Lazis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}}, segle XIII → {{segle|XIII}}, segle XI → {{segle|XI}} , segle VIII → {{segle|VIII}}, segle VII → {{segle|VII}} , segle II → {{segle|II}} (2) AWB |
m Corregit: - dels que 689 + dels quals 689 |
||
Línia 19:
Un altre derebey laz era el de Hamshin a les valls superiors del Kalopotamos i del Furtuna habitats per armenis islamitzats que segons l'historiador armeni Lewon, s'havien establert a la regió en temps de l'emperador [[Constantí VI]] (780-797) sota el seu propi príncep, Hamam Amatuni, i l'antiga Tambur va rebre el nom d'Hamshin (Hamamshen = Construït per Hamam); Clavijo que va passar per aquesta terra per anar a veure a [[Tamerlà]], l'anomena Terra d'Arraquiel i diu que els habitants tenien un senyor de nom Arraquiel (Arakel probablement) del que estaven descontents i per això es van sotmetre al senyor musulmà d'[[Ispir]], i progressivament es van fer musulmans perdent la seva llengua que només es conserva a Khopa.
Amb la instal·lació dels ''wilayats'' vers [[1867]], es va formar el sandjak de Lazistan que va quedar integrat al ''wilayat'' de Trebisonda; el sandjak va tenir com capital a [[Batum]] fins al [[1878]], quan aquesta ciutat fou ocupada pels russos i va passar a Rize (Rhizaion) que fou segregat del sandjak de Trebisonda (al mateix ''wilayat'' de Trebisonda). El sandjak de Lazistan s'estenia a l'oest de la frontera russo-otomana ocupant una banda litoral d'uns 160 km de llarga i de 25 a 30 d'ample. El sandjak estava dividit en els ''kada'' de Khopa, Atina i Rise, subdividits en 6 nahiyes. [[Vital Cuinet|Cuinet]] diu que els kada eren quatre (el quart era Of) i les ''nahiyes'' 7: Hamshin, Karadere, Mapawri, Wakf, Kura-yi saba, Witse, i Arkhawi. El [[1880]] el sandjak tenia 364 pobles habitats i una població de 138.467 habitants dels
Pel tractat truco-soviètic de [[1921]] la frontera d'Adjària va tenir una petita alteració deixant a la població laz a la part turca que va incorporar el territori fins a Sarp (a 15 km de Batum), al sud de la desembocadura del Çorokh. Només uns centenars de lazes van quedar dins Adjària. Van agafar fama de bandolers i contrabandistes de la frontera però són un poble molt intel·ligent, hàbils cultivadors i apreciats com a jardiners a les poblacions de Turquia oriental. El seu ofici tradicional és forner o pastisser i en moltes ciutats de Turquia els que exerceixen aquest ofici són lazes o d'origen laz. Molts també van treballar en aquesta feina a Rússia fins a la [[II Guerra Mundial]] i tornaven al seu país amb dones russes que es convertien a l'islam. Són en general negociants hàbils i emprenedors i controlen el mercat immobiliari a [[Istanbul]]. Han mostrat molt d'interès per l'educació moderna a la que s'han abocat de manera massiva. També són molt bons mariners i formen la majoria de la tripulació de molts vaixells turcs.
| |||