Samba (música): diferència entre les revisions

Des de la segona meitat del {{segle|XIX}}, com la població de negres i mestissos de Rio de Janeiro va augmentar amb l'arribada de més individus provinents de diverses parts del Brasil, principalment a Badia, així com dels que lluitaren a la [[guerra de Canudos]], a finals de segle. També individus dels veïnatges de Morro da Conceição, Pedra do Sal, Praça Mauá, Praça Onze, Cidade Nova, Saúde i la Zona portuària. Aquests formen les comunitats pobres i marginals i, més tard, el terme va passar a ser sinònim d'edificis irregulars de pobres. Aquestes comunitats serien l'escenari d'una part significativa de la cultura dels negres del Brasil, en particular pel que fa a [[candomblé]] i la samba ''amaxixat''. Entre els primers, destaca el músic i ballarí Hilário Jovino Ferreira –responsable de la fundació de diversos blocs d'afoxé i ranxos de [[carnaval]]– i les ''«Tías baianas»'', terme amb quequè eren conegudes les esclaves descendents de Badia a finals del {{segle|XIX}}. Entre les ''Tías baianas'' més famoses, destaquen Tía Amelia (la mare de Donga), Tía Bebiana, Tía Mònica (mare de Pendengo i Carmen Xibuca), Tía Prisciliano (mare de João da Bahia), Tía Rosa Olé, Tía Sadat i Tía Veridiana (mare de Chico del Baiana). Potser la més coneguda d'elles va ser Hilaria Batista de Almeida, la Tía Ciata.<ref name="sambadmpb"/> Per tant, la samba i el gènere musical neixen a l'inici de segle a les cases de ''Tías Baianas'', com un descendent de l'estil ''lundu'', acompanyades amb la pandereta, la placa, el ganivet i el palmell de la mà.<ref name="sambacliquemusic"/>