Albert Speer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: sigut → estat (2), en lloc de → en comptes de AWB
m bot: - infame del mateix. + infame d'aquest.
Línia 161:
Als [[Judicis de Nuremberg]], Speer va ser un dels pocs funcionaris del règim nazi que manifestaren remordiments i es declararen culpables, tot i que demostrà ser ambivalent. Durant els descàrrecs, Speer negà conèixer qualsevol aspecte relacionat amb l'extermini d'ètnies [[jueu|jueves]], [[pobles eslaus|eslaves]] i [[gità|gitanes]]. A més, negà tenir coneixement de l'[[Complot del 20 de juliol|atemptat perpetrat contra Hitler]] el [[20 de juliol]] de [[1944]] pel coronel [[Claus von Stauffenberg]]. Adoptà una actitud de ''víctima del règim nazi'' i va conduir-se de manera intel·ligent als interrogatoris. Va mostrar diferències amb la resta de jerarques nazis, denotant transparència, culpabilitat en alguns casos i ignorància dels fets en d'altres.
 
Als judicis, el fiscal [[Robert H. Jackson|Jackson]] presentà com a prova una fotografia de Speer durant una visita al camp de Mauthausen, on apareixia clarament envoltat de presoners demacrats. L'acusació afirmava que això provava que Speer era conscient de l'[[Holocaust]]. Speer es defensà en dir que només es tractava d'una visita per a gent influent al camp, i que en cap moment van arribar a sospitar la missió més infame del mateixd'aquest. Aquesta afirmació de Speer avui dia manca de fonaments. Havia estat present a Depopetrovsk quan els [[Einsatzgruppen]] encara actuaven a la regió, a més era informat del reclutament forçós d'obrers esclaus per [[Fritz Sauckel]]. A més, existeixen proves que confirmen que va estar present al [[discurs de Posen]].
 
Tot i haver-se guanyat la bona disposició del fiscal [[Robert H. Jackson|Jackson]], va estar a punt de ser condemnat a mort, cosa que el mateix Speer creia fermament, com que hi havia moltes proves en contra seva: la seva afiliació a les [[Schutzstaffel|SS]], l'ús del treball esclau... Finalment va ser condemnat a 20 anys de presó a [[Spandau]] (Berlín), principalment a causa de l'ús del treball esclau. Si s'hagués corroborat la seva afiliació a les SS — només s'havien consultat els registres anteriors a 1942 — i si s'hagués establert que coneixia l'extermini jueu, sense dubte hauria estat executat.