Alamut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - d' Alamut]] + d'Alamut]] |
m Canvis menors, neteja, replaced: a Iran → a l'Iran, aquestos → aquests AWB |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Alamut (desambiguació)}}
[[Fitxer:Alamut.JPG|thumb|Alamut]]
'''Alamut''' ([[persa]]: الموت ''Alamūt'' "Senyal de l'Àliga", [[àrab]]: قلعه الموت ''Qal‘atu l-Mūt'' "Castell de la Mort") fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'[[Iran]], al centre de les muntanyes [[Alborz]] al sud de la [[mar Càspia]], propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de [[Qazwin]], i uns 100
== Origen ==
Alamut és al cim conegut com a ''Alah Amut''. Entre les etimologies s'assenyala "Puig de l'Àliga", "Niu de l'Àliga" o "Senyal de l'Àliga". Segons la llegenda una àliga va ensenyar el lloc a un rei [[daylamita]], que hi va fer construir una fortalesa al lloc on l'àliga (''aluh'') va fer el senyal (''amukht''). Sembla que fou vers l'any [[860]] quan l'[[Alides|alida]] al-Hasan al-Dai ila al-Hakk va acabar de reconstruir la fortalesa, en un cim a 2100 metres, amb un únic accés artificial per la pedra del penya-segat frontal i com a única manera d'acostar-s'hi un pendent escarpat i perillós que en feia molt difícil la conquesta. La fortalesa, que tenia el seu propi sistema de proveïment d'aigua, feia 400 metres de llargària i només 30 d'amplada.
[[Al-Hasan al-Sabbah]], el fundador de la secta dels [[ismaïlites nizarites]] (coneguda com els [[Hashshashin]]s i a Europa com "els assassins"), se'n va apoderar el [[1090]] i va convertir el castell en quarter general de la secta. Era quasi impossible de conquerir i va resistir tots els atacs fins que fou rendida sense lluita als mongols el [[15 de desembre]] del [[1256]] (fou reconquerida efímerament el [[1275]] pels ismaïlites). Vint-i-tres altres fortaleses de les rodalies estaven dominades per la secta.
Sota els [[safàvides]] fou una presó. Les muralles van patir força danys en el terratrèmol del [[2004]].
Línia 12:
==Estat ismaïlita ==
[[Fitxer:Alamut.png|thumb|Mapa de la zona]]
Entre el [[1090]] i el [[1257]] fou la capital d'un estat [[ismaïlita]] (després [[ismaïlita nizarita]]) format per territoris dispersos a l'Iran i Síria. Els ismaïlites ([[xiïtes]]) s'havien revoltat a favor dels [[fatimites]] (també xiïtes) en els darrers anys del regnat de [[Màlik-Xah I]], soldà seljúcida [[sunnita]]. L'intent dels seljúcides de recuperar-la el [[1092]] va fracassar. La revolta va agafar volada sobretot en el regnat del sultà [[Barkiyaruk]]. Fortaleses al [[Kohistan]], [[Kumis]], [[Fars]] i [[al-Jazira]] de [[Síria]] foren ocupades pels rebels.<ref>{{ref-web|url= http://ismaili.net/heritage/book/export/html/17928 |títol=Ismaili History 600 - Alamut period - Hadi to Ruknuddin Khurshah | consulta=23/4/2012 | editor=ismaili.net |data= |llengua=anglès }}</ref>
Entre els caps rebels [[Attash Ahmad ibn Abd al-Malik]] que era el daï (missioner, en aquest cas en sentit de cap) d'[[Esfahan]], el seu fill [[Ahmad ibn Attash]], que va conquerir Shahidz o Shahdez (prop d'Esfahan) el [[1100]], i el ja esmentat [[Al-Hasan al-Sabbah]] que dominava Alamut des del [[1090]]. A la mort de l'imam o califa fatimita [[al-Mustansir Abu Temim Moad]] d'Egipte (1035–1094) els ismaïlites iranians van donar suport al seu fill Nizar i derrotat aquest, no van voler reconèixer a [[al-Mustali Abul Qasim Ahmed]] (1094–1101) i van continuar la seva revolta ara en nom de Nizar i ja no del califa fatimita; per això es van dir [[ismaïlites nizarites]].
Línia 21:
Quan un ismaïlita rebia l'encàrrec d'assassinat a un cap enemic, el seguia i finalment el matava de manera espectacular; això creava un estat de por, però al mateix facilitava que qualsevol mort pública fos atribuïda als ismaïlites. Se'ls donava el nom d'al-[[Hashishiyya]] perquè prenien la droga anomenada hashish (encara que això no sembla relacionat amb els assassinats sinó més aviat en la visió d'un suposat paradís que els feia desitjar la mort). El nom es va traduir a Europa com "[[Assassins]]". Fins i tot el servei d'assassins ismaïlites fou contractat per sobirans per desfer-se d'enemics.
