béns confiscats incloent la suposada corona de Kay Khusraw. Allah Wirdi Khan va enviar als presoners i els tresors al xa, que en aquell moment estava en campanya a [[Badghis]], prop d'[[Herat]]. Ibrahim Khan va morir durant el viatge a [[Balkh]] d'una epidemia que va afectar a les tropes.

A Lar fou nomenat governador Kadi Abu l-Kasim Lari, un xiïta. El tribut que pagava Ormuz a Lar fou reclamat per [[Pèrsia]]. Per imposar el pagament Kanbar Ali Beg va ocupar l'illa de [[Kishm]]. El desembre del [[1614]] el ''beglerbegi'' de Fars, Imam Kuli Khan, es va apoderar del port de [[Gombroon|Gombron]] o Gombroon (portuguès Comorão) i la primavera del [[1622]] el mateix Kuli Khan ocupava el [[Regne d'Ormuz]] amb ajut de la flota anglesa. la presència d'un ambaixador castellà (Figueroa) a la cort persa (i l'existència d'un ambaixador persa a la cort castellana des de [[1617]]) no va impedir que la corona portuguesa perdés Ormuz. Poc després Gombroon era rebatejada [[Bandar Abbas]]. El [[1630]] els portuguesos van obtenir facilitats comercials a [[Bandar Khung]] a 8 &nbsp;km a l'est de [[Bandar Linga]]) que es va poblar d'àrabs, [[banyans]], portuguesos i perses i va esdevenir un port important abans de [[1640]].

Durant tot el {{segle |XVII}} es tenen diverses descripcions de Lar de viatgers europeus. Vers el [[1700]] el govern del Laristan havia esdevingut una empresa familiar: el ''shahbandar'' de Bandar Khung era germà del ''shahbandar'' de Bandar Abbas i aquest del khan de Lar que segons Pereira Fidalgo tenia sota la seva jurisdicció Bandar Abbas, Bandar Khung i Bandar Rig (enfront de l'illa de [[Kharg]]). El Laristan va resistir als atacs afganesos. Mentre la ruta comercial Xiraz-Lar-Bandar Abbas s'havia fet xiïta la resta del Laristan excepte en part la ciutat de Lar romanien sunnites xafiïtes. Xeics sunnites a Evas i Bastak, dominaven les principals fortaleses. Els afganesos no van aconseguir un control efectiu del Laristan que va passar a mans d'un cap balutxi, després d'un notable local, després d'un general safàvida, i després del ''sardar'' del Fars, Muhammad Khan Baluč. Aquest es va revoltar contra Nadir Khan, després [[Nadir Shah]], que tenia el suport dels sunnites del Laristan. Nadir va exercir una repressió sense pietat i Muhammad Khan Baluč i el xeic Ahmad Madani foren executats, i milers de persones van patir multes i deportacions.

Encara que es creia que la família de Nasir Khan havia conservat un poder autònom a Laristan (fins a 1845 segons Minorski o fins a 1858 segons Perry) això ha estat posat en dubte. La família de Nasir fou hostil als zand i després als qajars. [[Karim Khan Zand]] primer i després [[Luft Ali Khan|Luft Ali Khan Zand]] van confiar el govern de Laristan i dels ports als xeics de Bastak que van ser elevats a khans. Fou en temps de [[Fath Ali Shah]] que el govern de Laristan i de Buluk-i Saba va retornar a la família de Nasir en la persona d'Abd Allah Khan que va residir a [[Xiraz]] com ajudant del príncep governador qajar del Fars, i els tres fills d'Abd Allah Khan que van governar a Furg, Tarum i Lar. Un d'aquestos fills, Nasir Khan Lari ibn Abd Allah va esdevenir ''beglerbegi'' de Laristan, però fou desposat el [[1831]]/[[1832]] i el govern va passar a Ahmad Khan Bastaki; el [[1833]] Nasir fou nomenat novament amb el títol de ''beglerbegi'' de Laristan i Saba. El [[1840]] Lar fou breument ocupada pel cap [[ismaïlita]] [[nizarita]] [[Agha Khan]] Mahallati, revoltat contra el xa. Conflictes entre els khans de Lar van provocar que el wali de Fars el [[1845]], els deposés (sent empresonats a Xiraz) i nomenés governador un simple ''kalantar''. Un dels deposats, Nasr Allah Khan Lari, es va poder escapar i va iniciar una revolta a la regió de Saba; no va poder ser sotmès i va restar amagat a les muntanyes fins que va poder tornar a Xiraz i va rebre una pensió a canvi de deixar la lluita (1858). Lar va seguir el comerç amb Bandar Abbas, Bandar Linga i Bandar Tahiri, però cada vegada més degradat. Durant el {{segle |XVIII}} els anglesos van traslladar les seves operacions més al nord a [[Bushire]] i els holandesos a Kharg el que va accelerar la decadència de Lar.

El [[1859]] el govern fou concedit al príncep qajar Mahdi Kuli Mirza; Mustafà Khan Bastaki es va revoltar però fou sotmès aviat. El govern de Bandar Abbas havia estat confiat al sultà de [[Mascat]] que el va tenir fins al [[1868]] i la dificultat de control de tota la costa feia el govern del Laristan important. El 1868 s'hi va afegir Bandar Abbas i el [[1877]] Saba, i entre [[1880]] i [[1882]] s'hi van agregar cinc tribus (''khamsa'') de Darab. En els següents anys el Laristan va caure en mans dels Kawami, una família visiral de Fars sorgida de la descendència d'Hadjdji Ibrahim Khan Itimad al-Dawla Xirazi. El [[1877]]/[[1878]] Ihtisham al-Dawla i Mirza Ali Muhammad Khan kawan van restablir el control sobre les zones costaneres. El [[1881]] el govern de Laristan, Saba, Darab, Khamsa i Fasa fou confiat a Kawam al-Mulk que va morir al cap d'un any. La ciutat és descrita llavors en molt mal estat. El Laristan fou sotmès al bandidatge i al començament del {{segle |XIX}} fou assolat pel balutxi Mihran Khan, ''sardar'' de Bampur. El governador Fath Ali Khan va restaurar molts edificis i el [[1907]] presentava ja un bon aspecte i el seu port principal era Bandar Linga; el desenvolupament d'aquest port sota els Kawasim havia afavorit a Bastak.

Al final de l'època qajar (1900-1915) els ports seran cada vegada més controlat per funcionaris belgues. En la reorganització administrativa de [[1913]] es va proposar que el Laristan i Bandar Abbas no fos inclòs en la zona d'influència dels Kawami no al vilayat de les tribus Khamsa.

Sota els [[Pahlavi]], Lar va esdevenir un ''shahristan'' (comtat) anomenat [[comtat de Larestan]], amb cinc ''bakhshs'' (districtes): Markazi, Bastak, Linga, Gawbandi i Djuyum als que es va afegir Bunaruya en la reforma administrativa de 1938/1939. Una nova reforma administrativa el 1955/1956 va dividir el comtat en els districtes de d'Evaz, Lamard, Juyum i Huma; els districtes costaners i el rerepaís en van quedar fora.