Sadun ar-Ruayní: diferència entre les revisions

'''Sadun ar-Ruayní''' (en [[àrab]] '''سعدون الرعيني''', ''Saʿdūn ar-Ruʿaynī'') va ésser [[valí]] de [[Barcelona]] del [[792]] fins al [[800]]. Les fonts llatines l'esmenten com a '''Zade'''.

Fou nomenat el [[792]] per l'[[emir de Còrdova]]. El [[796]] es va enfrontar a l'emir i va demanar ajuda als [[francs]]. El curs dels esdeveniments és poc clar. En aquest any [[Lluís el Pietós]] fou enviat pel seu pare, junt amb el seu germà Carles, a la frontera amb els sarraïns per venjar la derrota del 793. Els dos prínceps haurien devastat la zona fronterera. [[Hixam I]] havia mort el 16 d'abril del 796 i al seu fill i successor [[al-Hàkam I]] li va disputar el poder el seu oncle [[Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman]] que va arribar a Hispània des del Marroc, i es va dirigir a la Marca Superior, però les condicions no eren favorables a la revolta, i junt amb els seus fills [[Ubayd-Al·lah]] i [[Abd-al-Màlik]] es va retirar a territori de Carlemany acompanyant a Lluís i Carles i amb aquestos es van presentar-se a la cort franca a [[Aquisgrà]]; els prínceps musulmans van oferir al rei franc la seva cooperació per a la conquesta de Barcelona fins al riu [[Ebre]].<ref> A l'''Histoire General du Languedoc'' Abd-Al·lah i els seus fills es van retirar al [[Marroc]] però vers el [[797]] van intentar reviscolar el seu partit i van buscar l'aliança dels francs i fou llavors quan es van desplaçar a [[Aquisgrà]] van oferir al rei franc la seva cooperació per a la conquesta de Barcelona fins al riu [[Ebre]] </ref> Sadun hauria donat suport a la revolta d'Abd-Al-lah o almenys estava enfrontat a al-Hàkam, i aconsellat aparentment per Lluís i Carles, l'abril del [[797]] va viatjar a Aquisgrà on va oferir a [[Carlemany]] la lleialtat de la ciutat a canvi de l'ajuda contra l'emir. Després de l'entrevista Carlemany va despatxar al seu fill Lluís contra [[Osca]], on el valí li refusava la lleialtat que anteriorment li havia mantingut quasi sempre Abu Taur. No se sap com va transcórrer la campanya i si Osca fou assetjada; al final dels combats va tornar a Germània per reunir-se amb el seu pare al nou palau d'Héristal al [[Weser]]. El [[798]] Carlemany va enviar a Lluís cap a la frontera amb Abd-Al·lah i els seus fills amb orde d'afavorir la seva lluita; el príncep només arribar va iniciar la lluita i es va apoderar de [[València]] però no va tindretenir cap cooperació efectiva dels carolingis.<ref> altres fonts diuen que perdonat per l'emir va poder residir a València</ref>

Quan els francs van fer l'expedició cap a Barcelona el [[800]] Sadun ja s'havia reconciliat amb l'emir i no va voler lliurar la ciutat als francs. [[Conquesta de Barshiluna|Assetjat a Barcelona]] a la tardor del [[800]], veient que el [[Setge de Barcelona (801)|setge de Barshiluna]] s'allargava i que arribaria fins a l'hivern, va fugir per demanar ajut a Còrdova, però va ser descobert i capturat a Narbona, sent dut a [[Aquisgrà]] on va ser executat.<ref>{{fr}} Ermold le Noir, ''Poème sur Louis le Pieux et épitres au roi Pépin''. Ed. E. Faral, Les classiques de l’historie de France au Moyen Age, París 1964</ref> o condemnat a exili.<ref> segons L'Astrònom a la Vita Hludovici </ref> El seu lloc el va ocupar el capitost [[musulmà]] [[Harun]], parent de Sadun, emparentat també amb la [[noblesa]] [[Got (poble germànic)|goda]] local.<ref> esmentat com Hamar o Hamur a la Vita Hludivici </ref>

Segons un epitafi de l'[[abat de Castres]], Sadun tenia un nebot anomenat Beru que fou convertit al cristianisme per la predicació d'Elisachar, prior de l'abadia, on fou enterrat l'any 800.<ref>Borel, ''Antiquités de Castres'', 1. 2, pàgina 4, i Martène, ''Voyage littéraire de deux Bénédictins'' volum 1, segona part, pàgina 50; la nota a peu de pàgina d'Emile Mabille diu que el document de l'enterrament és apòcrif </ref>

== Bibliografia ==

* {{Hgl}}

{{Filera de successions|títol= [[Llista de valís de Barcelona|valí de Barcelona]] |abans= [[Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí|Matruh]] |després= [[Harun]] |anys= [[792]]–[[800]] |}}