Hedy Lamarr: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}} AWB |
m Corregit: - tirar enrere ja + tirar enrere, ja |
||
Línia 95:
En el llibre ''Leading Ladies'', Don Macpherson lamenta la manca «d'aquest encant diferent i d'aquesta personalitat que faria d'eco a la seva bellesa»; saluda amb mala fe «un dels seus esforços professionals més divertits» en ''[[Bogeries Ziegfeld]]'' (en què és més model que actriu) i rebla el clau a propòsit de la pel·lícula de [[Cecil B. DeMille]]: «Lamarr encarna Dalila amb un menyspreu del realisme», al costat de [[Victor Mature]] «les proeses d'aquest actor són de la mateixa vena»; l'autor reconeix tanmateix que «la seva determinació i el seu plomall» contribueixen a salvar la pel·lícula, i acaba el seu atac sobre una nota ambigua: «Entre les ruïnes del seu temple "technicolor", no es diria que va trobar finalment el seu lloc, tan efímera va ser la seva glòria».<ref>. ''Leading Ladies '' - Don Macpherson - Hardcover, Octopus Publishing Group, ISBN 1850290571 (1-85029-057-1)</ref>
Molts no li perdonen d'haver rebutjat ''[[Casablanca (pel·lícula)|Casablanca]]'', ''[[Hantise]]'' i ''[[Saratoga Trunk Saratoga Trunk]]'', que van obrir una via a [[Ingrid Bergman]]. A propòsit de ''Casablanca'', Hedy Lamarr hauria estat a prop, com [[Irene Dunne]] i [[Michèle Morgan]], però eren massa cares, i Lamarr estava lligada a la MGM i no desitjava entrar en un projecte sense conèixer el guió —l'equip, Bogart i Bergman inclosos, no va apreciar l'aspecte improvisat del rodatge—. Els rumors diuen igualment que moltes actrius es van tirar enrere, ja que no trobaven Bogart prou seductor. Aquest, el 1942, no tenia en el seu actiu més que dos papers protagonistes, en ''[[L'últim refugi]]'' i ''[[El falcó maltès (pel·lícula)|El falcó maltès]]'' de [[John Huston]], amb [[Ida Lupino]] i [[Mary Astor]], respectivament. Ingrid Bergman, per la seva banda, debutava a Amèrica, on no havia rodat més que el ''remake'' d'''Intermezzo'' i ''Dr. Jekyll And Mister Hyde'' amb [[Spencer Tracy]] i [[Lana Turner]]. Fins i tot [[Jack Warner]] no trobava que Bogart pogués semblar ''sexy'' i el mateix Bogart n'atribuïa el mèrit a la seva companya de repartiment.
De manera més seriosa, l'article del Larousse lamenta que «l'estètica esterilitzada de la MGM» hagi accentuat la «fredor natural del seu paper» i mesura les capacitats de l'actriu en la seva actuació en ''[[The Strange Woman]]''. En relació amb Mayer, l'obra insisteix en la seva concepció de l'estrella: «Elegant, diàfana, llunyana», i subratlla la cursileria general de les pel·lícules MGM després de la mort d'[[Irving Thalberg]] (1936). Per a Tulard, la seva carrera no inclou grans obres sinó excel·lents bandes». A l'atzar de les programacions, la crítica reconeix d'altra banda amb molt de gust la qualitat de les seves actuacions i de les seves pel·lícules.
| |||