Artaxes I d'Armènia: diferència entre les revisions

El seu nom a les inscripcions apareix com Mlk Rwndkn (o Mlk Rwnd) que vol dir "Rei Orontida" i es reclamava de l'antic llinatge dels [[Orontides]]. Inscripcions en arameu descobertes a [[Syunik]] ([[Siunia]]) diuen que era fill de Zariadres <ref> H. Dupont-Sommer. « Deux inscriptions araméennes trouvées près du lac de Sevan (Arménie) ». Dans: ''Syria''. Tome 25 fascicule 1, 1946. {{p.}}53-66 </ref> de la [[Orontides|dinastia orontida]]; fins i tot a vegades és agregat directament a aquesta dinastia.<ref>Edmund Herzig et Marina Kurkchiyan, ''The Armenians — Past and present in the making of national identity'', Londres, 2005 ISBN 978-0-7007-0639-6</ref><ref>Mack Chahin, The Kingdom of Armenia — A History, Londres, 1987, ISBN 978-0-7007-1452-0</ref> Segons [[Moisès de Khoren]], s'hauria casat a una filla del rei dels alans, Satenik, que li hauria donat sis fills: [[Artavazdes I d'Armènia|Artavazdes I]], Vruyr, Mazhan, Zariadrès, Tiran i Tigranes.<ref>[[Moisès de Khoren]] (trad. Annie i Jean-Pierre Mahé), ''Histoire de l'Arménie'', Gallimard, coll. « L'aube des peuples », Paris, 1993, ISBN 2-07-072904-4, Livre II, 49-51, 53, 55, 66. Tiran podria ser identificat amb [[Tigranes I d'Armènia|Tigranes I]]. Moisès de Khoren l'identifica per error a [[Tigranes II d'Armènia|Tigranes II]].</ref>

Vers el [[190 aC]], per consell d'Aníbal Barca, va fundar una nova capital a la qual va donar el seu nom, [[Artaxata]] (« joia d'Artàxies »), a la riba de l'[[Araxes]].<ref>[[Plutarc]], ''Vies parallèles des hommes illustres'', « Lucullus », XLVI en línia [http://www.mediterranees.net/histoire_romaine/plutarque/lucullus/lucullus3.html#chap_46].</ref>

Primer general (''stratēgós'') d'[[Antíoc III el Gran]], devia agafar el títol reial el [[189 aC]] després de la derrota selèucida a la batalla de [[Magnèsia del Sipilos]] el 191 aC, o almenys va actuar com a rei i va demanar l'aliança romana que li fou concedida; un altre governador selèucida i possible parent,<ref> Enciclopèdia Irànica, article "Armenia and Iran"</ref> anomenat com el seu pare Zariadres o Zariadris, va fer el mateix a [[Sofene]].<ref>[http://www.mediterranees.net/geographie/strabon/XI-14.html Strabon, ''Géographie'', XI, 14, 15 en línia a [http://www.mediterranees.net/geographie/strabon/XI-14.html]</ref><ref>Una altra hipòtesi és la d'una presa del poder després d'una revolta de la noblesa armènia segons Anne Elizabeth Redgate, ''The Armenians'' Oxford, 2000, ISBN 0-631-22037-2.</ref> Els dos nous reis es van aliar per conquerir les regions properes poblades per armenis; en el cas d'Artaxias, les conquestes a partir de la vall de l'[[Araxes]] es van fer principalement a costa del [[Regne d'Ibèria]] i de la l'[[Atropatene|Mèdia Atropatene]].<ref> Enciclopèdia Irànica</ref> Després del Tractat d'[[Apamea]] el [[188 aC]] el [[senat romà]] el va reconèixer com a rei i posteriorment es van conquistar territoris: a l'est i sud-est foren conquerides l'[[Atropatene]], la [[Caspiene]] (segurament Mughan), la [[Fauene]] (possiblement la regió entre Djulfa i Khoï) i la [[Barospeda]] (probablement el Vaspurakan); al nord la [[Gogarene]] (Gugarq, al nord del llac Sevan fins a Lori) i (segons Estrabó) la [[Khorzene]] o Khorzanene; al nord-oest els països de les tribus georgianes (pòntiques) dels Calibis (Khalibis), Mosinecs (Mosynekhes) i algun altra, la Karenitida ([[Karin]]), el país d'[[Erzerum]] i la [[Derxene]] (Derdjan o Terdjan).

A nivell intern del regne, va promoure la delimitació (cadastre) de la propietat,<ref> Això està confirmat pel descobriment de tauletes inscrites en [[arameu]], segons l'enciclopèdia Irànica, article = Armènia i Iran </Refref> i va fer una política d'integració lingüística. Moises de Khoren esmenta també que va construir un temple (''mehean'') a Artaxata on va portar estàtues d'[[Àrtemis]], l'armènia Anahit. Va emetre monedes que portaven una àliga al cim d'una muntanya que seria l'[[Mont Ararat|Ararat]] un lloc de culte sagrat.

Va marcar la seva independència en relació a Roma donant asil a [[Aníbal]] quan aquest, que es va refugiar a la cort selèucida després de la batalla de Zama, es trobava insegur. Vers [[165 aC]], Artàxies va ser derrotat pel rei selèucida [[Antíoc IV]]; fet presoner, no va recobrar la llibertat fins que no va reconèixer la sobirania selèucida. Poc abans de morir va intentar repartir-se la Sofene amb Capadòcia (Ariarates V) a la mort de [[Zariadris d'Armènia Sofene|Zariadris]] però el rei capadoci va refusar a canvi d'obtenir [[Tomisa]] del rei de Sofene. També va encoratjar la revolta del sàtrapa Timarc a Mèdia. Va regnar fins vers el [[159 aC]]. Segons Moisès de Khoren, les obsequies d'Artàxias es van acompanyar de la mort voluntària de les seves esposes, concubines i servidors.<ref>Moisès de Khoren, ''op. cit.'', Llibre II, 60.</ref>

{{Inicia taula}}{{Filera de successions|títol= [[Artàxides|Reis d'Armènia]] | abans= ningú|després= [[Tigranes I d'Armènia|Tigranes I]] | anys= [[189 aC]] - [[159 aC]]}}</center>