Aixot IV Bagratuní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1:
'''Aixot Msaker''' (el carnívor) o '''Aixot Qatj''' (el brau) o '''Aixot I''' fou príncep d'[[armeni]]. Era fill de [[Sembat III Bagratuni]], patrici i generalíssim d'Armènia fins al [[772]].
Després de la batalla de [[Bagrevand]] del [[772]] en la
El [[806]], el califa, per contraposar un poder al poder dels [[Ardzruni]] de [[Vaspurakan]], va nomenar Aixot com a príncep d'Armènia, encara que supeditat al ''[[ostikan]]'' de [[Dwin]].
La seva tasca principal fou la lluita contra l'emir qaisita [[Djahap al-Qaisi]]. Aixot li va prendre la part del Arixaruniq que posseïa com marit de la darrera princesa [[Mamikonian]] ([[772]]). Després li va ocupar el districte d'Aixotz, el [[Taiq]] oriental (on va construir la fortalesa de [[Kalmakh]] a la riba del riu [[Tixorokh]]), i [[Taron]] on va fundar la fortalesa d'Audz. Al Taiq ([[Taoklardjètia]] en georgià, i poblada per [[georgians]] i armenis) hi va establir molts colons armenis que van esdevenir majoria.
Línia 11:
El [[809]] l'emir àrab de [[Tbilisi]] a Geòrgia es va revoltar i el Califa va encarregar a la branca bagràtida de [[Klardjètia]] o Taoklardjètia, probablement dirigida per Adarnases (fill de [[Vasak Bagratuni]]) la seva submissió. Després del [[810]] Aixot Bagration, fill d'Adarnases, fou reconegut pel califa com príncep de Geòrgia, i els bizantins el van confirmar per la seva banda com a [[curopalata]] de [[Kartli]]. Això va reforçar l'altra branca bagràtida a Armènia.
El [[813]], enderrocat el califa [[Al-Amin]] per son germà [[Al-Mamun]], aquest va enviar al seu lloctinent [[Tahir ben Muhammad]] per portar al seu bàndol als caps d'Armènia. Les forces armènies de l'ostikan [[Xixak ibn Sulaiman]] (lleial a Al-Amin) el van assetjar a Bardaa, però les forces de l'ostikan es van passar finalment al costat d'Al-Mamum. En canvi l'emir de Manazkert Djahap es va declarar contrari a Al-Mamun, i va marxar a Dwin que va ocupar. Va morir poc després i el va succeir el seu fill [[Abd al-Malik ben Djahap]], que vers el 813 o [[814]] ja va provar d'ocupar [[Bardaa]], feu dels partidaris d'Al-Mamun.
Establert sòlidament a Dwin, Abd al-Malik va reunir un exercit per conquerir Taron a Aixot Msaker, però aquest el va derrotar.
Línia 21:
Durant el seu govern el clergue sirià Epikuros o Abuqara (conegut per Theodoricos Pugla), bisbe d'[[Harran]], va intentar moure el país cap a les doctrines del [[concili de Calcedònia]] però Abu Raita (conegut per Buret), patriarca [[jacobita]] de [[Tekrit]] va enviar a l'[[ardiaca]] Elian (conegut per Nanos) per defensar el [[monofisisme]], i finalment Epikuros fou expulsat.
Va morir vers el 826 i el va succeir el seu fill [[Sembat I Ablabas]], mentre que un altre fill [[Bagrat I Bagratuni]] fou més tard príncep de [[Khoy]], [[Sasun]] i Taron, i el seu nebot Aixot (fill
[[Categoria:Prínceps d'Armènia]]
| |||