Revisió del 23:24, 29 maig 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.315 edits m Corregit: - amb els que feia + amb les quals feia ← Edició anterior		Revisió del 17:49, 5 jul 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 436.248 edits m Canvis menors, neteja, replaced: es va anar a → va marxar a (2), segle I → {{segle\|I}}, àguila → àliga , aquestos → aquests (2), r prop de → r a prop de , degut a → a causa de AWB Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Prise de Jérusalem par Hérode le Grand.jpg\|thumb\|300px\|~~right~~dreta\|La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per [[Jean Fouquet]].]] '''Herodes el gran''' fou rei de [[Judea]], [[Galilea]], [[Samària]], i [[Idumea]] des del [[40 aC]] fins al [[4 aC]] ==Primers anys== Va néixer a [[Ascaló]] (avui Ashquelon) el [[73 aC]]. El seu pare fou l'idumeu [[Antípater l'idumeu\|Antípater]] o Antipas (governador de Judea el [[47 aC]] nomenat per Roma per la seva fidelitat) i la mare Cipros (''Cypros'') era una princesa [[àrab]] de [[Petra d'Aràbia\|Petra]]. Encara que el pare no era hebreu, els idumeus havien estat sotmesos pel macabeu Joan Hircà el [[125 aC]] i els havia estat imposada la religió jueva, i eren considerats assimilats, i formalment jueus. El [[47 aC]] el seu pare fou nomenat procurador de Judea quan Herodes tenia 15 anys, i va rebre del pare el govern de [[Galilea]] on va donar mostres d'energia, acabant amb una banda de lladres que assolava la regió. Els seus enemics el van denunciar al [[Sanedrí]] per haver matat a ciutadans jueus sense judici, i encara que primer es va mostrar desafiant, finalment va fugir amb [[Sext Cèsar]], el governador romà de Síria que poc després el va nomenar governador de [[Celesíria]]. Línia 9: Una vegada en aquest govern va reunir un exèrcit i va marxar a Jerusalem per expulsar a [[Hircà II]], cap del partit oposat, però el seu pare [[Antípater l'idumeu]] i el seu germà [[Fasael]] el van dissuadir ([[46 aC]]) Poc després Sext Cèsar va morir a mans de [[Cecili Bas]]. El general [[Tit Antisti]], governador de [[Cilícia]], va reunir un exèrcit amb el ~~que~~qual va atacar a Bas, i el va assetjar a [[Apamea]]. Herodes es va unir a Antisti, i tot i l'arribada de forces sota [[Estaci Murc]] la guerra es va perllongar fins després del [[44 aC]] quan, mort [[Juli Cèsar]], va arribar a Síria [[Cassi Longí]] (43 aC) i va establir una conciliació. Herodes aviat es va guanyar el favor de Cassi, i fou confirmat com a governador de Celesíria al front d'una força important. El seu pare Antípater fou llavors enverinat per Màlic (al que havia salvat la vida dues vegades). Herodes va fingir creure les excuses de Màlic però a la primera ocasió que va tenir el va matar a prop de [[Tir]]. A la sortida de Cassi de la província, els amics de Màlic van voler venjar la seva mort i van atacar a Herodes i Fasael, que era a [[Jerusalem]], però ~~aquestos~~aquests van triomfar i van expulsar als rebels encapçalats per Fèlix, i van derrotar també a [[Antígon de Judea]] el fill d'Aristòbul II, que havia envaït Judea amb un exèrcit, les pretensions al tron del qual tenien el suport de Marion, rei de [[Tir]], i de [[Ptolemeu Menneus]], príncep de [[Calcis]]; Herodes va obtenir el suport de [[Marc Antoni]], que va arribar a Síria el [[41 aC]], al que va fer valuosos regals. El vell Hircà II va prometre a la seva filla [[Mariamne I]] al jove Herodes, i va traspassar la seva influència a aquest i a Fasael, i així Marc Antoni va nomenar als dos germans com a tetrarques de Judea (41 aC) successors del seu pare. ==Tetrarca== Però l'any següent ([[40 aC]]) els parts van envair [[Palestina]] amb un exèrcit que tenia el suport local degut a les exaccions dels governadors romans. Dirigia l'exèrcit Pacoros, fill del rei de [[Imperi Part\|Pàrtia]], i el general romà dissident [[Quint Labiè (general)\|Labiè]]. Es van apoderar de tot Síria i fins i tot de part d'Àsia Menor, i Antígon els va demanar el seu ajut per ser establert al tron. Pacoros va enviar un exèrcit sota comandament de Bazafarnes cap a Jerusalem i Herodes i Fasael van haver de refugiar-se a la fortalesa de Baris; Fasael va intentar negociar i va caure presoner dels parts, però Herodes es va poder escapar amb la seva família i els seus tresors a la fortalesa de [[Masadà]] a la vora del mar Mort; allí va deixar una guarnició i se'n va anar a [[Petra d'Aràbia\|Petra]] per demanar l'ajut del rei Malic II (''Malichus'') del que esperava el suport; però el rei àrab va refusar rebre'l; amb un petit grup Herodes va anar a [[Pelusium]] i d'allí a [[Alexandria]] d'on va embarcar cap a Roma. A Roma fou rebut amb distinció per Marc Antoni i Octavi que s'acabaven de reconciliar; Marc Antoni planejava una campanya contra els parts i veia en Herodes un aliat, i va obtenir un decret del senat al seu favor, que el nomenava rei de Judea, descartant als prínceps [[asmoneus]]. Tenia llavors 40 anys. Va sortir