Joaquim Maria Bartrina i d'Aixemús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo imatge |
m Corregit: - deutora d'[[Heinrich + deutora de [[Heinrich |
||
Línia 5:
Autodidacte, fortament influït per la sensibilitat romàntica i pels corrents naturalistes i positivistes, va estudiar a Reus, a les Escoles Pies, però deixà els estudis "a causa de tenir poques ganes d'anar a missa"<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=170|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref> i va destacar per implicar-se en la vida cultural de la ciutat i col·laborar amb el [[Centre de Lectura]], entitat a la que hi cedí llibres. A l{{'}}''[[Eco del Centro de Lectura]]'', revista d'aquesta entitat va publicar la primera obra ''Pàgines d'amor''. També dirigia obres de teatre (va escriure dues obres teatrals "satírico-propagandístiques i d'alt contingut polític" segons [[Pere Anguera]]:<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=A bodes em convides: estudis d'història social|pàgines=47|lloc=Reus|editorial=Centre de Lectura|any=1987}}</ref> ''Lo Matrimoni civil: apropòsit en un acte, en vers y en català'' i ''El Nuevo Tenorio'', conjuntament amb [[Rossend Arús]]; a més, traduí ''la Dama de las Camelias'' de [[Alexandre Dumas (fill)|Dumas]]). Altres obres poètiques foren: ''Algo'' (una primera edició el 1874 i una segona ampliada el 1877, que tingué nombroses reimpressions), ''De omni re scibili'' i ''Epístola'' (1876, l'obra més premiada). Va col·laborar en la premsa reusenca de l'època, principalment a ''[[La Redención del Pueblo]]'' ''[[El Crepúsculo]]'' i ''[[Les Circumstàncies|Las Circunstancias]]'', i va fundar i dirigir ''[[El Sorbete]]'' i ''[[El Mosquito]]'' (1869), periòdics satírics reusencs.
[[File:Joaquim-Maria-Bartrina-1850-1880.jpg|thumb|esquerra|Joaquim Maria Bartrina. 1850-1880]]
Fou un escriptor d'esponjosa receptivitat intel·lectual i d'oberta curiositat científica. Quan ja estava malalt es va traslladar a [[Barcelona]] on col·laborà en la premsa barcelonina de l'època, participà en els [[Jocs Florals]] i traduí al castellà, el 1876, l'obra de [[Charles Darwin]] ''El Origen del hombre: la selección natural y la sexual''. De Darwin aprengué els mètodes positivistes. La seva poesia, deutora
En efecte: Bartrina, un dels poetes més personals i autèntic del seu temps, oscil·la entre el materialisme racionalista més descarnat, que extreu del naturalisme més agressiu, i el sentiment i el dubte, que esqueixen el seu esperit. En descàrrec de les acusacions de materialista que rebé en publicar-se ''Algo'' ([[1874]]), llibre de poemes castellans, Bartrina escrivia al pròleg de la segona edició:
| |||