Turcople: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
m Canvis menors, neteja AWB
Línia 1:
'''Turcople''' (plural '''turcopols''', turcoples, turcopoles, turcopolis, '''turcopels''') és el terme amb què es coneixia als membres de la soldadesca mercenària, generalment d'origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκoπουλος, ''turkopo[u]loi'' = 'fill de turcs'), i, potser, de pare turc i mare grega que lluitaven per [[Bizanci]] i pels llatins als [[Balcans]], a [[Xipre]], a [[illa de Rodes | Rodes]] i a l'Orient Mitjà, entre els segles XI i XIV. Els turcoples formaven un cos de cavalleria lleugera i estaven al servei sobretot dels diverses ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc., durant les Croades (segles XI i XIII).
 
== Història ==
Línia 8:
Les tropes croades tingueren el seu primer encontre amb els turcoples durant la [[Primera Croada]]. La host turcople formava part de l'[[exèrcit bizantí]] en condició de tropes auxiliars. La majoria d'aquests eren fills de pare turc i mare grega i eren, almenys nominalment, cristians en gran part. Les unitats turcoples que acompanyaren l'exèrcit bizantí en la primera croada podrien haver inspirat el model que seguiren els [[estats croats]] en la contractació de tropes auxiliars de cavalleria lleugera formades per indígenes d'aquests.
 
En els estats croats les tropes turcoples no eren necessàriament formades per turcs o mestissos, la gran majoria provenien de reclutament de [[Imperi Seljúcida|Seljúcides]] cristianitzats, o de sirians.
 
A [[Terra Santa]], les tropes turcoples serviren com a cavalleria lleugera fent funcions d'exploradors, fustigadors, arquers a cavall i en alguna ocasió com a segona línia de càrrega rere la cavalleria pesada. Les tropes equipaven armadures lleugeres (usualment un peto encoixinat i casc cònic d'acer) i anaven armades amb llances i arcs, les muntures que cavalcaven eren més lleugeres i ràpides que els cavalls de les tropes occidentals.<ref>page 34 The Knights of Christ, Terrence Wise ISBN 0 85045 604 5</ref>
Línia 14:
En els [[ordes militars]] les tropes turcoples que aquests empraven estaven sota el comandament del ''turcopler'', que era designat per les seves tropes. Malgrat que quan no estaven en batalla les tropes turcoples eren sotmeses a diverses restriccions, entre elles la impossibilitat de menjar en la mateixa taula que altres soltats muntats, el turcopler mantenia un rang dins el comandament templer superior als sergents de l'ordre. El turcople reportava directament al Gran Mestre o al Mariscal durant la batalla, i en batalla comandava les tropes turcoples i als germans sergents.<ref>page 118 The Knights Templar - a New History, Helen Nicholson, ISBN 0 7509 3839 0</ref>
 
Els [[Mameluc]]s consideraven als turcoples com a traïdors i apostates i mataven a tot turcople que era capturat. el [[1291]] amb la caiguda de [[Sant Joan d'Acre]], el darrer bastió dels Croats a Terra Santa, els turcoples supervivents, seguint els ordes militars, s'establiren a [[Xipre]] amb l'[[Orde del temple]] i a [[illa de Rodes | Rodes]] i [[Illa de Malta|Malta]] amb els [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|hospitalers]]. Així mateix l'[[Orde Teutònic]] nomenà a la seva pròpia cavalleria lleugera amb el nom de "Turkopolen", deixant constància del gran prestigi que adquiriren aquestes tropes.
 
===Als estats llatins===
Des de 1204 els llatins van tenir al seu servei grups de turcoples. Els emperadors [[Miquel VIII]] (1261-1282) i [[Andrònic II]] (1282-1328) els van utilitzar contra els catalans i contra els senyors autònoms de [[Tessàlia]] (1268-1275) i contra els llatins a [[Morea]] (1263-1264). El fet que les tropes de turcoples es trobessin integrades en l'estructura del dit exèrcit va facilitar el fet que entressin en contacte amb la [[Companyia Catalana d'Orient]], Aquesta arribà a comptar dins les seves files amb 1.000 turcoples, sitot i que que tropes turcoples formaren part en l'assassinat de [[Roger de Flor]] i el seu seguici, el dia [[4 d'abril]] de [[1305]], a [[Adrianòpolis]] (l'actual [[Edirne]]) i unitats turcoples integraren l'exèrcit que dirigí les sagnants represàlies bizantines contra aquesta, d'altres unitats s'uniren posteriorment (1306) a la Companyia en el transcurs dels fets coneguts com la [[Venjança Catalana]] i seguiren a la companyia al llarg del seu periple des de la Tràcia fins a [[Ducat d'Atenes|Atenes]]. Veient que els catalans i aragonesos resolen d'assentar-se en el ducat els turcoples abandonen el servei a la companyia, i, capitanejats per Meleco, una part entraren al servei del [[principat de Sèrbia]], mentre mentre 1300 homes i 800 geners comandats per [[Halil Pasha]] ocuparen [[Tràcia]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicol |nom=Donald M. |títol=The Last Centuries of Byzantium, 1261-1453 |url= https://books.google.cat/books?id=y2d6OHLqwEsC&pg=PA139&dq=Gallipoli+1312&hl=ca&sa=X&ei=5RbFVIWgNIbnUsKCgvAP&ved=0CCMQ6AEwAQ#v=onepage&q=Gallipoli%201312&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=1993 |pàgines=138 |isbn=0521439914}}</ref> on els habitants locals no podien conrear les seves terres, ja que els turcoples estaven saquejant i robant el camp.
 
===A Xipre i Rodes===
 
A [[Xipre]] foren contractats per [[Guiu de Lusignan]]. Grups turcopols van ajudar als [[cavallers de Sant Joan de Jerusalem]] a conquerir [[illa de Rodes | Rodes]] (1306-1310) i després per vigilar les costes. L'oficial que manava als turcopels era el ''turcopolier''.
 
Dirigits per [[Halil Pasha]], saquejaven i robaven els camps i van ser finalment confinats a la [[Península de Gal·lípoli]], on van ser derrotats de manera decisiva a la [[batalla de Gal·lípoli (1312)|batalla de Gal·lípoli]] el [[1312]] per l'exèrcit del [[Regne de Sèrbia]], enviat per [[Stefan Milutin]],<ref name=BM83>Bartusis, Mark, ''The Late Byzantine Army'', (University of Pennsylvania Press, 1997), 83.</ref> i les tropes de l'[[Imperi bizantí]].<ref>Bartusis, Mark, ''The Late Byzantine Army'', (University of Pennsylvania Press, 1997), 83.<name="BM83"/ref>
 
== Supervivència moderna ==
El Priorat dels Cavallers Maçons de Malta designa un "Turcopler".
 
== Referències ==
{{referències|2}}