Guillem de Tir: diferència entre les revisions

A la seva tornada a [[Terra Santa]] a [[1165]] fou nomenat [[canonge]] de la catedral d'[[Acre (Israel)|Acre]], i en [[1167]], arxidiaca de la catedral de [[Tir]], pel rei [[Amalric I de Jerusalem]]. En [[1168]] va ser enviat en missió diplomàtica pel mateix rei a la cort de l'[[Emperadors bizantins|emperador bizantí]] [[Manel I Comnè]], a fi d'acordar un tractat per dur a terme una campanya conjunta contra [[Egipte]]. En [[1169]] va visitar [[Roma]] per respondre de les acusacions abocades en contra per l'arquebisbe de Tir, Federico: no es coneixen els càrrecs, però potser tinguin a veure amb els seus grans ingressos com [[arxidiaca]]. Segurament va aconseguir l'absolució gràcies a la seva amistat amb el rei.

 

 

En [[1179]], Guillem va ser un dels delegats de [[Outremer]] que va assistir al [[Concili del Laterà III|Tercer Concili del Laterà]]. No obstant això, cap d'aquests delegats va aconseguir convèncer el Papa de la necessitat d'una nova creuada. El papa [[Papa Alexandre III|Alexandre III]] va encarregar a Guillem una missió diplomàtica davant l'emperador Manuel, i des d'allà va tornar a Jerusalem a [[1180]]. Es considerava a si mateix com el futur patriarca quan el malalt patriarca morís, però en la seva absència la cort s'havia dividit en dues faccions: el 1180, el rei i la seva mare, [[Agnès de Courtenay]], van frenar un intent de Ramon III de Trípoli i [[Bohemund III d'Antioquia]] de casar a la seva germana vídua, [[Sibil de Jerusalem]], amb [[Balduí d'Ibelín]], un noble de la seva facció. Sibil, en canvi, va ser casada amb un noble acabat d'arribar de [[Poitou]], [[Guiu de Lusignan]], el germà gran, [[Amalaric II de Jerusalem|Amalaric de Lusignan]], havia estat ja un figura important de la cort. Aquest fet sembla haver distanciat encara més a les dues faccions cortesanes.

Quan finalment, el 6 octubre 1180, va morir el patriarca, es va iniciar una lluita per la seva successió entre Guillem i Heracli de Cesarea. Tots dos tenien una formació similar, tot i que Guillem havia jugat un paper polític més gran com a tutor i canceller del rei. Sembla que, seguint el precedent de l'elecció patriarcal de 1157, el rei va delegar en la seva mare Agnès, casada amb [[Reginaldo de Sidó]]. Aquesta va elegir Heracli, ja que Guillem era més proper a Ramon de Trípoli. Com ha assenyalat Bernard Hamilton, no hi ha raons per creure els rumors que Heracli era l'amant d'Agnès, ja que només reflecteixen l'enuig de la facció derrotada.

 

 

== Obres ==

 

 

La seva obra magna és un crònica inacabada en 23 llibres. Comença amb la conquesta de [[Síria]] pel califa [[Omar]], però la major part tracta sobre l'arribada de la [[Primera Croada]] i la posterior història política del regne de Jerusalem. Encara que es va servir d'obres anteriors, com les cròniques de la Primera Croada de [[Fulquerio de Chartres]], i altres fonts, la seva obra és en si una valuosa font primària. Va ser traduïda i divulgada per tot Europa a la mort de Guillem.

 

== Fonts ==

* '' Willemien Tyrensis Archiepiscopi Chronicon '', ed. R. B. C. Huygens, Turnholt, 1986.

* Bernard Hamilton, '' The Leper King and his Heirs '', Cambridge University Press, 2000.

* Edbury i John G. Rowe, '' William of Tyre: Història of the Latin East ''. Cambridge University Press, 1988.

 

 

{{Successió|

successor = [[Josies, Arquebisbe de Tir|Josies]]}}

 

{{Autoritat}}

 

[[Categoria:Arquebisbes]]

[[Categoria:Croades]]