Modes rítmics: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir , segle XIII → {{segle|XIII}} (2), segle XII → {{segle|XII}} AWB |
|||
Línia 30:
El sistema va ser concebut a finals del {{segle|XII}} i es van utilitzar combinacions estereotipades de les lligadures per indicar les pautes de les notes llargues (longas) i de les notes curtes (breus), que permetien a l'intèrpret o executant reconèixer quin dels sis modes rítmics calia aplicar a un passatge determinat. Les notes lligades en grups de 3, 2, 2, 2, etc indiquen la primera modalitat, 2, 2, 2, 2, ... 3, el segon mode, 1, 3, 3, 3, 3, etc. la tercera mode, 3, 3, 3, ... 1, el quart mode, 3, 3, 3, 3, etc. la mode cinquè i 4, 3, 3, 3, etc. el sisè.<ref>Hughes, 1954, 323-24</ref>
Així doncs, la lectura i la interpretació de la música utilitzant els modes de notació rítmica es basa en el context. Després de reconèixer quin dels sis modes s'ha d'aplicar a un passatge de [[neuma|neumes]]
Tots els modes es regeixen per un principi de mètrica ternària, el que significa que cada mode tindrà un nombre de subdivisions divisible entre 3. Es creu que aquest tret pot tenir el seu origen en la teologia en la qual la santíssima trinitat era símbol de perfecció i, com tota música busca la perfecció, per això havia de ser divisible en 3. Menys especulativa és la possible flexibilitat del ritme que permet la varietat i evita la monotonia. Les notes podien dividir en unitats més curtes ('' fractio modifica '') o dues unitats rítmiques de la mateixa mode podien combinar en una sola ('' extensions modificació '').
| |||