Pere I de Xipre: diferència entre les revisions

El regnat de Pere I va ser el més brillant de la [[Casa de Lusignan|dinastia Lusignan]], i va ser un dels últims reis croats. Prometent una contínua guerra contra els [[Musulmà|musulmans]] per a la recuperació de Jerusalem, va reviure l'antiga [[Orde de cavalleria|ordreorde Lusignan de cavalleria]] anomenada ''OrdreOrde de l'Espasa'', i sempre portava una espasa desembeinada com un recordatori de la seva promesa.<ref name="Runciman441">{{Harvsfn|Runciman|1978|p = 441|sp = sí}}</ref>

Bell, valent i impetuós, no va poder, nomalgrat obstant aixòtot, despertar a Europa el vell entusiasme croat oni obtenir suport suficient per als seus plans, a causa del conflicte intern que va culminar amb el seu assassinat a mans de tres dels seus propis cavallers.

VaPere ser elera fill d'[[Hug IV de Xipre]] ambi de la seva segona esposa AlixAlícia d'Ibelin.<ref name="Nielen168">{{Harvsfn|Nielen|2003|p = 168|sp = sí}}</ref> Com a infant de [[Xipre]] va rebre en la seva joventut el títol de [[Comtat de Trípoli|comte de Trípoli]] enel 1347. EnEl 1349 va viatjar secretament de passeig a [[Europa]] amb el seu germà Joan, elcosa que va molestar al seu pare, queel qual va enviar vaixells per trobar alsels seus fills i portar-los de retorn.<ref name="Chronicle of Amadi403404">{{Harvsfn|Chronicle of Amadi|pp 1891|p= 403–404|ref = no|sp = no}}</ref> Quan van ser portats de tornada, Hug els va empresonar perquè vanhavien viatjarviatjat sense el seu permís.<ref name="Chronicle of Amadi403404"/>

El successor d'Hug IV en el tron xipriota era el seu fill major, Guiu.; Ja queperò Guiu, que s'havia casat amb Maria de Borbó, va morir abans que el seu pare, i no el va poder succeir a Hug. El fill de Guiu, que també es deia Hug, va exigir el tron perquè deia que el seu pare era el successor al tronlegítim. Les seves demandes van ser rebutjades perquè el seu pare no podia ser l'hereu d'algú que vahavia viureviscut més temps que ell. Pere va ser coronat [[Regne de Xipre|rei de Xipre]] per Guiu d'Ibelin, bisbe de Limassol, en la catedral de Santa Sofia, [[Nicòsia]] el 24 de novembre dedel 1359.<ref name="Chronicle of Amadi408">{{Harvsfn|Chronicle of Amadi|1891|p = 408|ref = no|sp = no}}</ref>

A causa que Xipre estava envoltatenvoltada per països que estaven sota el domini [[musulmà]], va esdevenir un lloc d'avançada de la cristiandat avers l'[[Orient Mitjà]], després de l'expulsió dels [[estats llatins d'orient|llatins]], especialment els de [[Palestina]] al segle anterior. Pere va entendre la importància del seu regne, i creia que la seva missió era lluitar contra els musulmans. Probablement ambicionava tornar a prendre el [[Regne de Jerusalem|regne perdut de Jerusalem]], que pertanyia alsels [[Casa de Lusignan|reis Lusignan]], consideraven seu i que encara es coronaven com a "[[Llista de reis de Jerusalem|reis de Jerusalem]]" a [[Famagusta]]. Pere va ser coronat com a rei titular de Jerusalem en la catedral de Sant Nicolau ade Famagusta el 5 d'abril dedel 1360, encom elabans qualhavia vafet succeir al tron a la mort delel seu pare.<ref name="Edbury148">{{Harvsfn|Edbury|1993|p = 148|sp = sí}}</ref>

