Denali: diferència entre les revisions

Foto = [[Fitxer:Denali Mt McKinley.jpg|leftesquerra|300px|El Denali vist des del nord]] El Denali vist des del nord|

Situació = [[Serralada d'Alaska]], [[Estats Units d'Amèrica]] |

El Denali es troba al [[parc natural de Denali]] formant part de la [[serralada d'Alaska]], on es troben també d'altres cims importants, com el [[Mont Hunter (Alaska)|Mont Hunter]], el [[Mont Foraker]], o el [[Mont Huntington (Alaska)|Mont Huntington]]. A només 3º del [[cercle polar àrtic]] (63º 5´52 34´´), és el "sis mil" més septentrional del món. Tota la resta de cims de més de 6.000 metres són situats entre els 43º nord i 32º sud. Es troba a 209  km al nord-est de la ciutat més poblada de l'Estat d'Alaska, [[Anchorage]], i a 249  km al sud de [[Fairbanks]].

La muntanya també es caracteritza per conferir als escaladors un inusualment alt risc de patir l'anomenat '''mal d'altura''', fet afegit a la presència perenne d'un clima fred extrem, degut a causa de la seva latitud i a la proximitat a un [[corrent en jet|jet stream]].<ref>[http://7summits.com/denali/denali.php Informació del Denali a la plana dels 7summits] {{en}}</ref> A l'equador, una muntanya d'aquesta alçada tindria un 47% més d'oxigen disponible al seu cim.<ref>[http://www.altitudephysiology.org/oxygenphysiology/mounteverest/airpressurehighaltitude.htm Un model interactiu de pressions en grans alçades {{en}}] Ward, Milledge i West, Medicina i Fisiologia de les grans alçades, 2002{{en}}</ref>

El Denali té dos cims importants: el del Sud és el més alt, mentre que el del Nord té una alçada de 5.934 metres i una prominència d'aproximadament 400 metres. El cim nord és rarament escalat.

Quan el Parc Nacional de Denali i Preserve va ser establert l'any [[1980]] l'Estat va fer canviar el nom, però no així el Comité de Noms Geogràfics dels Estats Units, que manté encara el nom de "McKinley". La gent d'Alaska prefereix "Denali", però com que el nom de McKinley permet diferenciar millor entre el Parc i la muntanya, el nom anglosaxó encara té força popularitat. Cal dir a més que existeixen iniciatives a nivell del Congrés per tal de conservar el nom de McKinley.

Malgrat ser conegut pels nadius, els primers occidentals en contemplar-lo van ser els aventurers de l'època de "la febre de l'or", a finals del {{segle |XIX}}. Meravellats per la seva impressionant silueta, no van trigar a organitzar expedicions cap al cim.

Després de publicar "To the Top of the Continent", on es relatava la proesa, incloses fotografies del cim, diversos exploradors asseguraven conèixer on havien estat preses. Això els va dur l'any [[1910]] a organitzar una expedició per tal de desmentir la versió del doctor. Seguint la ruta descrita per ell, van arribar al punt en qüestió i van fer les mateixes fotografies que va publicar Cook. Encara eren a uns 30 &nbsp;km del cim.

L'any [[1912]] Brown i Parker, que ja van formar equip en l'expedició en contra del doctor, van tornar a provar-ho, amb l'ajut d'un tercer home: Merle LeVoy. Després d'una dura ascensió, i donades les adverses condicions climatològiques, van prendre la decisió de tornar al camp base quan gairebé havien fet el cim. Entre els diversos entrebancs amb què van trobar-se, cal destacar que en començar a baixar van poder experimentar l'esgarrifosa sensació de viure un dels més grans [[terratrèmol]]s coneguts de la història moderna: el que va acompanyar l'erupció volcància de [[Katmai]].

Ell, Walter Harper i Robert Tatum van prendre la mateixa ruta (nord) que van seguir Brown i Parker. Després de força setmanes d'ascensió van partir cap al cim. Després de passar pel punt on es van quedar Brown i Parker, van aconseguir coronar-lo. No hi van trobar cap màstil de fusta. En canvi varen adonar-se que la muntanya tenia un segon cim menor situat més cap al sud. Després d'examinar-lo amb uns prismàtics s'adonarem que, efectivament, hi havia un pal clavat a la neu.

La muntanya és escalada regularment avui en dia, amb un 50% d'expedicions exitoses, tot i que té els seus riscos: 100 morts fins a l'any 2003.<ref>Glickman, Joe, [http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9C0DE5DC1439F937A1575BC0A9659C8B63&sec=travel&pagewanted=2 Els homes contra "el gran"], [[New York Times]], [[24 d'agost]] de [[2003]]</ref>

Al costat del cim nord, altres cims del massís sovint considerats com pics a part són: