Califat Fatimita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - va auto-atorgar Said + va autoatorgar Said
Línia 100:
* [[Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah]] ([[952]]–[[975]])
 
La dinastia fatimita fou fundada per Said ibn Husayn (conegut com a [[Ubayd-Al·lah al-Mahdí (fatimita)|Ubayd-Al·lah al-Mahdí]]), d'origen siri, a [[Tunísia]]. Amb la idea de controlar el comerç saharià, ràpidament dominaren tot el [[Magrib]] central, territoris que ara ocupen el [[Marroc]] Oriental, [[Algèria]], Tunísia i [[Líbia]], i l'illa de [[Sicília]]. Fracassà, però, en les seves campanyes al Marroc Occidental. La capital d'aquesta època inicial era una ciutat de nova planta anomenada [[Mahdia]], en referència al títol de [[mahdí]] que es va auto-atorgarautoatorgar Said ibn Husayn.
 
Durant el regnat de Muhammad al-Qaim, es construeix una important flota de 900 vaixells, amb la que s'ataquen les costes de [[França]] i [[Itàlia]]. El règim haurà de fer front a una revolta amazic ([[944]]–[[947]]), liderada per [[Abu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari|Abu Yazid]], que comptava amb el suport del [[Califat de Còrdova]] (el [[califa]]t [[omeia]] d'[[al-Andalus]]), i a una revolta siciliana, sufocada quan els [[kalbita|kalbites]] obtingueren el títol d'[[emir]]s. També l'[[imperi bizantí]] tornà hostil als fatimites, aliant-se amb el Califat de Còrdova, principal responsable de les derrotes fatimites al Marroc Occidental.