Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar: diferència entre les revisions

Quan [[Frederic I Barba-roja]] va avançar cap al Llevant, Saladí el va enviar a vigilar l'avanç, i entre juny i novembre del 1190 va fer operacions que van impedir la progressió dels croats. El [[Setge d'Acre (1189–1191)|setge que els croats]] havien iniciat a Acre el 1189 es va allargar i va entrar en el segon any. La conquesta d'Acre era una qüestió de prestigi, ja que la ciutat era de fet política i econòmicament més important que Jerusalem, que fou finalment perduda. Taki al-Din no obstant potser va trobar dificultats en reclutar a la Djazira i va buscar el el finançament de noves tropes en aquestes zones repartint els territoris del ortúquides com a feus; va ocupar [[Suwayda]] i [[Hani]], i va marxar a [[Mayyafarikin]], però va haver de defensar aquesta darrera dels atacs de l'emir de [[Akhlat]], la qual al final va haver d'anar a assetjar i llavors va atacar també [[Malazgird]] a 40 km al nord d'[[Akhlat]]. No sols va comprometre les tropes que podien ajudar a Acre sinó que va morir durant el setge de Malazgird l'[[11 d'octubre]] de [[1191]]. Altres tropes de la Djazira, els [[zengites]] de [[Mossul]], de [[Djazirat Ibn Umar]] i de [[Sindjar]], i [[Muzaffar al-Din Gokburi]] d'[[Irbil]] tampoc van anar en ajut d'Acre. Els zengites estaven ocupats doncs Djazirat Ibn Umar estava sent atacada per un senyor local; Irbil, per raons diferents (l'expansió del poder [[abbàssida]] després de l'enfonsament dels seljúcides), no estava en disposició de mobilitzar tropes. Saladí finalment va haver de negociar amb els croats.