Insurrecció de Jaca: diferència entre les revisions

|imatge= [[Fitxer:Jaca - Castillo de San Pedro - Portada.jpg|250px|Castell de Sant Pere a Jaca]]

|localitat= [[Jaca]]

|general1= [[Fermín Galán]]<br>[[Ángel García Hernández]]

|general2= [[Dámaso Berenguer y Fusté]]

A fi de tranquil·litzar els ànims, Berenguer afirma que el nou govern vol la pacificació del país i la tornada a la normalitat constitucional, prometent, entre altres coses, la convocatòria d'eleccions generals. Com a primeres mesures concedeix una [[amnistia]] als condemnats pels delictes de rebel·lió, sedició comuna o militar i altres delictes de caràcter polític. Així mateix, assabentat dels projectes d'una revolta militar, crida al seu costat al [[Manuel Goded Llopis|general Goded]], un dels conspiradors més actius contra la [[dictadura de Primo de Rivera]], al que suposa implicat en aquests preparatius, i li fa convèncer als militars més exaltats de les seves bones intencions. En aquest sentit, es permet el retorn a l'escala activa als militars de l'arma d'[[Artilleria]] que en el seu moment van ser separats del servei per acords del Govern dictatorial. No obstant això, s'exclou expressament de la mateixa als generals [[Miguel Cabanellas|Cabanellas]], [[Gonzalo Queipo de Llano|Queipo de Llano]], López Ochoa, Riquelme i La Cerda.

Encara que el moviment queda ajornat, l'exclusió d'aquests militars de l'amnistia no va a contribuir a la calma. Berenguer no complí les seves promeses, radicalitzant l'actitud tant de civils com de militars republicans. El [[17 d'agost]] es reuniren a [[Sant Sebastià]] [[Niceto Alcalá-Zamora]] i [[Miguel Maura]] amb els representants de diversos grups polítics, constitucionalistes i republicans contraris al govern Berenguer i la Monarquia, reunió que serà coneguda com a [[Pacte de Sant Sebastià]], en la quequal s'acordaren una sèrie de mesures tendents a la instauració d'una república parlamentària.

D'aquesta reunió surt el compromís de formar un Comitè Revolucionari Nacional, que arribat el moment, d'acord amb una sèrie de militars adeptes, promouria un pronunciament per a l'enderrocament de la Monarquia i posterior formació del Govern republicà. En el mes de desembre de 1930 l'aixecament es considera imminent. Per fi, el Comitè Revolucionari, després de diversos retards, n'acorda la data del dilluns [[15 de desembre]]. La direcció de la revolta a [[Jaca]] correspon a [[Fermín Galán Rodríguez|Fermín Galán]], [[capità]] del regiment d'Infanteria Galícia número 19, encara que també compta amb la col·laboració dels capitans [[Ángel García Hernández]], al comandament de la companyia de metralladores del mateix regiment al qual pertany Galán, [[Salvador Sediles Moreno]] i Miguel Gallo del Batalló de Caçadors de Muntanya La Palma número 8, Luis Salines, de l'arma d'Artilleria i en situació de disponible forçós, així com la de diversos oficials i un cert nombre de civils.

Els continus ajornaments per a fixar la data de la revolta, fan que les relacions entre Galán i el Comitè Revolucionari comencin a deteriorar-se. A això s'uneix el fet que Galán ha arribat a saber, per la carta de Mola, que el Govern coneix alguna cosa dels seus plans. Galán s'impacienta, i temorós, a més, que les neus hivernals tanquessin els ports impossibilitant el moviment de tropes, decideix revoltar la guarnició el divendres dia 12. Davant la impossibilitat de convèncer Galán perquè accepti una nova moratòria, el Comitè revolucionari disposa que en la matinada del dia 12 viatgin a Jaca, des de Madrid, [[Santiago Casares Quiroga|Casares Quiroga]] i dos altres delegats del Comitè Revolucionari que, segons el seu posterior testimoniatge, ''arribats a una hora intempestiva, dormen sense haver parlat amb Galán''.

