Asfar ben Shiroya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sobirania del emir samànida > sobirania de l'emir samànida
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Asfar benibn ShiroyaXirawayhí''' (el seu nom apareix escrit també como '''Asfar benibn SiruyaXiruya''', '''Asfar beno Shirawayhi''' i Aspar fill de Sheroe; en persa Aswar ben Siruya)''' fou un general [[Daylamites|daylamita]] que va governar [[Jibal (Mèdia)|Jibal]] i [[Tabaristan]] vers el [[929]]-[[931]].
 
Era originari de [[Lahidjan]] a la regió de [[Daylam]], i membre de la tribu de Vardad-Avandan. No era de religió musulmana.
 
La seva actuació començava començar a la mort de l'[[Alides|alida]] del Tabaristan Alal-UtrushUtruix («el Sord») el [[917]]. El seu [[gendre]] i successor HasanHàssan benibn al-KasimQàssim (''alad-daidaï alas-sagirsaghir'', és a dir "«el missioner petit" missioner») en lluita contra els seus rivals, els fills del Sord, Abul HusaynAbu-l-Hussayn i Abul KasimAbu-l-Qàssim, va aconseguir imposar-se i els dos fills van contractar els serveis d'un cap daylamita que dirigia un grup d'homes armats, de nom Makan ben Kakuy (en àrab [[Makan ben Kaki|Maqan ibn Kaki]]), i el [[923]] aquest general tenia com un dels lloctinents a Asfar. Abul HusaynAbu-l-Hussayn fou col·locat al tron de Tabaristan
 
Vers el [[924]] es va revoltar contra Makan ben Kaki potser per haver estat expulsat de l'exèrcit per la seva mala conducta, i es va posar al servei del governador samànida de Naysabur (Nishapur) Muhammad ben Mozaffar Mohtadji. El [[925]] va morir Abul Husayn i Makan va col·locar en el poder al seu fill Ismail. El nebot i successor d'Abul Kasim, Abu Ali, al front de la seva gent, va presentar batalla però fou derrotat i empresonat al [[Gurgan]] sota la custòdia d'un germà de Makan. Però es va poder escapar i va matar al seu guardià i llavors va cridar a Asfar (vers [[927]]). Asfar era al Gurgan el [[928]] juntament amb un altre cap daylamita de nom Ali ben Khurshid que era el qui dirigia l'exèrcit d'Abu Ali, i conjuntament va derrotar a Makan i el van expulsar del Tabaristan. Però dins el mateix [[928]] va morir Abu Ali, i Makan va poder recuperar el país i va proclamar com a ''dai'' al gendre del sord, Hasan ben al-Kasim. Asfar i la seva gent van conservar el Gurgan, que Asfar va posar sota sobirania dels [[samànides]], i en va rebre el nomenament de governador de l'emir samànida Nasr ben Ahmad.