A la mort de Sabbah el [[1124]] el va succeir el seu general Buzurg-Ummid. A aquest el va succeir el seu fill Muhammad el [[1138]]. En
A Muhammad el va succeir ([[1162]]) el seu fill Hasan II que va abandonar el títol de [[Daï]] i es va proclamar ''khalifa'' (lloctinent de l'imam amagat) o Hudjdja ([[8 d'agost]] de [[1164]]). Va abolir la [[xaria]] xiïta per ser incompatible amb la vida al paradís a la que els ismaïlites estaven cridats. Això va provocar el trencament total amb els musulmans, i els mateixos ismaïlites s'hi van oposar i el [[1166]] fou assassinat, però el va succeir el seu fill Nur al-Din Muhammad II que tot i la seva joventut va imposar les idees del pare. En endavant el sobirà d'Alamut era imam alida descendent en línia directa de Nizar. Va gaudir de relativa tranquil·litat fins que al final fou atacat pel [[Khwarizmshah]] [[Muhammad de Khwarizm]]. En aquest temps els ismaïlites de Síria dirigits per [[Rashid al-Din Sinan]] van gaudir pràcticament d'independència i va tractar amb [[Saladí]], els croats, els [[nusayrites]] de la muntanya i els estats [[aiúbides]], però a la seva mort el [[1193]] l'autoritat d'Alamut, mai discutida, va tornar a ser exercida amb fermesa.
Línia 27:
Djalal al-Din Hasan III va succeir al seu pare Muhammad II el [[1210]] i es va declarar sunnita i va ordenar a tots els seus súbdits d'acceptar la xara i al califa [[An-Nàssir (abbàssida)|an-Nàssir]]. Els ismaïlites el van obeir. Aliat a [[Muzaffar al-Din Uzbeg]] de l'[[Azerbaidjan]] va fer algunes petites conquestes temporals com [[Abhar]] i Zandjan però va morir el [[1221]] probablement enverinat i el va succeir el seu fill Muhammad III que no va acceptar la xara sunnita i encara que oficialment no es va tocar decret, la pràctica fou abandonada i es va tornar a l'aïllament. Hasan III fou el primer sobirà que es va sotmetre als mongols quan just havien passat el Oxus.
Abans de [[1231]] Muhammad III es va enfrontar a [[Djalal al-Din Manguberti]]. Els mongols van provar de destruir l'estat i van enviar [[Hulagu]] amb aquesta missió quan fou enviat a Pèrsia. Encara que van fracassar a Gerdkuh va ocupar totes les fortaleses del Kuhistan i Kumis. Muhammad III es negava a negociar contra el parer dels seus general i fou assassinat per un cortesà el [[1255]]; es van fer negociacions que no van portar a res i els mongols van anar [[Setge d'Alamut|acostant-se a Alamut]]. El seu fill Khurshah, esperant misericòrdia, es va rendir al desembre del [[1256]] i els mongols van destruir Alamut (que probablement no haurien pogut conquerir); totes les fortaleses es van rendir excepte Gerdkuh i Lamasar. Les fortaleses de Síria, que es van lliurar dels mongols foren ocupades aviat per [[Bàybars I]] d'[[Egipte]].
Khurshah fou portat a Qazwin on va viure uns mesos i després cridat a Mongòlia on va anar a veure el gran khan [[Mongke]] i en la seva tornada fou executat ([[1257]]). Els ismaïlites de Kohistan, Kumis i Daylam foren massacrats. Encara que una part va sobreviure, ja no van poder reconstruir l'estat. Tot i que el [[1275]] els ismaïlites van recuperar Alamut, aviat la van perdre davant l'atac mongol.
Línia 42:
* [[Rukn al-Din Khurshah]] (1255–1256)
== Referències ==
{{referències}}
Línia 50:
* [http://www.vmfa.state.va.us/worlds/worlds_hulagu_khan_68_8_53.html "Manuscrit de Chinghiz-nama: Hulagu Khan destrueix el Fort d'Alamut"] (trobat el 23 de febrer de 2005)
* [[Wikia:crusades:Main Page|The Crusades Wiki (en anglès)]]
*
{{coord|36|26|41|N|50|35|11|E||display=title}}
{{ORDENA:Alamut}}
[[Categoria:Història de l'Iran]]
[[Categoria:Estats històrics d'Àsia]]
| |||