Averrois: diferència entre les revisions

'''Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd''' (en [[àrab]] '''أبو الوليد محمد بن احمد بن رشد''', ''Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Ruxd''), més conegut simplement com a '''Ibn Ruixd''' o, amb el nom llatinitzat, com a '''Averrois''' ([[Còrdova]], [[14 d'abril]] del [[1126]] - [[Marràqueix]], [[10 de desembre]] del [[1198]]), fou un [[filòsof]], [[metge]], [[dret|jurista]] i [[astrònom]] de l'[[Al-Àndalus|Àndalus]].<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003| editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 19|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>

Averrois va néixer l'any [[1126]] a [[Còrdova]] (any 506, segons el [[calendari musulmà]]),<ref name=":4">{{Ref-web|url = http://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/2119/Averroes|títol = Buscabiografias- Averroes| consulta = 04/02/2016|llengua = Castellàcastellà| editor = |data = }}</ref> que en aquell moment era el centre cultural de l'[[Al-Àndalus|Àndalus]]. Provenia d'una família adinerada i noble; de fet, el seu pare i el seu avi havien estat [[Cadi|cadis suprems]] d'aquesta ciutat, i aquest últim havia arribat a ser conseller [[Malikisme|malikita]] d'alguns sobirans de la zona.<ref name=":5">{{Ref-web|url = http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/averroes.htm|títol = Biografías y vidas - Averroes| consulta = 04/02/2016|llengua = Castellàcastellà| editor = |data = }}</ref> ''Ibn Ruixd'' va emprendre de seguida el mateix camí professional, i fou de seguit un reputat home de dret. Paral·lelament, va emprendre els estudis de [[teologia]], [[filosofia occidental]], [[matemàtiques]] amb el filòsof [[Ibn Tufayl]], [[medicina]] amb el també metge [[Avenzoar]] i [[astronomia]] basada en el llibre ''[[Almagest]]''.<ref name=":4" /><ref name=":5" />

De seguida es va començar a relacionar amb els ambients intel·lectuals i teològics de l'època, estudiant grans pensadors tant de la [[Filosofia antiga|tradició clàssica]] (destaca sobretot [[Aristòtil]], del qui va traduir un munt d'obres) com d'altres pensadors musulmans com [[Avicenna]]. Així doncs, el [[1159]] ja escriu el seu primer compendi filosòfic.<ref name=":6">{{Ref-web|url = http://www.uv.es/charco/documentos/averroes.htm|títol = UV-Charco- Averroes| consulta = 04/02/2016|llengua = Castellàcastellà| editor = |data = }}</ref>

Gràcies al seu mentor de matemàtiques i alhora filòsof Ibn Tufayl, va conèixer el [[califa]] [[Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin|Abu-Yaqub Yússuf]] ([[1163]]-[[1184]]) de la [[Dinastia almohade|dinastia dels almohades]].<ref>{{Ref-web|url = http://historiaybiografias.com/averroes/|títol = Historia y Biografías - Averroes| consulta = 04/02/2016|llengua = Castellàcastellà| editor = |data = }}</ref> Amb aquest va mantenir una relació d'estreta amistat, per l'interès que mostrava el sobirà per la filosofia. D'aquesta forma, Averrois, que en un principi temia que les seves teories fossin qualificades d'[[heretgia]] (era comú en aquella època titllar els filòsofs d'irreverents davant la religió), va començar a expressar les seves teories obertament, estant sota la protecció d'aquest monarca.<ref name=":5" /> Aquesta amistat amb el califa va ser per a Averrois molt profitosa, puix al [[1169]] (quan tenia 43 anys) va ser nomenat [[jutge]] suprem de [[Sevilla]] i l'any [[1171]] de la ciutat de Còrdova.<ref name=":4" /> Així mateix, l'any [[1182]] (quan tenia 56 anys) passa a ser el metge de la cort del califa Abū Ya'qūb Yūsuf, càrrec que era considerat d'extrema importància i que va consolidar Averrois com un membre d'extrema importància de la cort d'aquell moment.