Immediatament després de la seva ascensió els [[armenis]] van recórrer a Pere per demanar ajuda. El [[Regne d'Armènia Menor|regne armeni de CiliciaCilícia]] existia en aquest moment només de nom. El país va ser ocupat pels turcs, a excepció d'unes poques ciutats fortificades ende la costa, i el rei d'Armènia havia anat a Europa en va, per atreure ajuda. Pere immediatament va respondre, i el 1361 va enviar a [[Còricos]], que estava sent assetjada pels turcs, dues galeres amb reforços, armes i provisions. L'ocupació de Còricos va ser dissenyada per permetre als comerciants de Xipre una posició segura en la costa des de la qual continuar el comerç amb [[Anatòlia|Àsia Menor]], així comi per proporcionar una base militar per afer noves conquestes en el continent. Mentrestant, el rei va fer els preparatius per a una incursió a Àsia Menor. Va reunir aaplegar tots els cavallers al seu servei i va reunir una flota de centenars de vaixells en el port de Famagusta. El seu objecteobjectiu era [[Antalya|Adàlia]], capital del [[Tekeoğulları|beylicat de Tekke]] i una de les més poderoses fortaleses dels turcs a Àsia Menor. Les forces xipriotes van desembarcar a prop d'Adàlia, i a l'alba de l'endemà van prendre per assalt la fortalesa considerada inexpugnable. En assabentar-se d'aquest èxit, l'emir de [[Ayas|Lajazzo]] (Ayas) i el senyor de [[Beylik de Candar-oğlu|Candaroglu]] van enviar ambaixades a Pere oferint pagar un tribut anual i reconèixer les seves possessions a Còricos i Adàlia.

En tornar el rei a Xipre, els turcs van assetjar Adàlia amb forces considerables i, durant l'hivern, quan el subministrament d'aliments i materials per via marítima era difícil, la guarnició xipriota va tenir grans dificultats per repel·lir els repetits atacs dels turcs. En la primavera els xipriotes van fer una reeixida incursió al campament turc, que va ser pres i cremat. Al mateix temps, l'almirall de Xipre després de veure salvada Adàlia, va fer una incursió a [[Mira (Lícia)|Myra]] i va saquejar la ciutat. Entre el botí estava la icona de [[Nicolau de Mira|Sant Nicolás]] que va ser presa per l'almirall i traslladada a la catedral de Famagusta. Aquests èxitsTanmateix, noaquests obstant això,èxits no vanpoden poder serquedar asseguratsassegurades contra el poder dels turcs sense l'ocupació de forces més grans, les quals Xipre no podia proporcionar.

Pere va deixar Xipre per viatjar a Europa el 1362 amb l'esperança d'obtenir suport per a una nova [[Croades|croada.]]. Però una cadena fatal de circumstàncies el va retardar a Europa durant gairebé tres anys. La gelosia dels [[República de Venècia|venecians]] i els [[República de Gènova|genovesos]], despertada pels èxits del rei, els van moure a obstaculitzar els esforços dels oficials xipriotes per equipar flotes de guerra que portarien la ruïna al comerç de les repúbliques italianes. D'altra banda, les [[Guerra dels Cent Anys|guerres angleses a França]] i la indiferència de l'emperador alemany van impedir que les potències occidentals donessin suport a una causa que estava cada vegada més fora de l'esfera dels seus interessos.

