Revisió del 11:03, 14 gen 2016 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.894 edits m Revertides les edicions de 88.24.184.3. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. ← Edició anterior		Revisió del 09:37, 19 jul 2016 modifica desfés Magenri (discussió \| contribucions) Autopatrullats 51.633 edits m →‎Escenes: enllaç Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 18: '''Episodi II:''' arriba el guardià, que ha sorprès Antígona tornant a fer els honors funeraris (cobrir el cos de terra i realitzar tres libacions) al seu germà netejat. Ella no ho nega i diu a Creont que segueix les lleis divines i no les de cap humà. Nega a sa germana que l'acompanyi en el càstig que rebrà. En l'estàsim, el cor fa una oda al desastre dels [[labdàcides]] i de qui confon bé i mal. '''Episodi III:''' arriba [[~~Hèmon~~Hemó]] (fill de Creont i promès d'Antígona) i, després de dir al pare que està a favor seu (aquest se'n congratula i elogia la disciplina enfront de l'anarquia), defensa que canviï de criteri adaptant-se a la voluntat del poble ([[democràcia]]) i a les lleis divines. Tanmateix, Creont no l'escolta. En l'estàsim, es fa una oda a l'amor; el cor al final es decanta per Antígona. '''Episodi IV:''' Antígona és portada a la tomba, i ella es lamenta de sofrir tal càstig a causa haver estat justa, sense amics i sense conèixer el matrimoni. L'estàsim és una oda a la gent que patí mal final, tot i ser de noble ascendència, com [[Dànae]], [[Driant]] o els fills de [[Tideu]]. Línia 24: '''Episodi V:''' l'endeví [[Tirèsias]] fa saber a Creont que la ciutat serà maleïda pels déus si no canvia la seva decisió. Aquest s'hi resisteix, però quan l'endeví l'adverteix que pagarà amb la mort del seu fill la mort d'Antígona, es posa a disposició del Consell de Vells. Aquest li diu que alliberi la jove i enterri el mort. En l'estàsim hi ha una oda i una invocació a Dionís. *'''Èxode:''' ve un missatger a informar que ~~Hèmon~~Hemó és mort. Eurídice (sa mare), que sent parlar de desgràcies familiars, surt del palau i demana què ha passat: resulta que Hèmon, havent vist Antígona penjada a la cova amb un tros del seu vestit, intenta matar son pare i fracassa, però just després se suïcida clavant-se l'espasa. Després de sentir això, Eurídice també se suïcida. Quan Creont arriba amb el fill al braç i sap la sort de l'esposa, es lamenta en adonar-se que cap humà no pot oposar la seva voluntat a la dels déus. == Debat intern de l'obra ==

Antígona (Sòfocles): diferència entre les revisions