El [[1184]], després de la mort del califa Abū Ya'qūb Yūsuf, el substitueix [[Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur]] ([[1184]]-[[1199]]). En un principi, com que Averrois ja estava consolidat com a intel·lectual i ja havia escrit tots els llibres que acabaria fent (excepte ''Les qüestions de lògica i filosofia'', publicades el [[1195]]),<ref name=":6" /> manté els títols que li havia concedit el seu predecessor. Tot i així, el [[1195]], cedint davant les demandes contínues d'alguns teòlegs més conservadors, Averrois és declarat un perill per a la religió i és expulsat del regne juntament amb el seu antic mentor [[Abu-Marwan Ibn Zuhr|Avenzoar]].<ref>{{Ref-web|url = http://tuscienciassociales-teodosio.blogspot.com.es/2011/11/923-bienvenidos-al-curso-201112.html|títol = Tus Ciencias Sociales - Averroes| consulta = 04/02/2016|llengua = Castellàcastellà| editor = |data = }}</ref>

A partir d'aquell moment comença el seu [[exili]] a [[Lucena]], que durarà tres anys, fins que el [[1198]], el mateix califa Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur revoca la seva pròpia decisió, i demana a Averrois que torni a la cort. Aquest accedeix, però mor tres mesos més tard ([[10 de desembre]] de [[1198]]) a la ciutat de [[Marràqueix]], i va ser un dels pilars principals de la filosofia medieval i un notable interpretador d'altres filòsofs (per les seves reflexions sobre Aristòtil, va rebre el sobrenom de ''Comentador'').<ref name=":5" />

[[FileFitxer:Colliget Auerrois totam medicinam V00026 00000002.tif|thumb|''Colliget'']]

Va escriure sobre l'obra d'[[Aristòtil]] i [[Plató]] (d'aquí que fos conegut com a '''''el Comentador''''') i elaborà una [[enciclopèdia]] mèdica.

* L'intel·lecte actiu es converteix en intel·lecte passiu quan es troba unit a l'ànima humana. Quan la facultat imaginativa de l'ésser humà rep les imatges que li proporciona l'activitat dels sentits, les transmet a l'intel·lecte passiu. Les formes, que existeixen en potència en tals imatges, són actualitzades per l'intel·lecte actiu, i es converteixen en conceptes i judicis.

Una de les teories més importants que va desenvolupar Averrois va ser la teoria de la doble veritat.<ref>{{Ref-web|url = http://www.webdianoia.com/glosario/display.php?action=view&id=91&from=action=search%7Cby=D|títol = Doble Verdad - Glosario de filosofía| consulta = 02/02/2016|llengua = Castellàcastellà| editor = |data = }}</ref> Aquesta donava resposta a un dels temes més conflictius que tractaven els [[Filosofia|filòsofs]] [[Monoteisme|monoteistes]] de l'edat mitjana: què passa si la raó em dóna una resposta i la [[fe]] me'n dóna una de diferent?<ref>{{Ref-llibre|cognom = Vallmajó Riera|nom = Llorenç|títol = Història de la Filosofia|url = |edició = |llengua = Català|data = | editorial = edebé|lloc = |pàgines = 135|isbn = 978-84-236-9535-5}}</ref> La teoria de la doble veritat diu que hom ha de parlar com a filòsof quan s'és filòsof i com a creient quan s'és creient. D'aquesta forma, hi hauria dos nivells de [[coneixement]]; el primer, que seria el saber científicofilosòfic i el segon que pertanyeria a la veritat [[Religió|religiosa]].<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://es.scribd.com/doc/78830688/AVERROES-y-la-teoria-de-la-doble-verdad#scribd|títol = Averroes - Scribd - Teoría de la Doble Verdad| consulta = 02/02/2016|llengua = Castellàcastellà| editor = |data = }}</ref> El primer dels dos tipus de saber ha de ser entès com una aproximació a la veritat, mentre que és el segon estatge de coneixement el que ens aporta els [[dogmes]] indiscutibles. Per tant, no és que hi hagi dues veritats diferents en si, sinó que el filòsof recorre el camí del raonament, que podria ser erroni, mentre que el [[Teologia|teòleg]] és el que interpreta la veritat sobrenatural sorgida de l'[[Alcorà]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom = Vallmajó Riera|nom = Llorenç|títol = Història de la Filosofia|url = |edició = |llengua = Català|data = | editorial = edebé|lloc = Barcelona|pàgines = 135|isbn = 978-84-236-9535-5}}</ref>