No obstant això, a [[França]] i [[Anglaterra]], a [[Flandes]], [[Polònia]] i [[Hongria]], el rei xipriota va ser rebut a tot arreu amb banquets i tornejos en els quals va exercir un paper brillant. El [[Papa]] el va rebre a [[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] i es va comprometre a predicar una nova croada de la qual el rei [[Joan II de França]] havia de ser el líder. No obstant això, Joan va morir el 1364 i Pere es va quedar per reclutar voluntaris com millor va poder. Mentrestant, els turcs no havien estat inactius. Adàlia va ser novament assetjada per terra i mar, i es va sostenir amb dificultat contra els assalts. El 1363 la pròpia Xipre estava en greu perill. Mentre que la part sud de l'illa va ser objecte d'una epidèmia de [[pesta]], els turcs van assaltar els pobles de la costa nord, des de [[Kormakitis]] fins a Karpasia, excepte el castell de Kyrenia. El 1364 [[Tash Timur]], emir de Damasc, que havia estat fins llavors neutral, va enviar cartes amenaçadores a Xipre, i [[Joan de Lusigan]], el príncep titular d'Antioquía, que era regenti en absència del seu germà, va remetre les cartes a Europa com una indicació de la creixent hostilitat a Orient. Pere va mostrar les cartes al Papa, i la indignació que va despertar a Occident va contribuir amb voluntaris per recolzar al rei. Finalment, al juny de 1365, Pere, amb una petita força numèrica però composta per soldats veterans, va salpar de [[Venècia]] en galeres llogades pel seu canceller, Felip de Maizières.

Pere va navegar directament cap a [[Illa de Rodes|RodasRodes]] i la flota xipriota de cent vaixells se li va unir a l'agost. Aquesta concentració de forçaforces, dirigida pel que sembla contra l'Àsia Menor, va fer que diversos dels [[Beyliks Turcs d'Anatòlia|emirs de Jònia]] busquessin aliança amb el rei de Xipre, i el rei Pere, a canvi d'un tribut anual, vai van fer tractats de pau. Després, en aliança amb els [[Orde Sobirana i Militar de Malta|Hospitalarishospitalers]], als quequi per primera vegada va revelar el seu pla de campanya, es va dirigir contra [[Egipte]] per atacar alsels musulmans alen el centre del seu poder. L'atac va ser inesperat, i després d'una dura batalla en la qual va estar sempre en el fragor del combat, el rei va capturar la gran ciutat d'Alexandria. Això va ser un brillant però fatal èxit. Els cavallers europeus, que havien lluitat amb molta acció, van titubejar en veure les forces que impedien el camí al [[el Caire|Caire]], i temien d'intentar el que [[Lluís IX de França]] no havia pogut aconseguir el 1244. Pere, davant la negativa d'avançar més, es va veure obligat a evacuar la ciutat després de tres dies de pillatge, i va tornar a Xipre.<ref name="Runciman441446">{{Harvsfn|Runciman|1978|pp p= 441–446|sp = sí}}</ref><ref name="Edbury164167">{{Harvsfn|RuncimanEdbury|1993|pp p= 164–167|sp = sí}}</ref>

El sultà, furiós per la vergonya i la pèrdua que havia sofert, va prendre represàlies contra els mercaders cristians a Egipte i [[República Àrab Siriana|Síria]], aals quiquals va detenirarrestar i va privar de tots els seus béns. Solament els venecians, la participació dels quals en l'expedició va romandre fosca, van aconseguir preservar els seus interessos i van anar els primers a aprofitar-se de la retirada de les forces aliades, renovant relacions comercials amb el sultà. La presa d'Alexandria per Pere va tenir més que un efecte temporal a Occident. El Papa [[Papa Urbà V|Urbà]] V]], va enviar missatges de felicitació i va exhortar als prínceps d'Europa per anar en ajuda d'aquest rei de Xipre, valerós i intrèpid defensor de la cristiandat. Solament alguns cavallers van respondre a la trucadacrida. Els reis d'Europa van romandre obstinats en els seus propis assumptes, i el Papa es va veure obligat a cedir a les demandes de les [[Repúbliques Marítimes|ciutats marítimes]] i va aconsellar a PedroPere de fer la pau amb Egipte. El rei, en veure que no podia esperar més ajudasuport d'Europa, va cedir als desitjos del Papa i va autoritzar als venecians per entaular negociacions per a la pau. Mentrestant, Pere va comandar les seves forces contra els turcs d'Àsia Menor, que estaven preparant una flota per ser enviada en suport d'Egipte. L'almirall xipriota va atacar la flota enfront de les costes de [[Cilícia]] i va capturar o va cremar les naus turques.

