Apol·lo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-egle IV +egle IV) |
m →Orígens del culte a Apol·lo: enllaç |
||
Línia 33:
Sembla que, tant l'Apol·lo grec com l'etrusc, arribaren al [[mar Egeu]] durant l'[[Edat del Ferro|edat del ferro]] (entre c. 1100 i 800 aC) des d'Anatòlia. [[Homer]] el presenta en el bàndol troià, contra l'aqueu, en la Guerra de [[Troia]]. En el bronze antic (de 1700 a 1200 aC) l'Aplu hittita i hurrita, com l'Apol·lo homèric, era un déu de les plagues i s'assemblava al déu [[ratolí]] Apol·lo Esmínteu.
Homer il·lustrà dos aspectes d'Apol·lo expressats amb els himnes anomenats ''[[Peà (unitat mètrica)|Peà]]'', el del déu sanador o [[apotropaic]] i el de la cançó amb l'aspecte d'agraïment o triomf, i [[Hesíode]] també separà totes dues coses. En la poesia anterior,
Aquests himnes eren originalment adreçats a Apol·lo i posteriorment a altres déus relacionats amb ell. Cap al {{segle|IV}} aC, el peà es convertí en una simple fórmula d'adulació, l'objectiu de la qual era implorar protecció contra la malaltia i la desgràcia o bé donar les gràcies després de la protecció. D'aquesta forma, Apol·lo arribà a ser reconegut com a déu de la [[música]]. El seu paper com a assassí de Pitó portà la seva associació amb la batalla i la victòria, de la qual cosa procedeix el costum romà que els exèrcits cantessin un peà quan marxaven i abans d'entrar en batalla, quan una flota abandonava el port i també després d'aconseguir una victòria.
| |||