Jaca, a 12 de Desembre de 1930.|[[Fermín Galán]]}}

Els revoltats i el grup de paisans que se'ls havia unit preparen la marxa sobre [[Ayerbe]], amb l'objectiu de seguir cap a [[Osca]]. Marxaran en dues columnes, una per carretera, al comandament de Galán, i altra, manada pel capità Sediles, per ferrocarril. No obstant això, la desorganització i imprevisió dels revoltats -que triguen més de vuit hores a requisar els camions que hauran de transportar a la columna de Galán per carretera, produïxen una excessiva demora en la sortida de Jaca (més de nou hores sobre l'hora prevista). El lamentable estat de molts dels vehicles requisats converteix la marxa de la columna de Galant en una lenta i complicada peripècia amb contínues avaries i desocupades. La lentitud de la marxa, el fred i la fam provocaran el descoratjament entre la tropa.

El Govern, assabentat del que esdevé a Jaca per l'alarma enviada per una empleada del servei de Telègrafs -la línia dels quals han tallat incompletament els revoltats-, decideix actuar amb la més rapidesa i cursa ordres perquè des de la Capitania General de la V Regió Militar, a Saragossa, s'organitzi la contraofensiva. El capità general de la V [[Regió Militar]], general Fernández Heredia, ordena que dues columnes, una des d'Osca i altra des de [[Saragossa]], surtin per a impedir l'entrada dels revoltats a Osca, les quals al capvespre del dia 12 es reuneixen amb l'artilleria en les llomes de [[Cillas]], a 3 &nbsp;km d'Osca. AL comandament d'aquesta força està el general Dolla. Així mateix es cursen ordres per a tallar el ferrocarril a l'entrada de [[Riglos (Huesca)|Riglos]] per a impedir l'avanç dels rebels, el que obliga a la columna manada per Sediles, que va partir amb tren des de Jaca, a continuar a peu fins a [[Ayerbe]], on la columna de Galán els espera amb cert nerviosisme. Quan arriben a la vora del riu [[Gàllego]], prop de la localitat d'[[Anzánigo]] té lloc una trobada amb forces de la [[Guàrdia Civil]], manades pel general Lasheras, governador militar d'Osca, qui resulta ferit en l'intent de detenir als revoltats, morint a causa de les ferides uns dies després.

Al voltant de les 23 hores, la columna de Galán arriba a [[Ayerbe]], on prenen posicions de defensa, proclamen la República i són convidats a una sopar de pa i embotit, en el Centre Obrer Republicà, mentre esperen l'arribada de la columna de Sediles que ve a peu des de [[Riglos]]. Galán es veu obligat a modificar els plans inicials, perquè hauran de continuar tots per carretera, amb les previsibles dificultats que aquesta circumstància afegirà a causa de l'escàs nombre de vehicles amb què compten i al seu lamentable estat. De matinada, abandonen Ayerbe i es dirigeixen cap a Osca, però als voltants del santuari de Cillas, a uns 3 &nbsp;km d'Osca, es produïx la trobada amb el gruix de les tropes del Govern. Després d'un infructuós intent, per part dels capitans García Hernández i Salinas, d'atreure's als oficials de les tropes governamentals, es produïx un tiroteig i ambdós capitans són detinguts. El general Dolla ordena a l'artilleria obrir foc sobre la columna rebel, que respon amb foc de metralladores i fusells. Galán ordena immediatament als seus homes l'alto el foc, mentre les forces governamentals continuen disparant sobre ells. El foc enemic causa nombroses baixes als rebels que, presa del pànic, comencen a fugir en desbandada davant el desconcert de Galán que, sense saber què fer, roman immòbil i sense donar cap ordre als seus oficials.

Pel matí d'aquest mateix dia, el Comitè Revolucionari, que s'havia declarat responsable de la revolta el dissabte 13, és detingut, ingressant a la presó Model de [[Madrid]] aquells que havien estat nomenats ministres, per a fer-se càrrec del govern de l'Estat en el cas de triomf del pronunciament.

{{ORDENA:Insurreccio De Jaca}} <!--ORDENA generat per bot-->