Pere II de Xipre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - i el seus + i els seus |
m Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 5:
=== Família ===
Es va casar per poders a Milà el 2 d'babril de 1376 i en persona a Santa Sofia, [[Nicòsia]], el juliol/agost de 1378, amb Valenza o Valentina Visconti ([[Milà]], vers 1360 o 1360/1362 &
Va ser succeït no per la seva germana supervivent Margarita, sinó pel seu oncle, [[Jaume I de Xipre]], ja que la seva única filla no va sobreviure i no va tenir altres fills.
Línia 14:
Pere II va ser declarat rei de Xipre després de l'assassinat del seu pare el gener de 1369. Tanmateix, perquè no era adult (15 anys), el seu oncle Joan de Lusignan, Príncep titular d'Antioquia va governar el regne com a regent fins que Pere va tenir l'edat. El nomenament de Joan va trobart seriosa oposició de la reina Elionor, que creia que Joan va estar implicat en l'assassinat del seu marit. Jurant revenja, Elionor va demanar ajut militar d'Europa per tal de castigar als assassins de Pere I. En les seves crides secretes a diversos costats, Gènova va respondre positivament aprofitant el moment per la seva implicació en el Regne de Xipre.
El 1372, Pere II fou coronat a [[Nicòsia]] a la Catedral de Santa Sofia com a rei de Xipre el 6 de gener, i a la Catedral de Sant Nicolau a [[Famagusta]] com a [[Llista de reis de Jerusalem|rei de Jerusalem]] el 10 d'octubre. Gènova va trobar la possibilitat d'intervenció a Xipre, després de la seva coronació. Mentre duraven les cerimònies de la seva coronació com a rei de Jerusalem, el 12 d'octubre, es van donar episodis seriosos en què els protagonistes foren els venecians i els genovesos de Famagusta. Segons el costum, els dirigents d'aquelles dues comunitats de la colònia de Famagusta aguantaven, durant la cerimònia, dues regnes de cavall reial.
Els episodis van començar de cop després d'un conflicte de qui aguantaria la regna esquerre i qui la dreta i van continuar i es van expandir durant el vespre del sopar de celebració i més tard als camins de Famagusta, on venecians i genovesos van tenir un conflicte armat amb moltes víctimes i danys. D'aquestes lluites sagnants els comerciants genovesos en foren considerats responsables i van ser arrestats. La resta dels genovesos va denunciar llavors a Gènova l'arrest dels seus compatriotes i l'autoritat d'aquella república poderosa va creure que això era la seva possibilitat per intervenir a Xipre. Per tant van organitzar una expedició que va ser finançada per rics genovesos. El cap de la força expedicionària militar era Pere di Campofregoso, germà del Dux de Gènova.
Línia 26:
La poderosa Elionor va entrar en conflicte amb Valentina després del seu casament amb Pere II, i també va ser implicada dins molts assumptes i escàndols. Per tant Pere va decidir enviar fora de Xipre a la seva mare. Malgrat les protestes de la seva mare, Elionor va tornar a territori de la corona catalana el setembre de 1378.
També Pere va negociar i va tenir èxit un tractat de pau amb el sultà d'Egipte. Va construir i va millorar les fortificacions de Nicòsia.
Va construir també una vil·la reial al poble de Potamia i altres tasques. Com el seu pare, crea les seves pròpies monedes similars. Va morir el 13 d'octubre de 1382 al Palau de La Cava, Nicòsia, i va ser enterrat a Sant Domenec a [[Nicòsia]].
==
*René Grousset, ''L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient'', Paris, Payot, coll. « Bibliothèque historique », 1949 (réimpr. 1979), 648 p. (ISBN 2-228-12530-X)
| |||