Nom àrab: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Canvis menors, neteja, replaced: s'usa → es fa servir , en lloc de → en comptes de (3) AWB |
||
Línia 28:
===''Nàssab'' (نسب)===
El ''nàssab'' indica la filiació d'una persona. Es forma amb la partícula de filiació '''ibn''' ('''بن''', ''bn'',<ref>Aquest mot àrab és, de cara a llur transcripció, problemàtic. En àrab es pronuncia sempre unit a la paraula que el precedeix i a la que el segueix, la qual cosa fa que llur vocalització variï segons la funció sintàctica d'aquestes paraules (per ex., Muhàmmad ibn Àhmad ibn Àmir es pronunciaria, en nominatiu, ''Muhàmmadu-bnu-Àhmadi-bni-Àmir'', mentre que si el nom fos en genitiu es pronunciaria ''Muhàmmadi-bni-Àhmadi-bni-Àmir''). De fet, quan ''ibn'' es troba en posició inicial en un nom propi, l'ortografia àrab obliga a precedir el mot d'un ''àlif'' inicial (ابن) que en "permet" la lectura —ja que l'àrab clàssic no accepta dues consonants seguides en posició inicial—. Aquest àlif, tanmateix, no indica la vocal que s'ha de pronunciar, sinó que aquesta segueix sent indicada per la posició sintàctica del nom en la frase (''ubnu'', ''abna'', ''ibni''). Aquesta peculiaritat ortogràfica i fonètica explica que la paraula "ibn", de fet "bn", s'hagi transcrit tradicionalment de formes diverses. Tradicionalment en català, així com en [[francès]] i [[castellà]], la transcripció ha estat "ben", influenciada per la pronúncia dialectal àrab, en què, per facilitar la pronunciació, pot semblar que s'empra una "e" epentètica. Influenciada també per la pronúncia de l'àrab del [[Golf Pèrsic|Golf]], en el món [[Anglès|anglosaxó]] darrerament s'ha "popularitzat" la transcripció "bin". Entre els arabistes, la transcripció més habitual és "ibn", en què es respecta la manca de vocal entre "b" i "n" i es decideix, arbitràriament, suposar una vocal "i" de suport, independentment de la funció sintàctica que el mot ocupi. Totes tres solucions són arbitràries i neixen de la voluntat de facilitar la lectura. A la viquipèdia catalana caldria inclinar-se per l'ús d'"ibn", excepte quan tradicionalment s'hagi consolidat una altra transcripció ([[Bin Laden]], en lloc del més clàssic Ibn Làdin, per exemple) o quan la persona que duu el nom empri sistemàticament una altra solució ([[Tahar Ben Jelloun]], en lloc del més clàssic Tàhir ibn Jal·lun).</ref> "fill") per als homes i '''bint''' ('''بنت''', ''bint'', "filla") per a les dones, seguida normalment del prenom (''ism'') del progenitor, tot i que a vegades en
===''Nisba'' (نسبة)===
Línia 71:
==El nom àrab modern==
El nom àrab en la majoria dels països s'ha simplificat, occidentalitzat i actualment està format pel nom personal, l’''ism'', més un cognom, el ''nàssab''. Aquest cognom, depenent dels llocs, pot procedir d'una ''kunya'', ''nisba'' o ''nàssab'' que en el moment d'enregistrar la població ja identificava la família. A diferència del nom àrab clàssic, en què es tendeix a corregir les formes dialectals, en els sistemes antroponímics moderns s'acostumen a respectar alguns trets dialectals (per ex., el realitzador cinematogràfic tunisenc [[Nouri Bouzid]] escriu el seu cognom en àrab بوزيد, ''Būzīd'', en
Tanmateix, a nivell informal encara s'empren formes tradicionals del nom. Així, per exemple, quan neix el primogènit (mascle) (per ex., Àhmad), a molts llocs del món àrab els pares poden passar a ser anomenats per les ''kunyes'' respectives, Abu-Àhmad i Umm-Àhmad, perdent o caient en desús els seus veritables noms. En certs ambients, un professor o un enginyer poden rebre en forma de ''làqab'' l'apel·latiu al-Ustadh ("el Professor") o al-Muhàndis ("l'Enginyer"). Igualment, tota persona que ha realitzat el [[hajj]] o peregrinació a la Meca, rep el títol o ''làqab'' de Hajj, si és home, o Hajja, si és dona, que precedeix des d'aleshores el seu nom.
== Referències ==
{{referències|2}}
<!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Nom Arab}}
[[Categoria:Antroponímia]]
[[Categoria:Àrab]]
[[Categoria:Món àrab]]
[[
|