Guercif, Garsif o Agarsif (en àrab جرسيف, Jarsīf; en amazic ⴳⴰⵔⵙⵉⴼ) és una vila del Marroc, a la regió de L'Oriental. La seva població el 2004 era de 57.307 habitants. Està a mig camí entre Oujda i Fes, i a 135 km al sud de Nador. El cercle de Guercif pertany a la província de Guercif. La població pertany a les tribus Hawwara, Ulad Rahu, Lbranes i Beni Ouiarine.

Infotaula de geografia políticaGuercif
‫جرسيف‬ (ar)
ⴳⴰⵔⵙⵉⴼ (tzm) modifica
Guercif la neige.jpg
modifica

Localització
 34° 14′ N, 3° 22′ O / 34.23°N,3.36°O / 34.23; -3.36
Monarquia constitucionalMarroc
Antiga regióTaza-Al Hoceima-Taounate
Provínciaprovíncia de Guercif modifica
Població
Total90.880 (2014) modifica
Llar18.779 (2014) modifica
Geografia
Altitud378 m modifica
Identificador descriptiu
Codi postal31000 modifica
Altres

Lloc webguercif.org modifica

EtimologiaModifica

El seu nom derivaria dels arbres plens de fulles que semblaven espases (الـســيـوف); una altra teoria és que vol dir ‘tirar l'espasa’ (جـر الـسـيـف) perquè aquí fou atrapat i mort per l'espasa (سـيـف) Jarir Chamakh, després de matar al sultà Mulay Idris Ibn Abd Allah; i la tercera teoria és que deriva de l'amazic ajar o gar (أجـار, intersecció) i sakine o asif ( ساقـيـن dos cursos d'aigua) i ajuntant les dues paraules es va transformar en (أجـار ساقـيـن i després جـرسـيـف Guercif).

HistòriaModifica

Podria correspondre a la Galapha de Ptolemeu, però aquesta és més probablement Taourirt. La seva fundació s'hauria produït el segle ix pels Banu Abi l-Afiya una de les tribus dels amazics miknasa que habitaven al Moulouya. Fou el centre dels estats de Musa ibn Abi l-Afiya i, a la seva mort el 938, dels seus fills, que van lluitar contra els idríssides i després contra els fatimites.

Fou destruïda per l'almoràvit Yusuf ibn Tashfin el 1080 i no es va recuperar. Al segle xiii la van poblar els Banu Marin tribu dels amazics zeneta que la feien servir alguns mesos de terreny de pastura i per guardar els cereals.

Després de la batalla d'al-Ukab que va debilitar als almohades el 1213 fou ocupada permanentment pels Banu Marin junt amb tota la regió del baix Moulouya. El 1248 fou a l'entorn d'aquesta ciutat que els Banu Marin van atacar als almohades que es retiraven de Tlemcen cap a Fes, i van saquejar la columna. Vers 1275 els Banu Marin (marínides) havien de fer front a l'amenaça dels zayyànides de Tlemcen, però eren els amos de tot el Marroc. Guercif, Dubdu i Taourirt van formar una marca (taghr) a les seves possessions orientals, que aturava als zayyànides. El 1321 el sultà marínida Abu Said va fer reconstruir les muralles. Revoltada la ciutat contra els marínides fou destruïda i les muralles enderrocades per Abu Inan; a la mort d'aquest el 1385, Wanzammar ibn Arif xeic dels àrabs Suwayd i comandant de les tribus beduïnes fidels als marínides (i tutor dels sobirans marínides), es va crear un feu a Guercif amb centre a la fortalesa de Murada a uns 15 km al nord-oest, a la vora del Moulouya, i va fer front a diversos atacs dels sobirans de Tlemcen; Guercif fou saquejada més d'una vegada en els següents cent anys.

Va perdre importància quan el límit amb l'Algèria dominada pels otomans es va establir a l'est d'Oujda. Sota sadites i alàwides, Taourirt va ser el lloc de preferència.

El 1912 fou ocupada per França, i per un moment va adquirir renom com a estació final temporalment del ferrocarril d'Oujda a Fes però quan la via fèrria es va allargar fins a Taza i després fins a Fes va deixar de ser punt de referència. Al segle xx va estar habitada pels hawwara nòmades, pastors de cabres.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guercif