All: diferència entre les revisions

En hiverns humits pateix atacs per [[fongs]]. Es recomana adob en proporció N/P/K de 4/12/20, on l'alta quantitat de [[potassi]] ajuda a la conservació dels bulbs. Esporàdicament els ataquen ocells i cal protegir-los adientment amb xarxa. No té gaire plagues, excepte unes poques larves de mosques o d'escarabats. En l'agricultura ecològica, es fa servir un infusió a basibase de vint grams d'all per litre contra insectes, àcars i altres malalties.{{sfn|Hort urbà}} Nogensmenys, la propagació vegetativa, l'única possible, té uns inconvenients majors: pudridurapodridura, germinació prematura, baix rendiment, transferència de malalties d'un any a l'altre. Ja es van desenvolupar variants que es poden sembrar, per el resultat encara no és convincent, ni pel gust, ni pel rendiment.{{Sfn|Block|any=2010|p=11}}

Segons un metaestudi del 2007, amb nens, fàrmacs a basibasa d'all van provar-se eficaços en infeccions de les vies respiratòries superiores, en la reducció del dolor en otitis infecciosa. No hi havia cap efecte provat en problemes cardiovasculars infantils. L'efecte en la pressió sanguina i la concentració de lípids a la sang necessita més estudis per poder fer conclusions clares. Hi ha una contraindicació important: l'ús tòpic d'all cru, com tractament antiviral o antipirètic a la pell jove pot causar cremades.<ref>{{ref-publicació| editorial| =Universitat d'Alberta | url =http://www.ualberta.ca/~publicas/folio/44/13/10.html| article = Effect of garlic on kids needs further research: study|nom = Bev |cognom = Betkowksi|volum = 24|exemplar =12|data = 2 de març del 2007| publicació = Folio News Story|llengua = anglès}} (Cal més recerca sobre l'efecte de l'all en infants)</ref>

Sense proves experimentals o clíniques en la medicina popular s'ha utilitzat com a afrodísiac, com una panacea contra [[bronquitis]], aerofàgia, dispèpsies, espasmes abdominals, amenorrea, diabetis. Típicament s'ha utilitzat per al tractament de durícies, [[berruga|berrugues]],<ref>{{ref-llibre|nom = Helena|cognom = Bou i Jové| títol =Herbes i remeis de Calonge|edició = 2a ed.| editorial = Centre d'Estudis Calongins Colònico|data =2001||lloc = Calonge|pàgina = 17}}</ref> otitis, artritis, artràlgies, neuràlgies o ciàtica.{{sfn|WHO|1999|p=9}} Els egipcis ja l'utilitzaven com un remei pels dolors i els grecs feien menjar un all cru als atletes abans de cada competició, ja que el consideraven com una font de fortalesa física.{{CC|data = març de 2016}} Així mateix, es va fer servir contra la pesta, i també durant les dues guerres mundials per al tractament de ferides, del còlera o del tifus.