ràpidament de Roma i es va dirigir directament a Síria, desembarcant a [[Akko\|Ptolemais]], només tres mesos després d'haver sortit de Jerusalem. Va reunir un exèrcit amb el ~~que~~qual va ocupar part de [[Galilea]], va fer aixecar el setge de [[Masadà]], va conquerir la fortalesa de Ressa, i amb l'ajut del general romà Siló va assetjar Jerusalem. Estava casat primerament amb Doris i el [[38 aC]], durant el setge, es va casar formalment amb la seva promesa Mariamne, filla de Hircà II de la casa dels macabeus o asmoneus. Línia 46: Va reconstruir [[Samària]], destruïda per Joan Hircà i li va donar el nom de Sebaste; una petita ciutat a la costa, la Torre d'Estrató, va ser reconvertida en una magnífica ciutat amb port artificial amb el nom de [[Cesarea de Palestina\|Cesarea]], i la va adornar amb teatres, gimnàs, i altres edificis d'estil grec, i fins i tot va construir un teatre a Jerusalem on es van fer combats de gladiadors segons el costum romà. Tot això va molestar als jueus i deu notable van planejar el seu assassinat al teatre; el complot fou descobert i avortat. Herodes va augmentar llavors el nombre d'agents secrets i va construir diverses fortaleses a l'entorn de Jerusalem per prevenir disturbis, entre els la fortalesa [[Antònia (fortalesa)\|Antònia]] al costat del temple, i la fortalesa [[Hircània]], que va esdevenir presó on foren tancat tots els sospitosos. Per guanyar suport popular va fer actes de liberalitat. En ocasió d'una fam que va afectar a Judea i altres països (any [[25]]), va vendre riqueses i va obrir el seu tresor per comprar gra a [[Egipte]] i va alimentar a la massa del poble a la seva costa i fins i tot va proveir a les províncies veïnes. Va baixar també els impostos. Línia 63: Però tres anys després Herodes va creure que Alexandre havia format una conspiració i el va condemnar a mort; sota tortura Alexandre va acusar a Salomé i Ferores i tota la cort va quedar confusa, fins que Arquelau de Capadòcia va aconseguir una nova reconciliació. Un tercer intent dirigit suposadament per Antípater va tenir més èxit; l'esparta [[Eurícles]] que era a la cort jueva, va acusar a Alexandre i Aristòbul, i Herodes, amb el consentiment d'August, va fer jutjar als seus dos fills a [[Beirut]] on foren condemnat i poc després executats a Sebaste ([[6 aC]]). Això va comportar dissensions familiars greus, especialment amb el seu germà Ferores al que va expulsar cap a la seva tetrarquia de [[Perea]] on va morir poc després i la seva vídua fou acusada d'haver-lo enverinat i les investigacions van descobrir una conspiració de Ferores i Antípater contra Herodes; quan [[Antípater (fill d'Herodes)\|Antípater]], que era a Roma, va retornar sense saber res, fou detingut i portat a judici davant [[Quintili Var (governador)\|Quintili Var]], governador de Síria, i condemnat a mort, si bé l'execució fou posposada fins a obtenir el consentiment d'August. Herodes es va posar malalt de l'estómac. En aquesta situació una ~~àguila~~àliga daurada fou posada a la porta del temple i els jueus es van revoltar contra aquest emblema idolatra. El tumult fou reprimit i els caps executats. Al seu llit de mort hauria ordenat encara, segons la tradició cristiana, la matança dels nens nascuts a [[Belem]], perquè una profecia deia que allí naixeria el [[messies]]. Finalment va arribar el permís per l'execució d'Antípater i Herodes la va ordenar cinc dies abans de morir, amb uns 70 anys a [[Jerusalem]] el 12 o [[13 de març]] de l'any [[4]]. (generalment la seva mort és fixa el [[4 aC]] però la data és discutida). El seu fill Arquelau, designat successor, li va fer un esplèndid funeral i fou enterrat a l'[[Herodium]], un palau fortificat construït pel mateix Herodes prop de [[Jericó]] on ha estat descobert recentment. Línia 87: * ''Herodes Boet'' fou fill de Mariamne II o de Cleòpatra de Jerusalem Va designar hereu al seu fill Arquelau amb llegats a dos fills més, i [[Octavi August]] va repartir el regne entre ~~aquestos~~aquests tres fills: * A [[Arquelau de Judea\|Arquelau]] el va fer etnarca de Judea, Samaria i Idumea. Línia 94: == Biografia == [[Ptolemeu de Mendes]] va escriure al {{segle \|I}} una biografia d'Herodes esmentada per [[Ammoni el monjo]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Smith \|nom=William \|títol=Dictionary of Greek and Roman biography and mythology \|volum=vol.3 \|url= https://books.google.es/books?id=Pr8_AQAAIAAJ&pg=PA567&dq=ptolemy+Mendes+Ammonius&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwic7Zz0n6LKAhVMaxQKHWviCL0Q6AEIJjAB#v=onepage&q=ptolemy%20Mendes%20Ammonius&f=false \|llengua=anglès \| editorial=C.C. Little and J. Brown \|data=1849 \|pàgines=567 \|isbn=}}</ref> == Vegeu també == Línia 100: * [[Callirrhoe]] == Referències == {{Referències}} Línia 106: {{commonscat}} {{ORDENA:Herodes El Gran}}▼ {{Autoritat}} ▲{{ORDENA:Herodes El Gran}} [[Categoria:Reis d'Israel]]

Herodes el Gran: diferència entre les revisions