Diferència entre revisions de la pàgina «Melisenda de Jerusalem»

m
→‎top: Canvis menors, neteja, replaced: amb l'ajuda de → amb l'ajut de, viuda → vídua AWB
m (Corregit: - hereva de [[Enric + hereva d'[[Enric)
m (→‎top: Canvis menors, neteja, replaced: amb l'ajuda de → amb l'ajut de, viuda → vídua AWB)
[[Fitxer:Melisende-Psalter f12v.jpg|rightdreta|thumb|Melisenda de Jerusalem]]
'''Melisenda de Jerusalem''', filla de [[Balduí II de Jerusalem]] i [[Morphia de Melitene]] fou [[reina de Jerusalem]]. [[Jerusalem]] havia estat conquerida pels [[francs]] el [[1099]] durant la [[Primera Croada]] i va ser governada per una dinastia originària de la Província de [[Rethel]] a França. Melisenda era l'hereu d'aquesta dinastia, i va ser designada successora del seu pare [[Balduí II de Jerusalem]] abans de 1129.
 
Durant el regnat del seu pare [[Balduí II de Jerusalem]] va ser nomenada ''filio regis et regni Jerosolimitani haeres'' (filla del rei i hereu del regne de Jerusalem) destacant per sobre d'altres nobles i clergues cristians en ocasions cerimonials, incrementant l'associació amb el seu pare en els documents oficials, fins i tot en l'encunyació de moneda, la concessió de feus i altres formes de mecenatge, i en la correspondència diplomàtica. Balduí va educar la seva filla com a digne successor Melisende i amb el suport de la ''Haute Cour'', una mena de consell reial comprèn la noblesa i el clergat del regne. Tanmateix, Balduí també pensava que hauria de casar Melisenda amb un poderós aliat per protegir i salvaguardar l'herència de la Reina i els seus futurs hereus. La seva intenció era un consort per a la seva filla. Balduí va triar [[Folc V d'Anjou]], [[comte d'Anjou]], un conegut comandant militar i croat. El fill de Folc, [[Jofré V d'Anjou]] era casat amb l'emperadriu [[Matilde d'Anglaterra]] filla i hereva d'[[Enric I d'Anglaterra]] i viudavídua de l'emperador [[Enric V d'Alemanya]]. Al llarg de les negociacions Folc va insistir que en governar conjuntament amb Melisenda, i l'aquiescència de Balduí a aquestes demandes, sent Folc relativament ric (fins i tot per a un croaat) aportaria tropes i l'experiència militar obtinguda en la defensa de Jerusalem. Melisenda tindria un fill i hereu en [[1130]], el futur [[Balduí III de Jerusalem]]. Com una indicació de les intencions de Balduí II per fer Melisenda única reina i per enfortir la seva posició, feu que Melisenda fos designada com a tutor única del jove Balduí.
 
{{Cita|l'imperi del regne es va mantenir en el poder de la dama Melisenda, una reina estimada per Déu, a qui va passar per dret hereditari.|[[Guillem de Tir]]}}
 
Després de la mort en del seu pare el [[1131]], Melisenda i Folc van ascendir al tron conjuntament. Tanmateix, amb l'ajudaajut dels seus cavallers croats Folc va excloure la reina de la concessió de títols i altres formes de mecenatge, i va desestimar públicament la seva autoritat. Aquest tractament de la Reina va irritar als membres de la Haute Cour.
 
El [[1144]] el [[estat croat|comtat croat]] d'[[Comtat d'Edessa|Edessa]] fou assetjat en una guerra fronterera contra [[Imad ad-Din]], ''Zengi'' que va amenaçar la seva supervivència. La reina Melisenda va respondre la crida enviant un exèrcit dirigit per [[Manassas de Hierges]], [[Felip de Milly]] i [[Elinand de Bures]], però [[Raimon de Poitiers]], el [[Principat d'Antioquia|príncep d'Antioquia]] no va atendre la crida perquè lluitava contra de l'[[imperi Bizantí]] a [[Cilícia]], però tot i l'ajut, Edessa va caure. Melisenda va escriure al Papa, i [[Eugeni III]] va convocar una [[Segona Croada]] dirigida per [[Lluís VII de França]] i [[Conrad III d'Alemanya]], però va acabar en desastre el [[1148]] i Edessa mai va ser recuperada.
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol= [[Reina de Jerusalem]] <br>amb [[Folc V d'Anjou]] (1131-1143) <br>amb [[Balduí III de Jerusalem]] (1143-1153)
|abans= [[Balduí II de Jerusalem]] |després= [[Balduí III de Jerusalem]] |anys= [[1131]]–[[1153]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{Esborrany de biografia}}
{{Autoritat}}
 
 
[[Categoria:Reis de Jerusalem]]
371.758

modificacions