L'últim tango a París: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot catalanitza noms i paràmetres de plantilles |
m Corregit: - l'atmosfera del després + l'atmosfera de després |
||
Línia 71:
El ritme de rodatge va ser molt esgotador. El rodatge va durar dotze setmanes a raó de 14 hores per dia.<ref name="Allocine"> {{ref-web| url = http://www.allocine.fr/film/anecdote_gen_cfilm=170.html | títol = Anecdotes du tournage du film Dernier Tango à Paris | consulta = | cognom = | nom = | llengua = francès| editor = Allociné | data = }}</ref>
La pel·lícula encarna una època de transició. Pel realitzador, la relació entre els dos protagonistes reflecteix la revolució sexual, feminista i els costums.<ref name="Allocine"></ref> De fet, més globalment, la història és una al·legoria del pas d'una època «clàssica» a una època «moderna» fins i tot «postmoderna». S'hi veu la construcció de la [[torre Montparnasse]] enmig dels vestigis del vell París que sembla esbufegar. S'hi sent igualment l'atmosfera
Però ''L'últim tango a París '' és abans de tot una pel·lícula sobre la incomunicabilitat entre els éssers i l'amor impossible. Com més sembla ésser fort l'amor, menys és possible la comunicació. Aquesta pel·lícula és una pintura desesperada i lúcida sobre les relacions humanes. Un mortífer carreró sense sortida quan un s'obstina a voler tastar el que no és d'aquest món: la felicitat en parella. <br />
| |||