Ptolemeu VIII Evèrgeta II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 9:
Però els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El [[164 aC]] Evergetes va a aconseguir fer fora del poder a son germà. Filomètor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat romà amb honors i se li van assignar ajudants per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del [[163 aC]] una petita força romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evergetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filomètor reinstal·lat com a rei sense cap resistència. El nou rei va perdonar a son germà i li va cedir [[Cirene]] com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans.
No va tardar Ptolemeu Evergetes de Cirene a queixar-se de la seva sort, i va comparèixer davant el senat romà al que va convèncer per afegir [[Xipre]] al seu regne. Amb tres ambaixadors romans Evergetes es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa ([[156 aC]]) però els ambaixadors romans van advertir prèviament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans.
Filomètor va rebre als ambaixadors a Alexandria però va demorar les negociacions i no va fer cap concessió. Això va posar nerviós a Evergetes que va agafar les armes i va atacar Egipte ([[155 aC]]) però una revolta al seu propi país quasi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que fou llavors quan [[Demetri I Soter]] es va apoderar de l'illa de [[Xipre]].
El següent any ([[154 aC]]) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, però mentre els de Filomètor foren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evergetes foren rebuts però sense donar-li cap suport pràctic. El mateix Evergetes va tornar a Roma per demanar l'assistència del senat que altre cop li va donar cinc llegats amb l'encàrrec de posar-lo en possessió de Xipre però sense soldats. Filomètor va enviar a l'illa una potent força militar i una flota i la va recuperar i quan son germà va desembarcar a l'illa amb un petit exèrcit mercenari el va derrotar ràpidament i va quedar arraconat a la ciutat de Lapethos on es va haver de rendir. Filomètor altra vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'única condició que es conformés amb aquest regne i renunciés a la possessió de Xipre. Els romans no es va oposar i un tractat en
Quan va morir Filomètor, Evergetes va fer tota classe de pressions a la seva germana [[Cleòpatra II]] (la viuda) regent del jove [[Ptolemeu VII Neofilopàtor]], i finalment va presentar a Alexandria amb un exèrcit, però els romans van impedir la lluita i van forçar el matrimoni dels germans Cleòpatra II i Evergetes. El mateix dia del casament el jove Neofilopàtor fou assassinat.
Línia 21:
La seva unió amb Cleòpatra II no va durar. Després de tenir un fill, [[Ptolemeu Memfita]], Evergetes es va casar amb la filla de Cleòpatra II i neboda seva, [[Cleopatra III]], i va abandonar a la mare per casar-se amb la filla ([[142 aC]]). Si hi va haver divorci és una qüestió que no està aclarida. El poble va augmentar el seu descontentament però el seu general Hierax va reprimir amb mà de ferro qualsevol intent. Amb [[Roma]] hi va mantenir una estreta aliança i va rebre cordialment a [[Escipió l'Africà]] i els seus companys quan van visitar Egipte.
Finalment la fúria del poble va esclatar; el general Marsias es va aixecar i el tumult es va estendre ràpidament i el palau fou incendiat. Evergetes va sortir per una porta secreta i es va escapar cap a Xipre. Cleòpatra II fou proclamada reina.
Evergetes va fer matar al seu propi fill Ptolemeu Memfita i el cap i les mans foren enviades a la seva mare el dia del seu aniversari. Però això va reforçar el suport popular d'aquesta i l'hostilitat a Evergetes. Cleòpatra II va buscar la protecció del seu veí selèucida i va oferir casar-se amb [[Demetri II Nicàtor]]. Aquesta proposta no fou ben acollida pel poble i fou enderrocada en un cop d'estat i obligada a marxar cap a Síria (127 aC). Els que havien fet la revolució eren hostils a l'aliança síria i havien tingut el suport dels partidaris d'Evergetes; aquest partidaris, davant el perill que representaven els selèucides, i segurament per manca de cap candidat amb carisma, van poder imposar el retorn d'Evergetes.
Línia 45:
Succeït per:<br>'''[[Ptolemeu IX Làtir]]''' (quarta vegada)<br>
|}
{{commonscat}}
Linha 51 ⟶ 50:
{{Governants hel·lenístics}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Ptolemeus]]
| |||