A lL'any següent [[Ala al-Din Beg]], el governant turc de [[Karaman (ciutat)|Karaman]], per instigació dels egipcis va avançar amb totes les seves forces per atacar Còricos. Els musulmans esperaven que aquesta desviació forcés alel rei de Xipre a acceptar els termes de pau que demandava el sultà. El rei, no volent deixar sense defensa Xipre fins que la pau amb Egipte fos signada, va enviar alel seu germà, Joan, per reforçar Còricos. Immediatament després de desembarcar amb les seves tropes principals, Joan va intentar un atac per sorpresa al campament turc, però prenent consciència de la seva immensa superioritat numèrica, es va retirar al castell per esperar la resta de les seves forces. Un segon atac haviahauria estat rebutjat pel nombre aclaparantaclaparador dels turcs, el príncep es va adonar que havia d'esperar més reforços. Després d'una setmana d'inactivitat en tots dos costatsbàndols, els turcs, en assabentar-se d'una [[revolució]] mameluca al Caire, van decidir retirar-se a les [[muntanyes del Taure]] a l'espera de nous esdeveniments a Egipte. El príncep, havent estat informat pels espies de la prevista retirada, va aprofitar l'oportunitat per atacar alsels turcs durant els seus preparatius per a la retirada. Dirigint les seves forces en tres divisions convergents, va avançar contra de la posició turca. La retirada turca va esdevenir una derrota i una massacre.: Elel campament turc amb totes les seves armes, materialsmaterial i tresor, va ser capturat i Ala al-Din Beg va enviar ambaixadors a demandar la pau. UnAviat tractat aviates va arribarconcloure aun la conclusiótractat, i la ciutat de Còricos va ser repoblada pels comerciants xipriotes i les relacions comercials van ser establertesrestablertes amb els turcs.

Les negociacions amb Egipte per arribat a un tractat,acord perque incloureinclogués el reconeixement de consolats xipriotes i la reducció dedels drets de [[duana]] en els ports del [[Xam|Llevant]], s'estaven retardant, i, a fi de fer complir els seus termes, Pere va decidir reprendre les hostilitats abans que els cavallers occidentals haguessindonessin completatper elsacabat seusel termes deseu servei. Adonant-se que un atac contra Egipte estava ara fora de discussió, va navegar cap a Síria, on va capturar i va saquejar [[Trípoli (Líban)|Trípoli]] i altres ciutats. El 1368, amb la intenció de la represa de la guerra amb Egipte, el rei va tornar a deixar Xipre per demanar un nou delme de guerra a Europa i reclutar nous soldats. Però aviat es va convèncer que una nova croada ja no era possible. El Papa no va poder donar-li suport i li va aconsellar fer d'una vegada la pau amb Egipte. Pere, en veure això va marxar amb els Hospitalarishospitalers solament per intentar de tornar a establir el regneRegne de Jerusalem, el somni de tota la seva vida, va accedir a permetre que una ambaixada tractés en elnom seu nom amb el sultà, el Papa i les repúbliques italianes, el comerç de les quals s'havia arruïnat per la guerra. UnaRàpidament trevaes va seracordar arregladauna ràpidamenttreva, la qual cosa va posar fi a les hostilitats i va portar a la signatura del tractat que havia estat objecte de debat des de fafeia dos anys.

[[Fitxer:Assassinat_Pierre_de_Lusignan,_roi_de_Chypre.jpg|dreta|thumb|290x290px|''Cròniques de [[Jean Froissart]]'': Assassinatassassinat de Pere I enel 1369.]]

