Èridu: diferència entre les revisions

En els començaments de la [[sumer|civilització sumèria]], la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a [[Badtibira]]. Èridu fou el primer lloc de la baixa [[Mesopotàmia]] on es va donar la vida sedentària testimoniada per una sèrie d'estrats descoberts a l'extrem sud del país i que també es presenten a [[Ur]], [[Tell el-Obeid]] i la kala d'[[Hajji Mohammed]], a l'oest d'Uruk, i arriben fins a [[Nippur]], al centre de Babilònia ([[Sumèria]]) i [[Ras el-Amya]], més al nord. La ceràmica està treballada al torn lent, i és generalment monocolor amb dibuixos geomètrics, ade vegades com aquarel·les en fons blanc; hi apareixen rarament representacions d'animals. Els colors més usats són el violeta i el verd. La forma clàssica és un plat amb vora ampla i abundant decoració interior. Poques vegades tenen pics o anses.

Adapa U-an, anomenat ''el primer home'', meitat humà i meitat déu, que tenia el títol d'Abgallu (ab=aigua, gal=gran, lu=home) d'Eridu, és considerat el fundador de la civilització que hauria portat des de [[Dilmun]] (probablement Aràbia oriental), i va servir a Alulim. En la mitologia sumèria, Èridu fou la seu del temple d'Abzu del déu Enki, la versió sumèria del déu accadi de l'aigua, Ea. Com totes les deïtats, Enki va començar com a déu local, i va compatir amb Anu i Enlil el govern de l'univers; el seu regne eren les aigües que rodejaven el món sota les quals residia (sumeri ab=aigua; zu=lluny). Text babilonis parlen de la creació d'Èridu pel déu Marduk, com la primera ciutat sagrada, residència dels altres déus.

La seva fundació s'hauria produït vers el 5400 aC i llavors estava a la costa o molt propera, sitot béi que actualment es troba a l'interior pels dipòsits al·luvials del [[Tigris]] i [[Eufrates]]. S'hauria format en un lloc de confluència de tres ecosistemes separats amb accés a l'aigua en un entorn desèrtic. La cultura inicial agrícola era d'explotació intensiva en regadiu, derivada de la cultura de Samarra més al nord, amb canals i edificis de rajoles de fang. Les cultures d'Aràbia oriental eren de caçadors i pescadors i, junt amb influències de Samarra, haurien estat els primers grangers en aquesta zona i, per tant, els primers sumeris. Vivien en cabanes de làmines; també hi hauria hagut influències dels pastors nòmades semites d'ovelles i cabres que vivien en tendes a les zones semidesèrtiques. Aquestes tres influències apareixen implicades en els primers nivells d'Èridu. L'establiment urbà va quedar centrat per un temple que formava un gran complex de rajoles de fang dins una depressió que permetia acumular aigua. L'evolució cap als edificis de rajola dataria del 5000 aC; va durar fins al 2900 aC i ocupava unes deu hectàrees.

Al final del tercer mil·lenni aC, la ciutat havia declinat i hi ha poques proves d'ocupació després d'aquesta data. Divuit temples de rajoles, l'un sobre l'altre formen un inacabat [[ziggurat]] anomenat d'''Amar-Sin'' (vers 2047–2039 aC). S'han trobat extensos dipòsits de restes de peix que mostren una continuïtat amb la cultura d'Abzu, del déu Enki, i una ocupació i observança religiosa tan prolongada mostra l'origen indígena de la civilització sumèria.

Va ser sempre independent, menys del [[2335 aC]] fins al [[2220 aC]], en què va pertànyer a [[Akkad]]. Vers el [[2164 aC]], va ser sotmesa a [[Lagash]]. El [[2003 aC]], fou conquerida pels [[Elam|elamiteselam]]ites encapçalats pel regne de [[Simashki]]; el [[1998 aC]] va passar a [[Isin]] i el [[1925 aC]] a [[Larsa]].

Èridu va estar abandonada llargs períodes fins que fou finalment abandonada del tot al {{segle |VI aC|-|s}} (vers [[600 aC]]) i va caure en ruïnes; l'expansió de les dunes d'arena i la salinitat de la plana en direcció a la mar limitava la seva agricultura. Quan fou reconstruïda sota els neobabilonis, fou com un temple en honor a la seva antiga història.

== Referències ==

== Enllaços externs ==

{{ORDENA:Eridu}} <!--ORDENA generat per bot-->