Mur de les Lamentacions: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - 587 a. C. + 587 aC.
m Canvis menors, neteja, replaced: segle X → {{segle|X}} AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Israel-Western_Wall.jpg|thumbnail|250px|rightdreta|El Mur de les Lamentacions]]
El '''Mur de les Lamentacions''' (en [[hebreu]], הַכֹּתֶל הַמַעֲרָבִי, ''Hakótel Hama'araví'') és un mur de contenció, l'últim vestigi del [[Temple de Jerusalem|Segon Temple de Jerusalem]], l'edifici més sagrat del [[judaisme]]. Les restes que encara queden daten de l'època d'[[Herodes el Gran]], qui ordenà construir grans murs al voltant del [[Mont del Temple|Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites]], que foren acabades pel seu nét [[Herodes II Agripa]].<ref>{{ref-web |url= http://www.antiquities.org.il/about_eng.asp?Modul_id=14 |títol=2700 Year-Old Inscription Found in Archaeological Excavations in the City of David | consulta=22/10/2013 |obra= | editor=Israel Antiquities Authority |data= |llengua=anglès }}</ref> i destruïdes en gran part després del [[Setge de Jerusalem (70)|setge de Jerusalem]] de la [[Primera Guerra Judeoromana]].<ref>[[Flavi Josep]], ''Guerra dels jueus'' VI.1.1</ref>
 
Actualment és un lloc de devoció dels creients jueus. Els jueus van al mur de les lamentacions, escriuen un desig o un perdó... i l'entaforen entre les seves escletxes perquè es faci realitat.
 
== Història ==
El Primer Temple, Temple de Salomó, va ser construït al {{segle |X}} aC, i destruït pels babilonis en el 587 aC. El Segon Temple, en tant, va ser reconstruït pels líders Zorobabel, Esdres i Nehemies l'any 536 aC a la tornada de l'Exili de Babilònia, i tornat a destruir pels romans l'any 70 de la nostra era, durant la Gran Revolta Jueva. De tal manera, cada temple es va mantenir en peu per uns 400 anys.
 
D'acord amb la història, quan les legions de l'emperador Vespasiano van destruir el temple, només una part del mur exterior va quedar en peu. El llavors general Tito va deixar aquest mur perquè els jueus tinguessin l'amarg record que [[Roma]] havia vençut Judea (d'aquí el nom de Mur de les Lamentacions). Els jueus, però, ho van atribuir a una promesa feta per Déu, segons la qual sempre quedaria en peu almenys una part del sagrat temple com a símbol de la seva aliança perpètua amb el poble jueu. Els jueus han pregat davant d'aquest mur durant els últims dos mil anys, creient que aquest és el lloc accessible més sagrat de la Terra, ja que no poden accedir a l'interior de l'[[Mont del Temple|Esplanada de les Mesquites]], que seria el més sagrat de tots. En tot cas, les oracions hebraiques enfront del mur no es limiten a les lamentacions. Es llegeix el llibre dels Salms i es realitzen cerimònies de Bar Mitzva. Lloances i peticions (orals i escrites) són comuns i contínues.
Línia 17:
* [[Benedicció sacerdotal]]
 
== Referències ==
{{referències|2}}
{{commonscat}}