Mentre estava a [[Roma]], Pere va rebre una delegació dels caps armenis implorant que es convertís en el seu rei i restaurés les seves fortunes caigudes. El rei va tornar a Xipre amb l'esperança de trobar entre els seus cavallers forces suficients per socórrer als armenis i evitar la pèrdua total de l'últim bastió de la cristiandat a Àsia. Però, amb prou feines va desembarcar a Xipre el rei es va veure aclaparat per problemes interns. La reina [[Elionor d'Aragó, senyora de Valls|Elionor d'Aragó]], a qui havia deixat a Xipre durant les seves llargues visites a Occident, havia demostrat ser infidel. El rei va prendre represàlies ensobre els nobles que havien estat els seus favorits i es va comportar amb tanta supèrbia i tirania que es va distanciar de la simpatia dels seus barons, i fins i tot dels seus germans. Al gener dedel 1369 va ser assassinat per un grup de nobles amb el consentiment dels seus germans.<ref name="Edbury173174">{{Harvsfn|Runciman|1993|pp p= 173–174|sp = sí}}</ref> El seu fill [[Pere II de Xipre|Pere]], un jove de tretze anys, el va succeir en el tron sota la regència del seu oncle, Joan, príncep d'AntioquíaAntioquia, i amb l'altraaltre oncle [[Jaume I de Xipre|Jaume]] com a conestable de Xipre.

Després d'enviduar, Pere va contreure matrimoni novament enel 1353, aquesta vegada amb [[Elionor d'Aragó, senyora de Valls|Elionor d'Aragó i Gandia]], filla de [[Pere d'Aragó i d'Anjou|Pere IV de Ribargorça]] i Joana de Foix, amb la qual va tenir tres fills. Els tres descendents que va tenir van ser:

* [[Pere II de Xipre|Pere II]] (aproxv. [[1357]] - [[1382]]), qui el va succeir com a rei de Xipre i rei titular de Jerusalem.

* MaríaMaria o MargaritaMargarida (aproxv. [[1360]] - aproxv. [[1397]]), promesa a Carlo Visconti i casada enel 1385 amb el seu cosí Jaume de Lusignan, comte titular de Trípoli.

* Esquiva, que (va morir jove en una data incerta, abans dedel [[1369]]), va morir jove.

* {{ref-llibre|cognom= Edbury,|nom= Peter W.|títol= (1993), ''The Kingdom of Cyprus and the Crusades, 1191-1374''| (eneditorial anglès),= Cambridge University Press,|llengua= ISBNanglès|any= 1993|isbn =978- 0-521-45837-5}}

* {{ref-llibre|cognom=Grousset, |nom=René (1979) [1949], ''|títol=L'Empire du Levant: Histoire de la Question d'Orient'' (en |llengua=francès), |lloc=París:| editorial= Payot, ISBNcol.« Bibliothèque historique »|any=1949|isbn=2-228-12530-X}}

* {{ref-llibre|cognom=Harris,|nom= William (2012), ''|títol=Lebanon: A History, 600-2011'' (en|llengua= anglès),|editorial= Oxford University Press, ISBN|any=2012|isbn= 0195181115}}

* {{ref-llibre|cognom=Nielen,|nom= M. A. (2003), ''|títol=Lignages d'Outremer'' (en|llengua= francès), |lloc=París:|editorial= Académie des inscriptions et belles lettres|any=2003}}

* {{ref-llibre|cognom=Runciman,|nom= Steven; |cognom2=Hunyadi, |nom2=Zsolt; |cognom3=Laszlovszky, |nom3=József|títol= (2001), ''The Crusades and the military orders: expanding the frontiers of medieval Latin Christianity'' (en|llengua= anglès), |editorial=Central European University Press, ISBN |any=2001|isbn=9639241423}}

*Shai {{ref-llibre|cognom=Har-el|nom=Shai|títol= (1995), ''Struggle for Domination in the Middle East: The Ottoman-Mamluk War 1485-91'' (en|llengua= anglès), ISBN|any=1995|isbn= 9004101802}}