Boké: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
m Corregit: - fins 1816 que + fins a 1816 que |
||
Línia 7:
No obstant aquesta part de la costa de Guinea fou reconeguda pels viatgers portuguesos del segle XV. A conseqüència, en gran part, dels perills que envoltaven la seva navegació, no va ser visitada pels comerciants europeus dels segles XVI-XVIII de manera tant freqüent com altres regions del nord i est, però en el [[Rio Pongo]], a Matakong (un diminuta illa a prop la boca del Forekaria), i en qualsevol altre lloc, s'hi van establir els ''comerciants d'esclaus'', i les ruïnes del forts que van construir i van defensar amb canons, encara existeixen (per exemple el Fortin de Boké). Quan foren expulsats d'altres parts de Guinea els esclavistes van fer d'aquesta costa difícil i poc coneguda un dels seu darrers reductes, i molts ''barracoons'' va ser construïts en els darrers anys del segle XVIII. No va ser fins que després de la recuperació de Gorée per França (1816) al final de les guerres napoleòniques a Europa, que els francesos van eliminar qualsevol altra interessat en la regió.
En aquell temps els britànics, des de les seves bases a [[Gàmbia]] i [[Sierra Leone]], dedicaven una atenció considerable a aquestes "Rivières du Sud" ([[Establiments dels Rius del Sud|Rius del Sud]], que volia dir al sud del [[riu Senegal]]) i també al [[Futa Djalon]]. La possessió de Boké era llavors una qüestió estratègica. No va ser fins a 1816 que els esforços de penetració francesos, dirigits fins aleshores cap al interior, sense èxit, es van concentrar sobre la costa. Colons francesos van intentar instal·lar factories al Riu Núñez que tenia la doble avantatge d'estar envoltat de terra rica i obrir el camí del Futa Djalon. [[René Caillié]], que el 1827 va començar a Kakande, al riu Nuñez, el seu viatge cap a [[Timbuctu]], va fer molt per interessar als francesos en el districte; una làpida indica el seu pas per Boké. De 1838 en endavant agents navals francesos, Bouèt-Willaumez i els seus successors, va fer va detallar estudis de la costa presentats en un informe el 1839 que cridava l'atenció pels beneficis que es podien obtenir del comerç francès en aquesta zona.<ref>[http://books.google.com/books?id=mEcEAAAAYAAJ&pg=PA102&vq=Bok%C3%A9&dq=history+of+Boke+Guinea&lr=&source=gbs_search_r&hl=en#PPA103,M1 ''The Encyclopædia Britannica''], 1910, p. 103</ref>
Construït sobre el vessant d'un turó, al punt extrem del riu navegable Núñez i en la confluència del riu amb el Batafon, Boké, que gaudia d'un clima relativament bo, fou assenyalat als comerciants europeus com l'estació en què les transaccions comercials serien més avantatjoses. Per 1849 els francesos havia causat tant ressentiment local que França va haver de ocupar l'àrea de Boké. El 19 de de gener de 1866, un atac de les tropes franceses va conduir a la instal·lació a Deboké (nom de la ciutat en aquell moment) d'una posició militar. Tres dies més tard, un tinent francès va concloure amb el rei dels [[Landouma]] un tractat que posava el país sota la sobirania i la protecció de França. Aquest document contenia disposicions similars a les del tractat de protectorat signat el 28 de novembre de 1865 amb els [[Nalous]].
| |||