Albert VII d'Àustria: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Landvoogden Albrecht en Isabella van Oostenrijk.jpg|thumb|rightdreta|La infanta Isabel Clara Eugènia i l'arxiduc Albert pintant per [[Rubens]] l'any 1609.]]

Nascut a [[Viena]] el dia [[15 de novembre]] de l'any [[1559]], era el cinquè fill mascle<ref> no obstant seria en realitat el sisè ja que el primer nascut, Ferran, havia mort amb poc més d'un any, i no es compta; els altres eren l'emperador Rodolf II, Ernest d'Àustria governador dels Països Baixos, l'emperador Maties I, i Maximilià III d'Àustria, rei titular de Polònia; al darrere encara va tenir quatre germans més</ref> de l'emperador [[Maximilià II, emperador romanogermànic]] i de la infanta [[Maria d'Espanya (emperadriu romanogermànica)|Maria d'Espanya]]. Albert era nét per via paterna de [[Ferran I, emperador romanogermànic]] i de la princesa [[Anna d'Hongria]] i per via materna del rei [[Carles I d'Espanya]] i de la infanta [[Isabel de Portugal i d'Aragó|Isabel de Portugal]]. També era germà de [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic|Rodolf II]] i de [[Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic]], així com cunyat de [[Felip II de Castella]] i [[Carles IX de França]]. Va ser enviat a la cort espanyola a l'edat d'onze anys, on el seu oncle [[Felip II]] va tenir cura de la seva educació. Al principi estava destinat a seguir la carrera eclesiàstica. En 1577 va ser nomenat cardenal a l'edat de divuit anys i se li va donar la ''Santa Croce in Gerusalemme'' com la seva església titular. Felip II planejava fer-lo [[arquebisbat de Toledo|arquebisbe de Toledo]] com més aviat millor, però el titular, Gaspar de Quiroga i Sandoval, va viure molt més temps del que s'esperava. De moment Albert només va prendre ordres inferiors. Mai seria ordenat sacerdot, ni bisbe. La seva educació clerical però tinguéva tenir una influència duradora en el seu estil de vida.

Després de la unió dinàstica amb [[Portugal]], Albert es va convertir enesdevenir el primer virrei del regne i el seu imperi d'ultramar el 1583. Va ser nomenat llegat papal i també gran inquisidor de Portugal. Com virrei de Portugal, va participar en l'organització de la Gran Armada de 1588 i va vèncer un atac anglès a [[Lisboa]] el 1589. El 1593 Felip II el va cridar a Madrid, on havia de prendre un paper de lideratge en el govern de la monarquia espanyola. Dos anys després, el rebel Hugh O'Neill, comte de Tyrone i Hugh Roe O'Donnell, van oferir la corona irlandesa a Albert amb l'esperança d'obtenir suport espanyol per la seva causa.

Els anys de la treva dels Països Baixos dels Habsburg va donar un molt necessari respir. Els camps podria tornar a ser treballats en seguretat. El règim arxiducal va encoratjar la recuperació de terres que havien estat inundades en el curs de les hostilitats i va patrocinar el ''[[Pòlder|polderització]]'' del maresme de [[Les Moëres|De Moeren]], al sud de la ciutat de Veurne, pel seu arquitecte, Venceslau Cobergher. La recuperació de l'agricultura va conduir al seu torn a un augment moderat de la població després de dècades de pèrdues demogràfiques. La indústria i, en particular, el comerç de luxe igualment van notar la recuperació. El comerç internacional va restar obstaculitzat pel tancament de l'[[Escalda]]. El règim arxiducal tenia plans de passar per alt el bloqueig per l'excavació del [[Canal Bruges-Oostende]] (1623) i el Canal Plassendale-Nieuwpoort (1638-1641) per connectar Anvers i [[Gant]] al mar, i del [[Mosa]] fins al [[Rin]] entre [[Venlo]] i [[Rheinberg]]. Per tal de combatre la pobresa urbana, el mateix Cobergher va crear una xarxa de [[Mont de pietat|Monts de Pietat]] basat en el model [[Itàlia|italià]].

Albert es va casar el [[18 d'abril]] de l'any [[1599]] amb la infanta Isabel Clara Eugènia d'Espanya, filla del rei [[Felip II d'Espanya]] i de la princesa [[Isabel de Valois]]. La parella no tinguéva tenir descendència.

{{ORDENA:Albert D'Austria}} <!--ORDENA generat per bot-->