Revisió del 20:00, 12 maig 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: o assembles per > o assemblees per ← Edició anterior		Revisió del 01:36, 27 maig 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 435.080 edits m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIV → {{segle\|XIV}}, segle XX → {{segle\|XX}} AWB Edició següent →
Línia 3: \|imatge =Ghardaia01.jpg \|peu =Ghardaia octubre 1970 \|mapa localització= {{Location map \|Algèria \|label = Mzab Línia 23: \|caption = }} \|localització = [[Província de Ghardaïa]] <br/> {{Banderes\|Algèria}} [[Algèria]] \|vista =Mzab Ghardaïa.jpg \|peu_vista =Mzab Ghardaïa Línia 30: \|criteris =(ii),(iii),(v) \|ID =188 \|regió = [[Àfrica]] \|coordenades = {{coord\|35\|29\|05\|N\|6\|28\|07\|E}} \|any =1982 \|extensió = }} '''Mzab''' fou una antiga regió del [[Sàhara]] [[Algèria\|algerià]], que correspon a la moderna [[província de Ghadaïa]]. Té una superfície de 800  km² i és una plana pedregosa amb una altura màxima de 700 metres a l'oest i de 300 a l'est, amb valls fondes anomenades ''chebka'' (''shabka'') del Mzab. Els establiments foren les cinc ciutats fundades pels ibadites a la vall del uadi Mzab ([[El Ateuf]], [[Bou Noura]], [[Beni Isguen]], [[Melika]] i la mateixa [[Ghardaïa]]), els ksars de Gerrara, Berriane i Metlili, Daya Ben Dahoua (fundada a l'inici del {{segle \|XX}}) i l'oasi de [[Zelfana]]. La pluja hi és minsa (60  mm de mitjana, puntes a 1 i 1 123) i la temperatura mitjana és d'11 graus (puntes a l'estiu d'entre 34 i 50 graus; a l'hivern, pot glaçar). L'aigua es troba a uns 20/30 metres de fondària. [[Fitxer:Ghardaia.jpg\|thumb\|Ghardaïa.]] La vall del Mzab està inscrita a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] des del [[1982]].<ref>http://whc.unesco.org/en/list/188</ref> Línia 42: ==Història== Mzab no s'esmenta abans de la conquesta àrab. Quan van arribar al Magrib, els [[ibadites]] i [[kharigites]] que fugien de les persecucions [[omeies]] es van establir al [[Djebel Nafusa\|Djebal Nafusa]] i van convertir aviat a l'islam les tribus [[berber]]s de la vall del Mzab que nomaditzaven en una àmplia zona fins a [[Tahart]], on es va establir el regne dels [[rustàmides]]. El [[909]], el darrer imam [[rustàmides\|rustàmida]] es va haver de refugiar a [[Isedraten]] (Sedrata), una confederació de ksurs fundada al final del [[segle VII]] a la part sud de la regió de la moderna d'[[Ouargla]] (Wargla abans Wargilan). El territori estava al límit entre el nord i el desert i s'hi comerciava en [[or]], [[esclau]]s, [[cereal]]s, [[cuiro]], [[dàtil]]s i altres productes. Els ibadites van acabar fundant, al segle següent, sobretot mercès als Banu Musab locals, un petit estat. L'Atef es va fundar el 1012, Bou Noura el 1046, Beni Isguen (Ar Tisjen) el 1048 o 1053 i Ghadaïa el 1053 o 1085. De Melika (At Amlisht), no es coneix la data, però fou vers la meitat del segle. El 1075, destruïda Isedraten, els habitants van poblar una part el Mzab i l'altra part Ouargla. Al {{segle \|XIV}}, va passar a dependre dels [[abdalwadites]], fins al final de la dinastia al segle XVI. Amb els segles, l'expansió demogràfica va obligar a fundar-hi nous establiments i, el 1630, es va fundar Lagrara (Guerrara) i el 1679 Barriane. El 1853, per un tractat, es va establir el protectorat francès que garantia l'autonomia, però la regió fou annexionada el 1882; les normes administratives vigents no es van conservar, però bàsicament eren dues ''djamaa'' o assemblees per població, una per als afers administratius i una altra per a la justícia. El 1896, la població de les cinc ciutats originals s'estimava en 18.892 habitants i, el 1954, en 25.541 habitants. Va pujar fins a 46.530 el 1966, quan a la resta de pobles hi vivien 40.975 habitants. La província de Ghardaïa tenia el 1987 216.140 habitants, i la població de Guerrarra era de 35.351 habitants i la de Berriane de 21.361. Les cinc ciutats (avui pràcticament unides, excepte El Ateuf, una mica separada) tenien la següent població: * [[Ghardaïa]] 62.251 Beni Isguen-Melika 21.744 Bou Noura 18.642 Línia 61: {{commonscat}} == Bibliografia == * A. Coyne, ''Le Mzab'' (Alger, 1879); Línia 68: * Delheure, Jean. Ağraw n Yiwalen Tumẓabt d-Tefṛansist = Dictionnaire Mozabite-Francais. SELAF:Paris 1984. == Enllaços externs == * [http://whc.unesco.org/archive/advisory_body_evaluation/188.pdf UNESCO Avaluació].

Mzab: diferència entre les revisions