Invasió musulmana de la Gàl·lia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant codi infotaules militars
m Canvis menors, neteja AWB
Línia 2:
{{FixHTML|begin}}
{{Infotaula conflicte militar|
imatge= [[Fitxer:Islamic expansion in France in the 8th century.jpg|330px|Expansió musulmana a Ifranja al segle VIII]] |
peu_de_foto=Expansió musulmana a Ifranja al segle VIII|
nom_de_la_batalla=Invasió musulmana d'Ifranja|
conflicte=|
data= [[711]] - [[714]] |
localitat= [[Septimània]] i [[Aquitània]] |
esquema_de_colors=background:#eeddbb|
resultat=victòria [[franca]] |
mapa=|
bàndol1= [[Califat de Damasc]] |
bàndol2= [[Regne franc]] <br>[[Ducat d'Aquitània]] |
general1= [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní]] <br>[[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí|Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí]] |
general2= [[Carles Martell]] <br>[[Odó el Gran]] |
}}
{{FixHTML|mid}}
Línia 23:
{{Conquesta Omeia d'Hispania}}
{{FixHTML|end}}
[[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní]], [[valí d'Hispània]], va envair [[Septimània]] en la quequal es coneix com la '''invasió musulmana d'[[Ifranj|Ifranja]]a''', establint la seva capital a [[Arbuna]] el [[720]] i oferint als habitants generoses condicions i ràpida pacificació de les altres ciutats.
 
Després de la conquesta, [[al-Andalus]] es va dividir en cinc àrees administratives corresponents a [[Andalusia]], [[Galícia]] i [[Lusitània]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]] i [[Aragó]], i [[Septimània]].<ref>{{ref-llibre|llengua=anglès|nom=Joseph F.|cognom= O'Callaghan|títol= A History of Medieval Spain| editorial=Cornell University Press|any=1983|pàgines=p. 142}}</ref> Amb [[Arbuna]] assegurada i sobretot amb el seu port els mariners àrabs eren els amos del [[Mediterrani]] occidental, sotmetent ràpidament les ciutats controlades per comtes visigots: [[Alet]], [[Besiers]], [[Agde]], [[Lodeva]], [[Maguelonne]] i [[Nimes]].
 
El [[721]] van arribar reforços per preparar el setge de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], que era la clau per dominar [[Aquitània]] amb les mateixes condicions que [[Septimània]], però aquests seus plans van fallar per la derrota a la [[Batalla de Tolosa (721)|batalla de Tolosa]], amb pèrdues immenses, en el qual [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní|Al-Samh]] fou greument ferit i va morir poc després a Narbona. Les forces àrabs, assentades sòlidament a Narbona i proveïdes fàcilment per mar, van continuar atacant cap a l'est arribant fins a [[Ciutat d'Autun|Autun]] el [[725]].
 
L'any 731, el valí berber de Narbona i la regió de Cerdanya, [[Uthman ibn Naissa]] impugnà [[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí]] sabent de l'opressió que patien els berbers al nord d'[[Àfrica]] i va pactar una treva amb [[Odó el Gran]], casant-se amb Lampègia, la filla del duc.<ref>{{en}} {{citar llibre | cognom= Coppée | nom= Henry | títol = History of the Conquest of Spain by the Arab Moors | pàgines = p. 430| editorial = Gorgias Press LLC | isbn = 1931956936 | data = 2002 (1881) | ref = }}</ref><ref>{{en}} {{citar llibre | cognom= Ellis | nom= Edward Sylvester | títol = The Story of the Greatest Nations: A Comprehensive History, Extending from the Earliest Times to the Present, Founded on the Most Modern Authorities Including A Complete Chronology of the World and a Pronouncing Vocabulary Of Each Nation | pàgines = | editorial = F.R. Niglutsch | isbn = | data = 1913 | ref = }}</ref> El [[Síria|sirià]] [[Gedhi ibn Zeyan]] fou enviat en secret per al-Ghafiqí amb un [[esquadró]] de [[cavalleria]]<ref name=Scott>{{en}} {{citar llibre | cognom= Scott| nom= Samuel Parsons| capítol = Volum I| títol = History of the moorish empire in Europe | pàgines = p.296-297| url= http://www.archive.org/stream/historyofmoorish01scotuoft| edició = 1a Ed.| editorial = J.B. Lippincott Company| isbn = | data = 1904| ref = }}</ref> lleugera per capturar viu o mort a Uthman, sent localitzat a [[Llívia]] on va [[Combat de Llívia|quedar assetjat]] i mort.
Línia 38:
* [[Invasió]]
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{cal coor}}
{{ORDENA:Ifranja}}
 
{{ORDENA:Ifranja}}
[[Categoria:Ifranja]]
[[Categoria:Valiat d'Arbuna]]