Tàntal (fill de Zeus): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - tradició son més + tradició són més
m Canvis menors, neteja AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Francisco de Goya Tantalo.jpg|thumb|300px|'''''Tàntal''''' (obra de [[Francisco de Goya]])]]
'''Tàntal''' (en llatí, ''Tantalus''; en [[grec antic]], Τάνταλος), fou un [[rei]] de [[Regne de Frígia|Frígia]] o de [[Regne de Lídia|Lídia]], fill de [[Zeus]] i de la nimfa [[Pluto]], segons la [[mitologia grega]].
 
Fou governant d'una ciutat de la part occidental d'[[Anatòlia]], anomenada pel seu nom com a '''Tantalis''' ("la ciutat de Tàntal") i també com a '''Sipilos''', per referència al mont [[Sipilos]], al peu del qual estava la ciutat i les ruïnes de la qual encara eren visibles al {{segle|I}}, però avui dia quasi no en queden restes. [[Pausànias (geògraf)|Pausànies]] afegeix que hi havia un port anomenat també ''Tantalis'', i un sepulcre a la mateixa regió. S'havia casat amb una de les filles d'[[Atles (mitologia)|Atlas]], la [[Plèiades (mitologia)|plèiade]] [[Dione (mitologia)|Dione]]. Però se li coneixia una altra esposa, [[Eurianassa]], la filla del déu-riu [[Pactol]]. Alguns mitògrafs fan muller seva Clícia, filla d'Amfidamant i [[Estèrope (mare d'Hipodamia)|Estèrope]], una altra plèiade.
Línia 8:
Tàntal és considerat sovint com a frigi, rei de Frígia i fundador de la dinastia anomenada ''[[tantàlida]]'', si bé els seus dominis estaven a la futura Lídia i no a Frígia, i molts historiadors el consideren de la casa reial de Lídia i, de fet, altres versions esmenten el seu pare com a ''Tmolus'', nom d'un rei de Lídia.
 
Les accions de Tàntal narrades per la tradició són més aviat insignificants. Va cometre perjuri quan no va lliurar a [[Hermes]] el gos de [[Zeus]] que li havia confiat [[Pandàreu]], cosa que va desencadenar la còlera de Zeus, que el va tancar sota el mont Sipilos abans de precipitar-lo a l'[[Hades]]. Una altra tradició el posava en relació amb [[Ilos]], el fundador de la primera [[Troia]], amb el quequal es va barallar i pel que va ser expulsat de l'[[Àsia menor]]. Un altre episodi el presenta com a raptor de [[Ganimedes (mitologia)|Ganimedes]].
 
Els [[déus]] l'honoraren amb la seua confiança, i l'admetien als seus banquets. Però els va trair revelant a la gent els seus secrets o, segons una altra versió, robant [[Nèctar (mitologia)|nèctar]] i [[ambrosia]] del seu [[rebost]]. Finalment, per posar-los a prova, els convidà a un [[banquet]] i els serví la [[carn]] del seu propi [[fill]], igual que [[Licàon (fill de Pelasg)|Licàon]], però els [[déus]] se n'adonaren. Precipitat al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]], estava condemnat a patir eternament de [[Set (fisiologia)|set]] i de [[fam]] al mig d'un [[llac|estany]] que el cobria fins al [[coll (anatomia)|coll]], però que s'assecava si abaixava el cap, i a sota d'unes branques carregades de [[fruita]], però que el [[vent]] s'enduia si aixecava les mans. Una altra descripció del càstig diu que era als Inferns col·locat sota d'una enorme pedra sempre a punt de caure però que es mantenia en etern equilibri.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=500|lloc=Barcelona| editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
 
== Referències ==
Línia 16:
 
== Bibliografia ==
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. &nbsp;201. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
 
== Enllaços externs ==
Línia 23:
{{Autoritat}}
{{commonscat}}
 
{{ORDENA:Tantal (Fill De Zeus)}}
[[Categoria:Reis de Frígia]]