Muluia

(S'ha redirigit des de: Moulouya)

El Muluia (àrab: ملوية, Mulwiyya, pronunciat localment Muluya; francès: Moulouya) és un riu del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que pot tenir grans variacions. Neix a l'Atles mitjà i corre al nord-est fins a desaiguar a la mar Mediterrània, a Saïdia, a tocar de la frontera algerina. La seva conca és la més gran del Marroc i comprèn uns 54.500 quilòmetres quadrats.

Plantilla:Infotaula indretMuluia
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀfrica Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaMarroc Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióserralada de l'Atles Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciómar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 32° 47′ 26″ N, 4° 46′ 01″ O / 32.79069°N,4.76689°O / 32.79069; -4.76689
35° 07′ 22″ N, 2° 20′ 40″ O / 35.1228°N,2.3444°O / 35.1228; -2.3444
Afluents
Uadi Za (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió520 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica50.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Espai Ramsar
Mesures
Cabal50 m³/s Modifica el valor a Wikidata

Té tres afluents principals: l'oued Za, l'oued Ansegmir i l'oued Melloulou. Subministra aigua, entre d'altres, a les ciutats de Berkane, Zaio i Nador. Conté quatre grans embassaments (les xifres de capacitat que se'n donen són les inicials; el constant reompliment de les preses les deixa obsoletes ràpidament):

  • Mechra Klila (oficialment Mohamed V), construït el 1967, amb una cabuda de 331 milions de metres cúbics, i que dona electricitat al nord-est del Marroc.[1]
  • Mechrâa Homadi, fet el 1955, 5 milions de metres cúbics, es fa servir com a embassament regulatori del Mechra Klila (10 quilòmetres riu amunt) i per a irrigació.[2]
  • Hassan II, situat sobre l'oued Za, afluent principal del Muluia, que serveix principalment per a proporcionar aigua potable a les ciutats d'Oujda, Taourirt i El Aioun Sidi Mellouk, i té una cabuda de 109 milions de metres cúbics. Construït el 2000.[3]
  • Enjil, situat sobre l'oued Taghoucht, afluent del Muluia, té una capacitat de 12 milions de metres cúbics i va ser bastit el 1995.[4]

Història

modifica

Es coneixia amb el nom de Mulucha a l'Antiguitat, quan Sal·lusti, Mela i Plini el Vell assignen fer de frontera entre la Cesariense i la Tingitana, i entre els maures i els massesils (massaesyli) subjectes de Boccus i Jugurta. Estrabó n'esmenta com a frontera el riu Molocath (Μολοχάθ, Μολαχάθ). En Plini i Claudi Ptolemeu apareix amb el nom de Malva (Μαλούα).

El riu fou establert com a límit entre les zones d'influència de Jaume el Just d'Aragó i Sanç IV de Castella, i se'n reservà el català els territoris de l'est (Algèria i Tunis) i el castellà els de l'oest (Marroc).

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica