|
Des de fa 28 anys el Cercle d'Agermanament Occitano-Català organitza [[Pujada al Port de Salau|un aplec al capdamunt del Port de Salau]], a Esterri d'Àneu, per recuperar els vincles entre els dos territoris.<ref>{{Ref-web|url = http://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/4399/port/salau/acull/any/cultures/catalana/occitana|títol = PallarsDigital|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
== Història d'Occitània i la seva relació amb Catalunya ==
Quan parlem de relacions cal precisar, perquè les relacions són de tot tipus. Poden ser econòmiques, diplomàtiques, públiques, humanes, empresarials, estatals, culturals, etc. Malgrat l'enorme progrés de les comunicacions, encara les relacions són més intenses entre pobles veïns que entre pobles molt allunyats. Tot el conjunt de les diferents relacions abans esmentades es donen amb més intensitat entre pobles veïns i disminueixen proporcionalment a les distàncies.
Malgrat la situació política catalana actual, en què Catalunya no té estructura d'estat sinó autonomia regional i que les diferents regions administratives occitanes no tenen cap poder legislatiu i molt poc econòmic, les relacions entre els dos pobles són força importants a causa de la proximitat. Però molt menys del que tindrien si ambdós pobles haguessin conservat la seva pròpia sobirania.
Sabem prou que aquesta situació precària actual, malgrat els avenços de les comunicacions, està ben lluny de la que tingué a l'edat mitjana, en que formàvem un espai econòmic, lingüístic, cultural i polític.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Garriga Trullols|nom = Enric|article = Història d'Occitània i la seva relació amb Catalunya|publicació = |url = |data = 29 setembre 2009|pàgines = |llengua = català}}</ref>
Quan el 785, els francs ocupen Girona i configuren la Marca Hispànica delimiten la frontera amb Hispània. El 800, els comtes de Tolosa conquereixen el Pallars i la Ribagorça. El dissabte sant de 801, els francs ocupen Barcelona i deixen el comte Berà. Per tant, fa més de 1200 anys que Catalunya i Barcelona són a Europa.
Després els comtes catalans inicien un procés de reunificació que s'avança al 842, amb Sunifred I, que reuneix els comtats de Barcelona, Cerdanya, Girona, Urgell, les valls d'Andorra i Narbona. Són terres dels dos costats dels Pirineus. Sunifred I és el pare de Guifré el Pilós, el creador de Catalunya.
Catalunya, formada per les aportacions d'Europa no oblida el seu Nord natural, Occitània. El 967 el comte de Barcelona, Borell II, que anava a Alvèrnia a maridar-se amb Ledgarda, filla dels comtes Ramon Ponç i Garsinda, arriba el monestir de Sant Pere i Sant Girald, d'Orlhac. El seu abat li confia al jove monjo Gerbert, perquè aprengui matemàtiques a Vic (Osona) i que el 999 serà elegit Papa amb el nom de Silvestre II. L'any 2000 vam celebrar el seu mil·lenari a Ripoll.
Només en aquest episodi hi veiem, d'una part, les relacions matrimonials que mantingueren els nostres comtes amb princeses o comtesses occitanes i de l'altre també les relacions culturals.
El 1029 successions i matrimonis uneixen els vescomtats de Millau, Lodeva i Carladés.
El 1052 Ramon Berenguer I comte de Barcelona, besnét d'una occitana de Roergue, vidu de la comtessa Elisabet i casat recentment amb la comtessa Blanca, segresta Almodis de la Marca, dona legítima del comte de Tolosa, la porta a Barcelona i s'hi casa amb el seu acord, tot repudiant la muller legítima.
El 1060 apareix el poema anònim ''Cançó de Santa Fe'', que no se sap si està escrit en occità o en català. Els lingüistes no s'han posat d'acord.
El 1067 el comte Ramon Berenguer compra a pes d'or Carcassona i els vescomtats de Besiers-Agde. Als quals cal afegir Rasés, els monestirs de la Grassa i Sant Hilari i els castells de la zona, així com diversos drets en els comtats de Tolosa, Narbona, Comenge, Foix, Menerbès, Lauraguès i Sabartès.
Amb tantes relacions matrimonials i patrimonials no és gens estrany que el nostre comte Ramon III de Barcelona, dit el Gran, nasqués a Rodés el 1082.
És aquest mateix comte que el 1112, es casa amb [[Dolça de Provença]], que li cedeix Provença, Carladès, Gavaldà, Millau i Rodès.
Catalunya s'eixampla per dalt, per baix i pel costat d'Aragó i pel costat del Bearn. El zenit arriba el 1204 a Roma en què el papa Inocenci III corona Rei a Pere el Catòlic. El 1213 neix un estat occitano-català a cavall dels Pirineus.
A partir d'aquí la intervenció de França i el papat enfonsaran tot aquest edifici bastit pels comtes catalans, que seran pràcticament desposseïts de tots els territoris ultrapirinencs excepte Rosselló, Montpeller i el Carladès.
Les intenses relacions de tots tipus, entre els dos territoris, cada cop seran més minses. Occitània entra en un procés de criminal destrucció física, lingüística i cultural, per part de França. Catalunya és obligada a dirigir la seva expansió cap al sud hispànic i cap a la Mediterrània.
==Premis Rei En Pere {{CN|data=gener de 2016}} ==
| 