Cultura de Hallstatt: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - (de ex, fora, i cisió, + (de ''ex'', fora, i ''cisió'',
Rectificació metro/metre
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 26:
Com els seus poblats se situaven en llocs plans o en altures reduïdes pròxims als rius, o bé en altures obertes i accessibles (aquests últims eren assentaments on la base econòmica és la ramaderia, estant generalment en zones muntanyoses), es dedueix la inexistència de necessitats defensives. El seu predomini militar els feia superiors als pobles locals. A més aquests van adoptar les seves mateixes costums i la seva religió, de manera que si en el període dels protoceltes fins i tot pot intuir-se alguna precaució defensiva en el període de Hallstatt els indoeuropeus ja no temen cap atac local. Curiosament tampoc s'ataquen entre si, el que podria indicar l'existència de principats territorials amb una àrea d'influència molt definida.
 
S'han estudiat detingudament les necròpolis del període de Hallstatt, gairebé totes les quals han estat localitzades casualment (ja que cap indicació permet fixar la seva localització). Les tombes són poc espectaculars. El difunt era cremat i les seves cendres i els ossos, conservats després de la incineració, s'introduïen en una urna de fang, semblant a una olla, a vegades al costat d'objectes personals. Una tapa tancava l'urna i aquesta s'enterrava amb ofrenes al seu voltant col·locades en urnes més petites que contenien menjar, aigua i objectes dels quals sols s'han conservat els de metall. L'enterrament es feia en un sot no molt profund (menys d'un metrometre) on es col·locaven les urnes, i el sot era cobert per una pedra aplanada, sobre la qual es tirava terra fins a cobrir-la. Les tombes es localitzen pròximes l'una a l'una altra i el conjunt forma una necròpolis coneguda per Camps d'Urnes (primitivament va ser anomenada pels prehistoriadors alemanys Urnenfeldern). Quan es produïa la mort de dues persones familiars eren enterrats en el mateix sot, en urnes separades, si ben també és possible que les tombes en les quals s'observen aquests dobles o múltiples enterraments tinguessin un caràcter familiar on una família anava enterrant als seus morts durant un cert temps. Prop de les necròpolis se situava el Ustrinium, un espai pla de pedra on es cremaven els cadàvers.
 
Estant associades les pràctiques funeràries a les creences religioses, no cal dubtar que la nova religió, desconeguda avui dia, es va imposar progressivament a les poblacions locals que, després del 600 aC, ja s'havien celtitzat en l'aspecte religiós, i practicaven també la incineració, sense que es coneguin altres elements de les pràctiques religioses adoptades, ni quins aspectes de l'antiga religió van poder sobreviure en èpoques posteriors.
Línia 51:
 
L'última onada dels pobles celtes de la cultura de Hallstatt es va traslladar cap al Centre de la Península, [[Galícia]], [[Regne de Lleó|Lleó]] i [[Astúries]], i es va caracteritzar per l'aparició d'antenes en els poms de les espases, les espases curtes i els punyals de ferradura.
 
 
== Referències ==