Adrast (fill de Tàlau): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es a dir > és a dir |
m enllaç |
||
Línia 1:
'''Adrast''' (en [[grec antic]] Ἂδραστος), segons la [[mitologia grega]], va ser un [[rei]] d'[[Argos (Argòlida)|Argos]] [[fill]] de [[Tàlau]] i de [[Lisímaca]].
[[Pretos]] va repartir el regne d'Argos entre ell i els dos fills d'[[Amitàon]], [[Biant]] i [[Melamp]]. Tres famílies regnaven simultàniament al territori. Aviat es van produir discòrdies entre ells, i en un aldarull, Melamp va matar el pare d'Adrast, Tàlau. Amitàon era descentent de Biant (o bé de [[Prònax]], un dels fills de Tàlau). Adrast va fugir a [[Sició]] al palau del seu avi matern, el rei Pòlib. Aquest va morir sense descendència i deixà a Adrast el tron de Sició. Adrast intentà reconciliar-se amb [[Amfiarau]] i va tornar al tron d'Argos. Adrast, però, no va perdonar mai al seu cosí la mort del seu pare. El va casar amb la seva germana [[Erifile]], i acordà, que en cas de desavinences entre ells, se sotmetrien a l'arbitratge de la noia. Això ho va fer perquè pensava que algun dia podria servir-li per a la seva venjança.
En aquell moment, [[Polinices]], fill d'[[Èdip]], va ser expulsat de Tebes pel seu germà [[Etèocles]]. Al mateix temps, [[Eneu]], rei de [[Calidó (ciutat)|Calidó]], va desterrar al seu fill [[Tideu]] per un homicidi. Una nit de tempesta, els dos herois van fer cap junts al palau d'Adrast per demanar asil, i al pati es va produir una disputa entre ells. Amb l'enrenou, Adrast es va despertar i els va introduir al palau. Coneguda la seva petició, va purificar Tideu del crim que havia comès i pel qual el van exiliar. Després, al veure que els dos herois s'havien barallat "com un lleó i un senglar" (o bé perquè als seus escuts hi havia un lleó i un senglar), va recordat un [[oracle]] que li havia predit que casaria les seves filles amb un [[lleó]] i un [[senglar]]. [[Argia]], la seva filla gran, es va casar amb Polinices, i [[Deípile]], la menor, amb Tideu. Els va prometre als nois que els faria retornar a les seves respectives pàtries i els restituiria els drets. D'aquesta manera començà l'expedició dels '''Set Cabdills''' contra Tebes.<ref>[[Èsquil]], a la seva tragèdia ''[[Els set contra Tebes]]'', explica aquesta expedició.</ref>
| |||