Guercif: diferència entre les revisions

'''Guercif''', '''Garsif''' o '''Agarsif''' és una vila del [[Marroc]] a la regió de [[Taza-Al Hoceima-Taounate]]. La seva població el [[2004]] era de 57.307 habitants. Està a mig camí entre [[Oujda]] i [[Fes]], i a 135  km al sud de [[Nador]]. El cercle de Guercif pertany a la [[província de Taza]]. La població pertany a les tribus [[Hawwara]], [[Ulad Rahu]], [[Lbranes]] i [[Beni Ouiarine]].

Podria correspondre a la ''[[Galapha]]'' de [[Ptolemeu]], però aquesta és més probablement [[Taourirt]]. La seva fundació s'hauria produït el {{segle |IX}} pels [[Banu Abi l-Afiya]] una de les tribus dels [[Miknasa (tribu) |miknasa]] berbers que habitaven al [[Moulouya]]. Fou el centre dels estats de [[Musa ibn Abi l-Afiya]] i, a la seva mort el [[938]], dels seus fills, que van lluitar contra els [[idríssides]] i després contra els [[fatimites]].

Fou destruïda per l'[[almoràvit]] [[Yusuf ibn Tashfin]] el [[1080]] i no es va recuperar. Al {{segle |XIII}} la van poblar els [[Banu Marin]] tribu dels berbers [[zeneta]] que la feien servir alguns mesos de terreny de pastura i per guardar els cereals.

Després de la batalla d'[[al-Ukab]] que va debilitar als [[almohades]] el [[1213]] fou ocupada permanentment pels Banu Marin junt amb tota la regió del baix Moulouya. El [[1248]] fou a l'entorn d'aquesta ciutat que els Banu Marin van atacar als almohades que es retiraven de [[Tlemcen]] cap a [[Fes]], i van saquejar la columna. Vers [[1275]] els Banu Marin ([[marínides]]) havien de fer front a l'amenaça dels [[zayyànides]] de Tlemcen, però eren els amos de tot el Marroc. Guercif, [[Dubdu]] i [[Taourirt]] van formar una marca (''[[taghr]]'') a les seves possessions orientals, que aturava als zayyànides. El 1321 el sultà marínida [[Abu Said]] va fer reconstruir les muralles. Revoltada la ciutat contra els marínides fou destruïda i les muralles enderrocades per Abu Inan; a la mort d'aquest el [[1385]], [[Wanzammar ibn Arif]] xeic dels àrabs [[Suwayd]] i comandant de les tribus beduïnes fidels als marínides (i tutor dels sobirans marínides), es va crear un [[feu]] a Guercif amb centre a la fortalesa de [[Murada]] a uns 15  km al nord-oest, a la vora del [[Moulouya]], i va fer front a diversos atacs dels sobirans de [[Tlemcen]]; Guercif fou saquejada més d'una vegada en els següents cent anys.

Va perdre importància quan el límit amb l'[[Algèria]] dominada pels otomans es va establir a l'est d'[[Oujda]]. Sota [[sadites]] i [[alàwides]], Taourirt va ser el lloc de preferència.

El [[1912]] fou ocupada per França, i per un moment va adquirir renom com a estació final temporalment del ferrocarril d'Oujda a [[Fes]] però quan la via fèrria es va allargar fins a [[Taza (Marroc)|Taza]] i després fins a Fes va deixar de ser punt de referència. Al {{segle |XX}} va estar habitada pels [[hawwara]] nòmades, pastors de cabres.