Atacs musulmans a les Illes Balears: diferència entre les revisions

Al llarg dels segles VIII i X hi hagué diversos '''atacs musulmans a les Illes Balears''', sense que, fins a l'any 903, arribassin a suposar l'ocupació efectiva del territori, sitot béi que la documentació existent permet deduir que hi hagué relacions de submissió, segurament concretada amb tributs, i actes de resistència a aquesta dependència.

Es desconeix la vigència d'aquest tractat, però establint paral·lelismes amb situacions semblants, cal suposar la desvinculació amb l'[[imperi Bizantí]] i la independència de fet dels insulars condicionada al pagament de tributs.

En tot cas la documentació franca de principis del {{segle |IX}} informa de les freqüents ratzies musulmanes sobre les Balears: L'any 798 els balears remeteren ambaixades a la cort de [[Carlemany]], al que li oferiren la seva submissió a canvi d'ajut contra els musulmans que els havien assaltat l'any anterior, i l'obtingueren. També consta que l'any 813, la flota franca, sota comandament d'[[Ermenguer]] d'[[Empuries]] feu servir les Balears el com a base per empaitar l'esquadra musulmana. Tot plegat fa pensar que entre finals del s. VIII i principis del IX la submissió no era efectiva.

L'any 848 l'[[emir de Còrdova]] d'[[Abd al-Rahman II]], sotmet els illencs<ref>{{ref-llibre |cognom=Rosselló Bordoy |nom=Guillermo |títol=L'Islam a les Illes Balears |url= http://books.google.cat/books?id=i0kQAQAAIAAJ&q=848+balears&dq=848+balears&hl=ca&ei=AMkITr_FC86Rswa45LzWDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ | editorial=Editorial Daedalus |data=1968 |pàgines=p.28 |isbn= }}</ref> per haver deixat de pagar els tributs a que estaven obligats, tal vegada derivats del primer tractat o d'un altre posterior signat amb els emirs independents de [[Còrdova]]. L'any següent els balears li enviaren una ambaixada que obté el perdó i la restitució de l'antic status a canvi d'una multa.

La [[conquesta islàmica de Mallorca]] es va produir l'any 290 de l'[[Hègira]] ([[902]]/[[903]] de l'[[era cristiana]]), enfrontant les tropes d'[[Issam al-Khawlaní]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Amengual i Batle |nom=Josep |títol=Guía para visitar los santuarios marianos de Baleares |url= http://books.google.cat/books?id=NhRhw5EA3qwC&pg=PA110&dq=Al-Zuhri+Hisn+Alarum&hl=ca&ei=vRqOTfPoO5Ot8QOzhaigDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q=Al-Zuhri%20Hisn%20Alarum&f=false | editorial=Encuentro |lloc= |data=1997 |isbn=847490434X |pàgines=p.10}}</ref> amb la resistència del ''[[Imperi Bizantí|rum]]'' de les [[Illes Balears]] que [[Setge d'Alaró (902)|durant vuit anys]] i cinc mesos foren assetjats pels musulmans al [[Castell d'Alaró]].<ref>Jaime Vizcaíno Sánchez, ''[http://books.google.cat/books?id=NrsO6m2FLt0C&pg=PA9&dq=mallorca+bizantina&hl=ca&ei=19seTcPtK4f2sgbO6PyDDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q=mallorca%20bizantina&f=false Antiguedad y cristianismo: Presencia bizantina en Hispania]'' {{es}} </ref>

Segons [[Joan Dameto i Cotoner|Joan Dameto]] a la "''Historia General del Reino de Mallorca''" (1633), l'expedició de l'any 797, fou ordenada per [[Hixam I]], fill d'[[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil]], seria en aquest moment en què els musulmans s'establiren a l'illa. L'any 801 es produiria una nova incursió, aquest cop dirigida per [[Al-Hàkam I]]. <nowiki/>També informa que l'any 857, durant l'[[Expedició normanda de 859|expedició normanda]], les illes es trobaven sota domini musulmà.<ref>{{Ref-llibre |cognom = Dameto|nom = Juan B.|títol = Historia general del Reino de Mallorca|url = http://books.google.cat/books?id=_ANDAAAAcAAJ&pg=PA220&dq=Mallorca+797&hl=ca&sa=X&ei=B5JNU-CNKu2B7Qa6sYHICA&ved=0CE0Q6AEwBTgK#v=onepage&q=Mallorca%20797&f=false|llengua = castellà| editorial = Impr. Nacional à cargo de D. Juan Guasp y Pascual|data = 1840|pàgines = 220-221|isbn = }}</ref>

== Referències ==

== Bibliografia ==

* {{ref-llibre |cognom= Campaner y Fuertes |nom= Álvaro|títol= La Dominación Islamita en las Baleares| editorial= Miquel Font, editor |lloc= Palma (Mallorca)|data= 1989|isbn= 84-86366-33-X}} Faccimil, original de 1888. pp. 8-18&nbsp;8–18.