''"La revelació divina conté dues parts: una d'evident i una altra que necessita interpretació; la primera obliga tothom, mentre que'' ''la segona obliga només els savis; la plebs està obligada a entendre-la en el seu sentit literal, sense interpretacions, i als savis'' ''no els està permès tampoc d'explicar-ne a la plebs la seva interpretació".''<ref name=":7">{{Ref-llibre|cognom = |nom = Averrois|títol = De la concòrdia entre la revelació i la ciència|url = |edició = |llengua = Àrab|data = | editorial = |lloc = Còrdoba|pàgines = |isbn = }}</ref><ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom = Vallmajó Riera|nom = Llorenç|títol = Història de la Filosofia|url = |edició = |llengua = Català|data = 2009| editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref>

Segons Averrois, Déu governa el món amb la seva saviesa, organitzada en un ''logos'' necessari, i per tant diferent de la ciència humana.<ref name=":3">{{Ref-web|url = http://www.acfilosofia.org/materialesmn/historia-de-la-filosofia/historia-de-la-filosofia-medieval/561-filosofia-arabe-y-judia-medieval|títol = AcFilosofia: Filosofia Árabe y Judía| consulta = 04/02/2016|llengua = Castellàcastellà| editor = |data = }}</ref> El coneixement de Déu és absolut i infinit, de la mateixa forma que la seva pròpia existència; per tant, només Déu es pot conèixer a si mateix en la seva totalitat. D'aquesta forma, Déu coneix els [[Problema dels universals|universals]], però no els individuals (encara que Averrois justifica que no conèixer els individuals no és un defecte, ja que no és dolent conèixer imperfectament el que es coneix de manera perfecta).<ref>{{Ref-web|url = http://www.acfilosofia.org/materialesmn/historia-de-la-filosofia/historia-de-la-filosofia-medieval/561-filosofia-arabe-y-judia-medieval|títol = Filosofía árabe y judía| consulta = 04/02/2016|llengua = Castellàcastellà| editor = |data = }}</ref>

Si Déu coneix d'aquesta forma, és clar que no estableix els [[Destí|destins]] individuals, sinó un gran ''logos'' universal. D'aquesta manera, no es pot responsabilitzar Déu d'allò que fan els individus concrets, i per tant del [[Maldat|mal]].<ref>{{Ref-web|url = http://revistas.ucm.es/index.php/ANQE/article/viewFile/ANQE0303110105A/3720|títol = El mal necesario en Averroes| consulta = 04/02/2016|llengua = Castellàcastellà| editor = Santiago Escobar Gómez|data = }}</ref> Concretament, amb la visió aristotèlica d'Averrois, aquest concreta que Déu regeix el [[món sublunar]] (món terrestre en la terminologia aristotèlica) pel moviment de [[Cos celeste|cossos celestes]] com el [[Sol]] i els [[Planeta|planetes]]. Per tant, la voluntat de Déu condueix totes les coses a un destí celestial, però els actes concrets només estan condicionats per aquest, i només responen en la seva totalitat al [[lliure albir]].<ref name=":2" /> Amb aquesta teoria, Averrois no descarta l'afirmació de l'[[Alcorà]] que afirma la infal·libilitat del destí de l'ésser humà, però a la vegada dóna una resposta plausible a l'existència del mal.<ref name=":3" />

D'aquesta forma, Averrois afirma que només el coneixement de Déu és completament infinit, i que és l'[[Humà|ésser humà]] que, en tenir un enteniment finit, ha optat per copsar la realitat com una cosa finita amb una fase de creació i una de final. I que, per tant, és l'individu qui, sota la incapacitat de comprendre l'infinit, ha optat per mesurar la realitat amb el temps, que per a Averrois no és més que un estat subjectiu.<ref name=":8">{{Ref-web|url = http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=averroes|títol = MCN-Biografías: Averrois| consulta = 04/02/2016|llengua = Castellàcastellà| editor = |data = }}</ref>

* '''''Els comentaris mitjans''''' o '''''Taljisat''''': en què Averrois comenta els mateixos que en el llibre anterior, i també l'[[ètica]], la [[meteorologia]], la [[metafísica]] i el llibre ''Nicomaquea'' d'Aristòtil. També s'hi comenta ''[[Isagoge|]]''Isagoge'']], del filòsof [[Neoplatonisme|neoplatònic]] [[Porfiri]].

* '''''Kulliyat''''' o '''''Colliget''''' (nom amb què era anomenat arreu d'[[Europa]]) la traducció del qual és '''''Principis generals de medicina''''': enciclopèdia de medicina.<ref>{{Ref-web|url = http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/hist9777.htm|títol = Filoxarxa - Averrois| consulta = 05/02/2016|llengua = Català| editor = |data = }}</ref>