'''En arquitectura, es coneix com '''mansarda''' l’espai situat sota a la teulada inclinada'''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ching|nom=Francis D. K.|títol=Diccionario Visual de Arquitectura|url=|edició=1ª|llengua=Castellà. Traducció de l'original en anglès.|data=1997|editorial=Editorial Gustavo Gili|lloc=Barcelona|pàgines=68|isbn=968-887-339-X}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/search/enciclopedies/Mansarda|títol=Enciclopèdia Catalana|consulta=2/06/2016|llengua=Català|editor=Gran Enciclopèdia Catalana|data=}}</ref> que té una aresta de trencament d'un edifici.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Nueva Enciclopedia Larousse|url=|edició=2ª|llengua=Castellà|data=1984|editorial=Editorial Planeta|lloc=Barcelona|pàgines=1423|isbn=84-320-4240-4}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=The Collins English Dictionary|url=|edició=2ª|llengua=Anglès|data=1986|editorial=Editorial William Collins Sons & Co. Ltd.|lloc=Glasgow (Regne Unit)|pàgines=937|isbn=0-00-433136-2}}</ref> Amb aquesta tècnica es forma un espai que por ser útil per l’[[habitatge]], com petit lloc de treball ([[loft]]) o per l’[[emmagatzematge]]. Sobresortint lateralment hi poden haver finestres, [[llucanes]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans|url=|edició=2ª|llengua=Català|data=2011|editorial=Editorial Edicions 62|lloc=Barcelona|pàgines=1041|isbn=978-84-297-6842-8}}</ref> per permetre entrar la llum i la ventilació.
== Origen ==
El seu nom prové de la llengua francesa ‘mansarde’ que prové del cognom de l'arquitecte parisenc [[François Mansart]] (1598-1666), qui, contràriament al que de vegades s'ha dit, no va inventar aquesta tècnica arquitectònica sinó que, prenent-lo d'obres anteriors italianes, el va popularitzar a França. Un descendent llunyà seu, Jules Hardouin Mansart va acabar de prestigiar-lo fent-lo servir al [[Palau de Versalles]].
Linha 7 ⟶ 8:
Sota la influència del ressorgiment [[neobarroc]] del [[Segon Imperi Francès]] (1850-1870), la mansarda esdevé un tret comú en molts edificis del segle XIX a Europa i Amèrica del Nord. L'estil s'aplicà als Estats Units i Canadà durant aquest període com una de les formes expressives adoptades per arquitectes victorians.
